algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Qui no recorda la història està condemnat a repetir-la: de Prats de Molló (1926) al nyarro de la CUP (2016)

05-01-2016

En aquests moments hi ha molta gent trista, sorpresa, decebuda, desconcertada, emprenyada i preocupada. El que tots els indepeNdentistes hauríem de saber des de fa temps és que Espanya no ens ho posaria fàcil. Els excessos de confiança, la ingenuïtat i anar amb el lliri a la mà es paguen car. El procés cap a la independència és un camí ple d'obstacles en el qual l'enemic, Espanya, ens va posant tota mena d'entrebancs, paranys, trampes, embulls, mentides, dificultats, etc. En aquest camí cap a la independència, si realment volem assolir l'objectiu i arribar a la meta, ens pertoca als independentistes superar tots i cada un dels obstacles i cops baixos de l'estat espanyol. Ben mirat, Espanya fa 300 anys que fa bé la seva feina ja que ja 300 anys que ens té oprimits i colonitzats. Els qui, en canvi, no feim bé la nostra feina som els independentistes ja que fa 300 anys que tots i els reiterats intents, no ens n'hem sortit i no hem sabut trencar les cadenes de l'esclavatge colonial.

 
És erroni i i perillós no acceptar la realitat i reconèixer que tenim davant un enemic perillós que fa 300 anys que ens té amidats, estudiats i apamats.
 
És erroni i perillós anar de sobrats i menysprear l'enemic. En la vida no hi ha enemic petit i l'arrogància i la prepotència són el preludi de la derrota. A l'enemic mai no se li ha de tenir por però també mai no se li ha de perdre el respecte.
 
És erroni I perillós amagar el cap sota l'ala, anar de confiat i persistir en l'autoengany.
 
És erroni i perillós plantejar la lluita sense tenir present en tot moment que l'enemic juga les seves cartes i recorr a tots els ressorts dels quals disposa un estat: servicis d'intel.ligència, ambaixades, policia, guàrdia civil, confidents, exèrcit, agència tributària, les clavegueres de l'estat, mitjans de comunicació públics i privats, infiltrats, banca, creadors d'opinió, jutges, advocats de l'estat, provocadors, articulistes, etc.
 
És erroni i perillós ignorar la història i no aprendre dels errors del passat. Qui no recorda la història està condemnat a repetir-la. Un exemple, ¿perquè Francesc Macià va fracassar en l'intent de Prats de Molló, el novembre de 1916, i la seva temptativa ni tan sols va començar ja que tant la policia espanyola com la francesa van detenir la majoria d'implicats a banda i banda de frontera? Doncs, va fracassar a causa dels infiltrats (Ricciotti Garibaldi i d'altres) que tenien informats en tot moment l'enemic de les passes que feia Macià i la seva gent.
 
És erroni i perillós que després de 300 anys d'opressió encara hi hagi molts independentistes pàmfils, crèduls i confiats que creuen en fatalismes, "casualitats" o que senzillament les coses passen per atzar.
 
És erroni i perillós plantejar una gesta col.lectica colossal com és la INDEPENDÈNCIA I LA CONSTRUCCIÓ D'UNA NOVA REPÚBLICA sense estudiar a fons l'enemic; sense analitzar fins al més mínim detall els seus mètodes repressius, de guerra psicològica, d'intoxicació, de difamació; sense infiltrar-se dins les seves files, aparells de l'estat, organitzacions i mitjans de comunicació de tot tipus per conèixer per avançat les seves intencions; sense crear una xarxa d'informadors i confidents; sense tenir una mentalitat que vegi com a necessitat vital inajornable comptar amb un servici d'informació i de contrainformació, de propaganda i de contrapropaganda, d'intel.ligència i contraintel.ligència, d'espionatge i contraespionatge, etc.
 
És erroni i perillós voler crear un nou estat sense que els independentistes no vagin assumint què volt dir actuar amb "sentit d'estat", que, dit d'una manera breu, vol dir saber seleccionar i prioritzar en funció de cada moviment i nou atac de l'enemic.
 
En definitva, és erroni i perillós no tenir una mentalitat positiva, actuar en calent i a base d'improvisacions, sense preveure els moviments de l'enemic i deixant-se dur per les emocions, les lamentacions i els planys. 
 
Per acabar i com va dir Simón Bolívar, "l'art de guanyar s'aprèn de les derrotes i dels errors". Bolívar va alliberar Sud-amèrica de les urpes del colonialisme espanyol. Com he dit altres vegades, ningú no està exempt de cometre errors; ara bé, la diferència entre un guanyador i un perdedor és que el primer és prou humil per aprendre de les espifiades i en canvi, els perdedors impulsats per la sobèrbia persisteixen en l'error fins a la derrota final.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Xec, fa mes de 2 anys

Bé, ara que s'ha demostrat que els cuparies que es van mantenir ferms TENIEN RAÓ, i que la cup no cercava cap excusa per fer boicot perquè, tal com deien, HAN DONAT SUPORT A UN CANDIDAT ALTERNATIU (i jo hi afegesc: UN CANDIDAT MILLOR),

Els promotors, instigadors, divulgadors... del pressingcup (la maniobra d'extorsió i criminalització més bèstia que he vist mai des de BCN), com a mínim haurien d'assumir que han estat errats tot el temps i demanar perdó a la cup i a la gent que els ha estat llegint i escoltant.

La CUP ha aconseguit un govern millor, un president millor (aquest sap dir independència Jaume, te pareix malament el canvi?), que no limita el suport social al lideratge polític del procés, tal com passava amb Mas, imatge -amb més justícia o manco- de la corrupció, de les retallades, de les privatitzacions.

N'hi ha prou de veure com la gent de Procés Constituent s'adhereixen ara al procés constituent de la República Catalana, cosa impensable sota presidència de Mas. I ens agradin o no açò és un símbol de l'eixamplament de la base social, ja que gent com Forcades representa molta gent més aviat favorable a la independència però amb altres urgències.

Una persona preocupada per la independència hauria de condemnar els atacs brutals que ha sofert Anna Gabriel per haver defensat ni més ni menys que el que havia venut la CUP als seus votants, necessaris per la majoria absoluta; i per defensar el que ella creia necessari per poder guanyar: un lideratge polític acceptable per la majoria del poble. I no només açò, també hauria d'aplaudir aquesta fortalesa i aquest compromís, ja que la majoria haurien caigut amb tanta pressió. I, si no, demaneu per Baños.

Al final s'ha demostrat que el "Mas o març" era FALS, que CDC no es podia arriscar a unes noves eleccions, així que Jaume: humilitat i comprensió pels que pensen diferent en aquesta lluita. Els que pensam diferent no som CNI ni traïdors ni malfactors, sinó que tal vegada tenim en compte realitats, fets, que tu no has considerat o als que no has donat tanta importància estratègica com d'altres.

Valoración:-2menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 2 anys

Del CNI no se, però infiltrats dins la CUP en te tot l'aspecte!

Valoración:-3menosmas
Per Victòria!, fa mes de 2 anys

Victòria dels serveis d'espionatge espanyols! El CNI aconsegueix que MAS no sigui el president?

Valoración:-3menosmas
Per Vergonya, fa mes de 2 anys

Quina vergonya, JxS i l'ANC negociant amb el CNI.

Valoración:-3menosmas
Per Joan, fa mes de 2 anys

Jaume, iluminanos, estas de huelga de hambre o no? y si estas, cómo lo distingues de las comilonas de navidad?

Valoración:-4menosmas
Per Undetants, fa mes de 2 anys

En Jaume continua obcecat amb el seu nacionalisme tribal i visceral, és a dir, en la meva opinió, gens lúcid. Ja es va equivocar amb en Cañellas, el pare putatiu, malgrat les aparences, d'en José Ramón Bauzá. I ara s'equivoca amb en Mas. La burgesia catalana no ha estat mai independentista perquè té massa interessos comuns amb l'oligarquia espanyola. A la més petita oportunitat, en Mas no tendrà cap mirament a trair la causa (i la tendrà), com ja va passar amb l'Estatut i com va passar amb la Lliga d'en Cambó amb la vaga dels rabassaires i amb la seva adscripció al franquisme durant la guerra civil

Valoración:-1menosmas
Per Cni, fa mes de 2 anys

A quina hora és la reunió de JxS amb la CNI?

Valoración:-10menosmas
Per CNI, fa mes de 2 anys

Sembla que Junts X sí es tornaran a reunir amb la CUP (perdò el CNI) per tal de seguir amb el procés. Ai Jaumet que encara la independència l'haurem d'agrair als serveis d'espionatge espanyols.

Valoración:-11menosmas
Per martí, fa mes de 2 anys

Jaume, els fets de Prats de Molló són de 1926, no de 1916. Un petit lapsus, la resta molt bé.
Ah!, si a Francesc Macià no l'hagués aturat la policia francesa probablement hagués mort a mans de la policia de la dictadura de Primo de Rivera. Espanya no és Cuba i una invasió de guerrilles a l'estil de la que anys més tard varen dur a terme Fidel Castro i Che Guevara, no tenia cap expectativa d'èxit.

Valoración:9menosmas
Per Espanya ens marca el camí, fa mes de 2 anys

Espanya ens du 300 anys d'avantatge i, amb els recursos econòmics que ens pispa, ens manipula, ens adoctrina, ens divideix entre nosaltres, ens fa confiar que ella és un 'estado de deretxo', ens fa creure que juga net, i ens fa passar per allà on vol.
Nosaltres tenim una feinada d'aprendre d'ells com cal fer les coses, amb quina perspectiva històrica, amb quina altesa de mires i amb quin sentit d'Estat si volem reconstruir el nostre país.

Valoración:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris