cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

Estètica sense ètica

He llegit a una web de notícies mínimament fiable que l'aigua de pluja té potencial terapèutic. N'han formulat la hipòtesi uns científics de la Universitat d'Oviedo. Us he de confessar que els titulars m'inspiraven molt més que no la notícia sencera. Fins i tot, n'havia elaborat un mini article on l'enginy i la cucavela verbal anassin esmolant les trenta retxes reglamentàries. Pensava dir que no calia ser cap gran eminència birretada per tocar-ho amb les mans. La saviesa popular mallorquina ho deixa ben clar: li falta la de l'abril, deim quan a una persona necessita certa assistència terapèutica, sobretot si allò que li flaqueja és l'enteniment. I des d'aquesta trona de paraules posar en marxa el salpasser irònic per anar regant de pluja analgèsica alguns personatges públics. Podrien haver-ne rebut la benedicció en Jorge Lorenzo, que paga imposts a Suïssa, en Mas i en Baños. O qualsevol exemplar pre-quaternari que governa, en funcions, per Madrid. Reconec que la banalització m'hauria reportat beneficis si els mesuram en forma de visites que rep l'article o, també, encara que no m'agradi gaire, en la manera d'alçurar el vesper cavernícola. Però m'hauria quedat amb un mal gust de boca. Hagués receptat la mateixa medicina que em pertocaria beure a mi: l'antídot de la banalitat.

La cosa m'ha fet recordar que la setmana passada em va quedar un terrós sense espoltrir, que potser anava de gestos estètics, superficials. Avui una cosa m'ha recordat l'altra. La notícia feia referència a la Conselleria d'Educació. En aquesta Conselleria hi ha docents que formen part del equips de gestió. Són els anomenats ATD (Assistent Tècnic Docent). No tenen responsabilitat política però solen ser-hi per la confiança que en ells hi dipositen els caps respectius. Confiança que ve donada per l'eficiència que s'espera d'aquests ATD i que, qui els nomena o els proposa, coneix a la perfecció. Sortia per la premsa que hi havia una mica de rebombori sobre el tema i hi havia qui proposava – i no sé si algú ho acceptava- que aquestes tasques serien encomanades per un concurs de mèrits. La cosa seria perfecta si aquesta operació d'estètica anàs acompanyada per l'ètica de l'eficiència. I no sempre els mèrits -i molt menys l'eficiència- són avaluables amb crèdits, cursets, diplomes i altres components d'uns rànquings majoritàriament tan arbitraris o més com la confiança de què parlàvem més amunt.

I és que a vegades ens o s'embarriolen amb tanta estètica que es queden – perdonau que ho repeteixi- sense l'ètica de l'eficàcia. Són com aquests pastissos que per defora tenen un aspecte tan estètic i que quan te'ls menges són d'una pasta insípida i difícilment masticable sense proferir insults poc ètics, que remeten a progenitores santes o a òrgans sexuals deformats. Un exemple en podria ser el fet que encara no s'ha trobat un director amb cara i ulls per al teatre Principal o un altre per a dirigir IB3. I ja en comença a ser hora perquè l'exercici pressupostari del nou govern comença a poncellar. Qui n'administrarà els migrats recursos d'aquests ens, per exemple?

També el twiter i les xarxa en general pot jugar un paper a favor de la regeneració política però s'ha d'anar alerta a quina altura es col·loca el punt de mira. Les estètiques purpurinades i de maquillatge mecànic no han de ser l'únic escenari de les batalles dialèctiques. Conduir els discursos només a aquests passadissos claveguerils és eixorcar la res pública. No és pot navegar dins una fangosa banalitat tot volent fer veure que es fa ètica política. No es pot convertir la dialèctica política en aquella cançoneta monòtona que feien els acusadors -cuetes, els dèiem nosaltres- a les ja llunyanes èpoques dels nostres primerencs estudis. Ho dic perquè la batalla dialèctica -via twiter- entre en Company -PP- i el conseller d'Agricultura m'ha semblat així de tètrica. I tot perquè anava a Madrid en un bitllet de primera! (segons el conseller no havia trobat plaça en una acomodació més humil). Tornam-hi, torna-hi a convertir l'acció política en una cosa de mel i sucre, estrictament estètica. I l'ètica de l'eficiència?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris