nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El valor de la Constància

Si per anar per la vida, avui, ja sabem que s'hi pot anar amb més d'una identitat, un servidor ha de confessar que en el futbol, que és la gran metàfora de la vida, en manté unes quantes d'identitats. Des de ben menut som seguidor d'uns quants clubs de futbol.

No puc dir que ho sigui del Constància, club, però, que sempre m'ha cridat l'atenció per una virtut que no té, gairebé, cap altre club en el món: el seu nom. Duu al seu nom un dels valors més preciosos que existeixen: la constància. Fermesa i perseverança en les resolucions i en els propòsits. No se m'acut un nom millor per a un projecte col·lectiu. Constància. En fa falta tanta per arribar a l'excel·lència. Tots els equips d'esport base, tots els conjunts de futbol formatiu s'haurien d'anomenar Constància.

Un club amb un nom així hauria de fer bandera dels valors. I el Constància (per ventura també hauríem de qüestionar la masculinització del nom) en té de propis -i molt preats- de valors.

El Constància és l'equip de referència de la Part Forana de Mallorca. En contraposició a les ínfules dels clubs palmesans (i l'arrogància i prepotència d'un dels dos). Són de Palma, però es diuen «Mallorca» i «Balears». Els d'Inca, Constància.

El Constància és un equip arrelat. De mallorquinitat inqüestionable.

I només un equip amb arrels pot aspirar a ser el referent integrador per als nouvinguts. Per aquest gernació de nous mallorquins que parlen el llenguatge universal del futbol i que cerquen un referent que els cohesioni i els apropi a les arrels mallorquines.

Ara que s'acosta el centenari, però que encara hi ha temps de preparar-lo bé, seria el moment de promoure una estratègia amb l'horitzó 2022, basada en la reivindicació dels valors del club inquer: la mallorquinitat, la capacitat integradora i la constància. Una estratègia guanyadora que dugui el club cap allà on mereix ser: a la Segona Divisió, o, fins i tot, a la Primera.

Com resa la sàvia dita xinesa, referent mundial de la Constància: «una excursió de deu mil quilòmetres, comença amb una passa».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Caminante, fa mes de 4 anys

@Guiem
Segurament en Martí i tu voleu anar a llocs diferents, per això a tu te sembla que ell fa passes enrere. De fet jo miraria de no fer cap passa que coincidís amb tu

Valoració:0menosmas
Per Toni, fa mes de 4 anys

Gracies per dedicar aquest article en el meu equip i en el de molta gent a tota Mallorca. Esper que un dia la prensa de ciutat li dediqui la importancia que te el Constancia i altres equips historics de la part forana.

Valoració:2menosmas
Per Guiem, fa mes de 4 anys

Estic d'acord amb sa dita xinesa
Sa meva pregunta es perque tu en lloch de ferla envavt cada vegada que te llegeix trob que les fas enrera

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris