algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

Contra les violències masclistes, al carrer

Dissabte 7 de novembre el carrer s'ha omplert de persones contra les violències masclistes. La convocatòria del moviment feminista per sortir al carrer clamant un ja n'hi ha prou!, ha tingut èxit. Ja n'hi ha prou de morts absurdes, de dones assassinades en mans d'homes que les consideraven seves, d'homes amb mentalitat masclista.

Ha estat una cita important, la lluita contra les violències ha sortit al carrer i els mitjans de comunicació se n'han fet ressò. Ho hem vist als telenotícies, a la premsa escrita, als mitjans digitals. També a Palma hi érem, dones i homes, prop d'un milenar de persones. I ha estat notable la presència d'homes, amb pancarta o sense, homes que creuen en la igualtat, que no són masclistes.

No ho hauríem de destacar com no se fa a altres manifestacions i en canvi en aquest cas ho hem de fer. Els mitjans han destacat la presència de representants institucionals, de candidats a les properes eleccions. De fet, en aquesta ocasió molts Ajuntaments, el Consell, el Govern han mostrat el seu suport, amb declaracions unànimes institucionals, amb penjada de banderoles i pancartes als balcons.

Hem parlat de les violències sense ésser el dia assenyalat per Nacions Unides, el 25 d'aquest mes. Hem comentat la importància que homes igualitaris hagin sortit amb nosaltres. És bo que vegem els homes manifestant-se contra els masclismes en les seves múltiples formes. Perquè l'educació masclista és la que majoritàriament han rebut, s'ha transmès de pares a fills, i de mares no ho oblidem, la mentalitat que considera “normal” que les dones organitzin, atenguin, siguin responsables de les tasques domèstiques i en conseqüència, ells només “ajudin”... La mentalitat que considera que els homes han de ser mascles, no han de mostrar els seus sentiments, no poden plorar, han d'assegurar els guanys de la casa, per això han de tenir els “privilegis” de ser atesos amb bona cara en arribar.

I si en els temes domèstics s'han vist més avenços en parelles joves, en altres àmbits com el laboral, encara hi ha molts mascles que veuen “normal” cobrar més que les dones, en una mateixa categoria, o que “no passa res” si fem una broma, sobre l'aspecte físic de la companya, o si “afectuosament” li tocam el cul en passar per devora... I d'altres àmbits? No heu sentit dir que ells no creuen en les quotes per a les llistes, que ja som iguals? No parlem de carreres professionals, qui més pot ascendir de categoria? Qui no té càrregues familiars que l'empenyen a compaginar amb els deures de mares, esposes o filles.

I una vegada més recordem que aquestes mentalitats masclistes no són pròpies d'un estament social, d'una classe, no hi ha perfils. Catedràtics, jutges, notaris, professors, gerents, mestres, enginyers, metges, manobres, picapedrers, llanterners, oficinistes, policies, bombers, infermers, cambrers, taxistes,... aquí sí el genèric masculí de totes les professions possibles, aquí sí en trobareu que són masclistes malgrat haver tingut una bona educació, uns bons estudis, o analfabets, o autodidactes. Homes amb doblers o sense.

És aixì, ho saben bé les dones que han patit les violències, psicològica, física, econòmica... d'aquells homes que al carrer, cap a defora, són persones agradables, simpàtiques, modèliques, envejades, i a casa fan por, terror. Dones que no s'atreveixen a dir-ho, ni contar-ho a les amigues, perquè “els fa vergonya”, perquè a elles no els pot passar. Dones que pateixen en silenci, que dissimulen i callen.

Benvinguts homes igualitaris al carrer, benvinguts a la lluita. Homes i dones contra les violències masclistes hem dit prou al carrer, continuem dient-ho cada dia!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ensenyat, fa mes de 4 anys

Les lleis basades en la ideologia de gènere amaguen la violència domèstica que sofreixen nins i nines, el maltractament als homes i les persones majors.
La mera paraula d'una dona basta per detenir a la seva parella masculina, donant motiu a la presentació de denúncies falses i a la utilització d'aquesta llei injusta com un mètode de xantatge.
Recordem que en els set primers anys de la seva aplicació, els Jutjats de Violència sobre la Dona van rebre 1.034.613 denúncies, resultant exculpats 826.616 denunciats, el 79,89%. es tracta de l'única llei, a més, en la qual el sexe és un factor a tenir en compte en el cas de valorar si una denúncia mereix ser considerada o si el culpable és reu d'un delicte (en el cas de l'home) o d'una falta (si és dona), en una directa violació de la igualtat davant la llei i del dret a la presumpció d'innocència que proclama la Constitució.
Amb aquesta enginyeria social promoguda pel feminisme de gènere no estem aconseguint una societat més lliure i igualitària, sinó més opressiva, violenta i injusta. I ja va sent hora de dir-ho alt i clar.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris