mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista!

Som balears! Mai catalans!

Les persones no nascudes a Mallorca no són forasteres si són d'altres territoris de la nació catalana (Barcelona, València, Menorca, Eivissa, etc.) i fan servir normalment el nostre idioma. Quant als castellans de nació, no són forasters a partir del moment en què passen a usar el català com a llengua habitual.

FORASTER, -ERA m. i f. i adj.

|| 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46.

(DCVB)

A Tanmateix: Tens raó en que moltes coses els aprenen a ca seva, pero al Col·legi els han d'ensenyar a tenir criteri i a veure l'historia clara i tal com han estat els fets, i que fent pintades no fan res més que embrutar.

A Forasteret: També n'hi ha molts que han nascut aquí, a Mallorca, i no se senten mallorquins per a res. Moltíssims!
Et diria que no es senten d'enlloc, que es el més trist i perillós per a ells mateixos.

Molt bucòlic el comentari d'En Figuera, però la realitat es molt més dura atès que per a molt de mallorquins encara avui les persones no nascudes a Mallorca són forasteres i per molt que xerrin el català i formin part de la societat civil illenca, són i seran ciutadans de segona categoria.
El cas paradigmàtic és al nacionalisme illenc, on darrera un políticamenrtr correcte bon rotllo, sempre hi ha una mirada de suspita.

Ropit, I doncs: que siguin d'aquests col·legis no vol dir que sigui el que els ensenyen al col·legi. És més que probable que ho hagin après de ca seva.
Seria ben necessari pensar que la major part de l'educació i formació ha de ser tasca dels pares (o tutors), i no de les escoles i col·legis. Les mínimes normes de comportament les han d'aprendre a ca seva.

Si haguessin atacat la seu del PP o del Cúlo Báléá la guàrdia civil forastera ja els hauria aplicat la llei mordassa i els tindrien tancats i en espera de judici per "terrorismo de baja intensidat".
Si els espanyols fossin un estat de dret, aplicarien les lleis per igual a tothom.

Aquestes coses els ensenyen al seu col.legi? I el que encara és pitjor, és que s´en van predicant a la gent que no en te ni idea, que els mestres i professors de la Pública, adoctrinen els alumnes.
Llavors que pagui el col.legi la reparació de tot el que han espenyat.

Se diu de "foraster" a aquell que parla (únicament) en foraster.
A mem, no hem d'errar es tir ...O és que pot ser per aquestes pàgines corr molt de comentarista "tapat" a sou d'U.G.L (unagrandelibre).

Hi ha molt de mallorquí espaÑolista i intolerant, no necessariament han de ser castellans. No tenc res en contra des forasters mentre no intentin superposar sa seva cultura i idioma a es nostres.

Conec més d'un foraster que comparteix amb mi sa idea de País i té molt clar que compartim sa nacionalitat Catalana amb es Principat i es País Valencià; y conec mallorquins de socarrel MOLT fatxes. O vos creis que al PP de Balears el voten majoritàriament forasters, sobretot a es pobles?

Ja m'agradaria que tots es forasters aprenguessin a xerrar -i xerrassin amb normalitat- sa llengua de sa Terra que els ha acollit i que s'integrassin de ple en sa cultura pròpia d'aquest País. Si realment creiem en un projecte de País, integrat en sa futura República (Federal) Catalana hem de comptar amb ells. És una qüestió de fer-los atractiva aquesta idea d'integració i de País. A Catalunya gairebé ho han aconseguit, s'educació i s'aprenentatge de sa llengua a s'escola ha ajudat molt a aquest "Sentiment de Pertinença" (per això se l'ataca constantment, des de werts fins a baussàs) però ja m'agradaria que a Balears hi hagués una associació com "Súmate" i es nostres propis Gabriel Rufian (i no és perquè vagi a ses llistes d'ERC)

castellanots, tan sols saben destruir