nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

No estotjarem les camisetes verdes

Ni per meco, va ser la resposta dels convidats a l’acte final de les jornades que Jubilats per Mallorca va organitzar dia 6 i dia 7 passats i que es van titular Eines per al debat lingüístic. Un taller protagonitzat per Ferran Suay, Gemma Sanginés, Joan Melià, Maria Antònia Font, Josep Palau i Tomeu Martí. En un altre article comentarem la magnífica conferència que divendres passat va impartir el professor Ferran Suay, titulada Racisme lingüístic a l’estat espanyol, però ara oferirem als lectors de dBalears un resum del que varen ser les intervencions del darrer dia del seminari, una taula rodona titulada Cal estotjar les camisetes verdes? Abans però volem agrair, novament, la disponibilitat del casal Can Alcover i, per tant la col·laboració de l’OCB, i també la de l’STEI i la de l’Institut d’Estudis Baleàrics perquè totes dues institucions varen subministrar material didàctic que va poder ser repartit entre els assistents.

Hem d’advertir que tot just un dia abans de l’inici del seminari l’emissora Ona Mediterrània va entrevistar la presidenta del govern, Francina Armengol, i que en resposta a la pregunta de si cal estotjar les camisetes verdes –convé de recordar que ella i el conseller de Turisme, Biel Barceló, varen declarar pocs dies després de les eleccions de maig que els docents ja podien estotjar les camisetes verdes reivindicatives-, va tornar a dir que sí, que els docents ja la poden estotjar.

Doncs segons opinió del professor de la UIB, Joan Melià, un dels participants a la taula rodona, no convé estotjar res perquè el poder polític no és l’únic poder que influeix en temes vinculats a la normalització lingüística. Altres poders que influeixen, sovint negativament donat el context general, han de poder ser inspeccionats per la societat civil perquè la normalització lingüística no és un tema polític que afecti només l’administració. Per altra part, Melià va dir que la societat civil no hi ha de ser només per criticar, sinó també per valorar i donar suport a les determinacions polítiques. Va dir que la situació heretada era difícil, probablement la més difícil dels darrers catorze anys i que per aquest motiu el pressupost destinat a normalització lingüística no podia ser el mateix que el 2001 i fins més baix que alguns que va aprovar el PP.

En Tomeu Martí, per la seva part, va dir que el govern no ha d’esperar que els ciutadans deleguin responsabilitats i que encara no ha donat cap motiu que faci pensar en la conveniència d’estotjar les camisetes. Va reconèixer que ha passat poc temps, d’ençà que han estat nomenats els nou càrrecs, però que així i tot s’han produït, opinà, alguns gestos que són preocupants. Va reivindicar com a document de referència el material que l’any 2009 i 2010 va impulsar l’OCB, document de treball titulat La llengua és la clau, tot un seguit de propostes destinades a garantir la normalització lingüística. Va dir que el nou govern no ha tengut en cap moment un posicionament clar a favor de la normalització lingüística i dejectà la mala gestió que s’ha fet d’IB3 ràdio i televisió i la manca de voluntat política demostrada amb la recepció dels canals de la corporació catalana de televisió. Va qualificar com a paradoxal el fet que les responsables del govern sobre temes de normalització lingüística hagin expressat la voluntat de no exigir amb fermesa el català i que alhora la dotació pressupostària sigui tan minsa; Martí va dir que si no es vol fer complir la llei, allò que no es pot acceptar de cap manera és complementar aquesta manca de voluntat política amb la gairebé nul·la dotació pressupostària perquè la suma de tots dos factors pot ser letal. En comptes d’estotjar les camisetes, Martí va dir que el que hauria de fer el govern és donar màxim suport a les entitats civils perquè després d’encapçalar la dura oposició a Bauçà el desgast és manifest.

Tal vegada la intervenció més contundent i crítica va ser la de la sindicalista de l’STEI, Maria Antònia Font. Aquesta dona va reivindicar no tan sols l’ús de la camiseta verda sinó l’exposició permanent del llaç de la senyera. Va fer un repàs exhaustiu del pacte de governabilitat signat pels nous governants amb Podem, gairebé punt per punt, i va demostrar amb molts exemples concrets que la normalització de la llengua catalana ha estat un aspecte deixat de banda, fins a tal extrem que en l’apartat de plans estratègics que han de ser prioritaris, segons aquest document, hi ha previst fins un Pla per a protecció de la poseidònia, res en canvi que faci pensar en un nou impuls de la llengua catalana. Va insinuar que el pacte de governabilitat denota manca de voluntat política i va dir que el TIL ja estava derogat per la justícia bans de les eleccions i que la Llei de Símbols no es va arribar a aplicar mai perquè el PP sabia que era inconstitucional. Finalment va dir que el nou govern no ha tengut cap resposta a l’exigència que la societat civil va demostrar durant la legislatura passada.

En Josep Palau, representant de l’assemblea de docents, va incidir en aquests aspectes, coincidit gairebé en tot. Va criticar però l’acord signant entre sindicats i la conselleria d’Educació, també perjudicial pel que fa a garantir els projectes lingüístics. Va pegar mastegots per la no restauració del Centre d’Ensenyament del català, òrgan suprimit per José Ramón Bauzá que tenia per objectiu vetllar l’impuls dels projectes lingüístics als centres. També va advertir que a diferència de l’actual president valencià o fins Pasqual Maragall, Francina Armengol té una actitud dòcil amb Madrid i que la majoria de professors no pateixen decepció perquè ja no esperaven gaire cosa dels nous governants.  

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris