La presidenta del Govern, Francina Armengol, reconeix que en la seva època d'estudiant va militar en la organització d'estudiants independentistes. En una entrevista a la revista El Temps, a la pregunta de Miquel Payeras sobre si va militar al Bloc D'Estudiants Independentistes (BEI), Armengol respon: "No he estat mai independentista. És ver que, quan estudiava farmàcia a Barcelona, vaig entrar en el BEI, perquè era una de les poques opcions de participar. Però mai no vaig ser independentista. Crec que estem millor junts que separats, respectant la diversitat i les identitats diferents. Pens més en un món sense fronteres que en un en el qual se'n creen de noves, sobretot si és entre Catalunya i les illes Balears."
Armengol va militar al BEI
COMENTARIS
Pàgina 1 de 1
Era independentista, però son pare, fundador del PSM que es passà al PSOE i fou batle d'Inca amb aquestes sigles, influí molt en ella i l'apadrinà políticament al PSOE.
I què ha de dir ara que està al PSIB/PSOE? Hi havia altres associacions d'estudiants no independentistes, però ella va militar a aquesta.
És clar que es pot evolucioanr ideològicament i si s'explica, no passa res. En canvi, és molt mal d'acceptar que cregui en les diversitats i identitats diferents, que crec que és cert el que diu, estant a un partit com el PSOE, que en els darrers temps ha mostrat -i mostra- la seva vena patriòtica espanyola.
Pàgina 1 de 1
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".