nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

25 de novembre

11755

24-11-2015

Dimecres 25 de novembre, dia internacional contra la violència cap a les dones. Nom oficial d'un dia de lluita, de reivindicació, de record i homenatge. Una jornada més que hem de recordar tantes dones assassinades, aquí a Mallorca, arreu de l'Estat espanyol, arreu del món.

Un dia també de reivindicació de la necessària igualtat i llibertat de les dones com a persones. No oblidem que tenim dret a triar amb qui volem viure, a qui estimar. Tenim la llibertat d'enamorar-nos de qui vulguem, tenim la llibertat d'estimar, com a persones, igual que els homes. Tenim també la llibertat de rompre una relació que no és satisfactòria, que ens crea més por que afecte. Tenim la llibertat com a persones a triar com volem viure, soles o amb altres.

Aquesta llibertat tan bàsica, que sembla un doi esmentar-la, no l'exerceixen totes les dones, hi ha homes que creuen que només ells la tenen. Homes que coarten la llibertat de la dona que diuen estimar. La igualtat en les relacions humanes, la igualtat en les relacions d'afecte, d'amor, ha d'anar indisolublement lligat a l'altre pilar que sustenta el fonament, la llibertat.No hi ha igualtat sense llibertat.

No podem entendre el problema social de les violències masclistes sense analitzar quin tipus de relacions sentimentals s'estableixen en una parella. Repetim que és un problema de la mentalitat ancestral del masclisme, del domini d'un sobre l'altra, de les relacions basades en la submissió. Un problema de les relacions humanes. I no és contradictori que parlem de mentalitats, de relacions humanes, i diguem problema social, de tots i totes, com a éssers socials.

Perquè la mentalitat que considera les dones com a objectes sexuals,que les considera fetes per al plaer dels homes, que el seu paper principal és el de mare, esposa, que les considera propietat de qui diu que les estima, aquesta mentalitat no és cosa dels segles passats, de civilitzacions endarrerides. És ben present a la societat del segle XXI, a tots els països, arreu del món.

Perquè les dones han de reinvidicar la seva presència a llocs dirigents, o a qualsevol àmbit, quan són el cinquanta per cent de la població? Perquè encara xoca que una dona vulgui ser presidenta, directora, candidata... perquè ho viuen com a concessions, en lloc de veure-ho com a ple dret com el seu? Quantes persones veuen amb mal ull una foto on tots els protagonistes són homes? No parlem d'altres dones que clamen que no volen ser quota, com si no gaudissin dels avantatges aconsequits gràcies a la lluita feminista.

No acabarem amb les violències masclistes sense la igualtat plena, i aquesta no ho pot ser sense la llibertat. Llibertat el dret més preuat de les persones, que els pemet triar, escollir. La manca de llibertat és la base de les relacions injustes, de domini i submissió. De por.

El 25 de novembre, altra vegada al carrer. A Palma, a Manacor, on ens citin. Altra vegada moltes persones, homes i dones, junts per dir que no volem més violències, i també junts recordar i fer present tantes companyes assassinades de manera injusta, absurda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris