nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
12°

Especulació, decrets, model i medi

Fa un parell de dies el Govern va aprovar el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, el primer de política «pròpia» emanada dels Acords pel Canvi, ja que le primer, el mes de juliol, va ser per mirar d'aturar el recurs d'inconstitucionalitat del govern central pel que fa a la llei del comerç. La primera reacció en contra del Decret ha estat del PP, enfurismat per un govern que governa «a cop de decret», com si ens poguéssim comparar ni d'enfora amb la més d'una trentena de decrets i decrets-llei promulgats la passada legislatura...

La segona ha estat la dels sectors econòmics més forts, l'hoteler i el de la construcció, que no s'han torbat a acusar el govern d'esquerres de generar inseguretat jurídica i com sempre, de perjudicar l'economia i amb ella, la creació de llocs de feina.

El PP no hauria d'estar sorprès perquè el govern vulgui suspendre els articles i disposicions de  les principals normes de l'època Bauzá, qui va aprofitar les principals lleis (comerç, turisme, agrària...) no per regular en el sentit d'afavorir l'interès general, sinó tot el contrari: per afavorir els interessos particulars i convertir l'excepció en norma i, novament, tornar a l'especulació a costa del territori i de l'urbanisme a la carta, com feren també amb la llei del sòl arribant fins i tot a legalitzar urbanitzacions que havien estat il·legalitzades en el passat.

I pel que fa al mantra del fre a l'economia, els actors implicats haurien d'entendre d'una vegada que economia i ecologia tenen una mateixa arrel, l'oikos, la terra, i que convé tenir-ne cura i no matar-la com a la gallina dels ous d'or, sobretot quan el teu terrori és limitat, i l'activitat central de la teva economia que en el nostre cas és el turisme, que viu de la bona salut d'aquest territori, del paisatge, les platges...

El decret-llei implica un «tèntol» necessari mentre es modifiquen en profunditat i amb diàleg social (novament amb tothom, i no sols amb uns pocs amb interessos) cada una de les lleis afectades, per evitar l'especulació. En turisme, per mi allò més destacable és la suspensió de l'article 78 sobre canvi d'usos, que generava no sols competència deslleial entre hotelers i resta de sector turístic, sinó que a més a més era el bessó de l'especulació via reformes hoteleres per afavorir-ne la reconversió a residencial i generar una nova bimbolla turístico-immobiliària. Apart d'això, les reformes d'hoteles segueixen gaudint de facilitats, però ara també de condicions, com l'adequació al planejament i la finalitat de modernització i eficiència energètica, entre d'altres: inversions productives sí, especulació no, perquè ens entenguem. Igual que s'aturen els macroprojectes turístics estil parc temàtic a sòl rústic, o els camps de golf, que ja en tenim prou i amb la sequera d'enguany certificam la seva inconveniència.

En agricultura diem sí a l'activitat agrària, però defensam que no és el mateix un hort amb una activitat complementària que un agroturisme amb un hort. Que sí a fer una botiga per vendre la producció pròpia, però que no a fer grans instal·lacions sense la garantia que siguin reconvertides en xalets d'aquí a uns anys. I hi ha més coses, com prohibir la reconversió de fars o antigues instal·lacions militars en hotels, o la construcció d'habitatges a ANEIs, una decisió que és bona d'anunciar però que aixeca ampolles a territoris difusos i d'alt nivell d'especulació immobiliària com Eivissa.

Aquest primer decret-llei, com tot i en tot millorable, és això: un «tèntol». Però allò que és inajornable és un ample debat social sobre el canvi de model econòmic (i per tant, ecològic i territorial), que deixi enrera unes pràctiques que generen precarietat, desigualtats i pobresa i també explotació del territori, ja sigui via urbanització o amb els impactes d'una xifra de turistes insostenible des del punt de vista de la nostra capacitat de càrrega i en bona mesura, improrrogable indefinidament, com alguns voldrien. L'impost turístic, del qual ja n'he parlat en altres ocasions, és un peça, potser petita, d'aquest canvi de model, si més no de mentalitat i de responsabilització dels turistes en els impactes que generen. Però la clau és com vos deia un debat social ample i un full de ruta amb un bon grapat de propostes polítiques i normes que parteixin d'una pregunta bàsica: com ho hem de fer perquè el milió-cent mil persones que habitam les Illes visquem totes dignament, en amb la terra i lliures? 

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris