cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

“Si bous voleu, bous tindreu”

La frase que dóna títol a aquest escrit és atribuïda al prohom Suecà Josep Bernat i Baldoví. Nascut l'any 1809 i que va morir el 1864. Va ser un dels iniciadors del teatre popular valencià de la Renaixença. I entre d'altres menesters va ser diputat a Corts i alcalde de Sueca. Potser, per a la majoria dels lectors, aquest personatge és un perfecte desconegut. Alguns que ja tenen una certa edat, potser recorden la pel·lícula El virgo de Visanteta, protagonitzada entre d'altres per Joan Monleón i Antoni Ferrandis. Era el temps del famós destape i qualsevol excusa era bona per mostrar una mamella o, com a molt, les dues. Jo pens que la repercussió de la pel·lícula va ser ambivalent. Per una banda, l'anècdota ha fet que el nom de l'autor o, si més no, l'obra, pugui ser reconeguda; per altra banda, és possible que la banalitat del film banalitzàs de retruc l'autor i l'obra. La podeu llegir íntegra per internet, si us ve de gust la literatura eròtica o si voleu percaçar quan d'imaginativa és l'ingeni humà per designar les paraules tabú. Per fer-vos-en un tast em permetreu que us faci avinent alguns versos – amb ortografia, potser és un pecat, normalitzada- , uns versos que us poden recordar vagament, i en clau d'humor, el famós monòleg de Segismundo de La vida es sueño, de Calderón de la Barca. “Deixeu, cel, que apurar vullga,/ encara que lleig estiga,/ per què m'heu donat la figa/ si no tinc qui me la cullga./ La sang és precís que bullga/ quan contemple una miqueta/ que la gran... que la xiqueta/ tenen el fotre per llei/ i jo no tenc més remei.../ que el de fer-me la punyeta.”

Però tornem al títol. Aquesta frase correspon a la demanada de bous, que els suecans fan en el decurs de les festes dels Benissants de la Pedra, Sant Abdon i sant Senén, a finals de juliol. Els bous, concedits magnànimament per la primera vara són festejats durant les festes de la Mare de Déu de Sales, la Mare de Déu de setembre. Fins i tot en les publicacions en castellà, la frase és referida sempre en versió original catalana.

Ara, ja ho sabeu gairebé tots, a Mallorca no hi ha por dels bous ni de les banyes. Som majoritàriament antitaurins. Alabat sia el Senyor! La civilització ha penetrat com una capa de rosada tardoral i ha fet l'efecte de ser una saó complida. Encara que el sol quasi inclement de novembre eixugui cada migdia la mullena, és d'esperar que un canvi d'orientació del vent no faci retornar el poc demble. Si això passàs, dubt que la demanada de bous – en general, no la suecana- es faci en un íntegre català. De fet, bona part de les protestes antitaurines realitzades a Palma s'han fet en castellà -tant la llengua de les pancaretes, com la dels participants-. Ja està bé que estiguem sensibilitzats contra el patiment animal, però també, costa poquet, convendria ser sensibles al dessagnament lingüístic d'un poble. I en aquest àmbit no hi veig el compromís que m'agradaria veure, sentir i palpar.

De fet, el maniqueisme simbòlic que ens atrofia els dies i les migrades existències ens podria menar – sent optimistes- a una terrible paradoxa: els que vulguin bous o braus ho demanin en català i els que no en vulguin ho facin en castellà. Amb la qual cosa, es pugui associar el català amb una llengua de barbàrie i el castellà o l'anglès amb una llengua de civilització. Encara que, sé que ho pensau, els que defensarien els bous en català en farien ben poc ús en altres circumstàncies de la vida -gairebé la resta-. Ara bé, si això darrer ho sé cert, tenc els meus dubtes que a l'altre bàndol es produís un moviment a la inversa: s'empràs el castellà per defensar franciscanament els animalons i es fes servir el català per als altres àmbits d'ús. La veritat és que no crec que la defensa de la llengua i els animals sigui excloent. Sé també que els gestos animalistes pro no costen un euro a l'erari públic i són simbòlics, estètics. Però no hem votat estetes ni psicoestetes que no es posen gaire nerviosos per si la cultura arrelada al país té la dimensió que toca o si el canal 33 o el 3/24 arriben o no. Ja està bé no haver-hi perills de banyes, però alerta a no ser gaire banyuts (lingüísticament, s'entèn). I el pitjor seria avesar-s'hi.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa mes de 4 anys

D'acord, transcriptor. Accept la rectificació.

Valoració:0menosmas
Per Transcriptor, fa mes de 4 anys

Les citacions, Macià, es fan fidels a l'original. El títol que ha posat l'autor va entre cometes. Deu ser per alguna cosa? No convé, per miraprims, pixar fora de test.

Valoració:4menosmas
Per Macià, fa mes de 4 anys

tindreu = tendreu

Valoració:-3menosmas
Per Macià, fa mes de 4 anys

tindreu = tendreu

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris