He de confessar que tenc molta simpatia pel tennista manacorí Rafel Nadal; més enllà de l'admiració que com a esportista desperta i més enllà de les gestes que ha assolit, són alguns dels seus gestos el que m'ha atret més. En record cinc.

• Fa anys, en plena roda de premsa massiva després d'haver guanyat un partit de l'Open d'EUA, va notar que el telèfon mòbil li vibrava, en veure que, qui li telefonava era sa mare, va demanar disculpes als periodistes i va contestar el telèfon.

• Va accedir a participar a la campanya a favor del català, de l'OCB, 'Cafè per la Llengua'.

• Un pic, veient-lo entrenar-se, em vaig adonar del secret del seu joc: és capaç de concentrar-se cada vegada que ha de colpejar la pilota com si fos l'única.

• Va participar (amb la paciència que això implica) en l'enregistrament del lipdub 'Manacor m'agrada' dins la campanya de l'OCB, 'Mallorca m'agrada'.

• Va declinar ser nomenat o proposat com a doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, després de la polèmica desfermada per la proposta.

Amb tots els gestos aquí ressenyats, Nadal demostra que és una persona honesta. Amb el darrer, a més a més, demostrava que sí que mereixia l'honoris causa.

A vegades, fer una passa enrere, et fa més gran.