nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Illes i canvi climàtic

Si el medi ambient ha estat un dels grans oblidats de l'estafa de la crisi, el canvi climàtic n'ha estat una de les principals víctimes, amb greus retrocessos tant a l'àmbit de la intervenció pública, com de l'esfera privada, com ha demostrat recentmet l'engany de la prestigiosa Volkswagen. Ara, que s'acosta la COP21 de París, la cimera mundial sobre canvi climàtic, és d'esperar que de bell nou es repeteixi el mateix error d'anteriors trobades mundials: el desacord o els acords de mínims del tot insuficients per abordar els riscos i impactes que comporta l'escalfament global.

Avui en dia cap acord que no permeti mantenir per davall dels 2 graus l'augment de la temperatura previst per a aquest segle tornarà a ser un fracàs de tota la comunitat internacional. I no un fracàs retòric, sinó de conseqüències ambientals i humanes concretes i dramàtiques, ja sigui en forma de desplaçaments de persones, o d'una pujada del nivell de la mar que afectarà en primera instància a un bon grapat d'illes, especialment al Carib, el Pacífic i l'Àfrica. Mentre això passa, Xina, l’amic d’occident i líder mundial en creixement econòmic, és també el país que més alimenta el canvi climàtic i després d’ells, els Estats Units.

Salvant la distància geogràfica, una previsió d’augment de 50 cm del nivell de la mar com el que es preveu al llarg d’aquest segle a la Mediterrànea suposarà la desaparició de bona part de les nostres platges, i si no és per mirar per la terra i el medi ambient, hauria de ser per mirar també pel futur del turisme, i tots, ciutadania i governs, ens hauríem de posar les piles ja. Sobretot quan en els darrers anys les polítiques mediambientals a Espanya en general i a Balears en particular han retrocedit dràsticament, juntament amb la desprotecció dels espais naturals, de les masses forestals, o de les praderes de posidònia, que són el principal imbornal de CO2 de què disposam: hi ha molt a recuperar, i estarem realment venuts si no preservam tota aquesta verdor tant terrestre com marina que compensa parcialment els impactes d'un model de desenvolupament insostenible.

Lluitar contra les prospeccions és també lluitar contra el canvi climàtic i evitar un escenari com aquest, però defensar com fan alguns que es facin a un altre lloc, sigui Canàries, el Marroc o l'Àrtic, és una aberració, perquè som part del mateix planeta, del mateix ecosistema global, i més prest o més tard també rebrem. Però a més, això no basta ni d’enfora per assolir uns compromisos mínims equivalents a la responsabilitat que tenim com a generadors de CO2, no sols perquè tenim una central de carbó (Es Murterar) que ella tota sola genera la meitat de les emissions, sinó també perquè els transports necessaris per mantenir el turisme són la segona font d’impacte pel que fa a les emissions. Per tant, si volem lluitar de bon de veres contra el canvi climàtic s’hi ha d’anar a les fonts que l’alimenten: canviar el model energètic, redimensionar el turisme, apostar per una mobilitat sostenible, canviar el model de consum(isme) imperant.

I en el terreny d’allò del que mai no es parla, de l’adaptació als canvis reals que estan per venir gràcies a la nostra ineficàcia, convé estar preparades per assumir els efectes d’un escalfament que tanmateix patirem si enguany a París se renova el fracàs de Lima el desembre passat. Perquè tanmateix som illes, i el crit d’alarma dels germans de petites illes que de forma imminent seran engolides per l'oceà potser serem nosaltres, d’aquí a pocs anys, que l’haurem de fer sentir. Per sentit comú i comunitari, que diria Galeano, no hauríem d’esperar més temps per actuar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

Si augmenta el CO2, augmenta la vegetació.
Si disminueix el CO2, disminueix la vegetació i augmenta la desertització.

Hi hagué una petita era glacial, aproximadament 1450-1800, culminant devers 1660-1690, que produí la baixada del nivell de la mar, també més inquisició, més guerres religioses, més absolutisme, més intransigent, resumint més negativa.

O sigui que se proposa anar cap a un ambient més advers.

Durant els anys 1200, el nivell de la mar estava més alt que actualment. Ho dic per la conquista de Mallorca i Menorca que se pogué realitzar quan feia més fred.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris