nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Illes, Forbes, rics i... pobres

Ha tornat a ser notícia que un grapat de famílies illenques destaquen entre les fortunes identificades per la revista Forbes: March, Escarrer, Barceló, Fluxà, Hidalgo, Riu... Matutes sembla que ha baixat posicions a la llista, no sabem si perquè ha perdut doblers, o perquè hi desvia part del seu capital a paradisos fiscals i a entramats d'enginyeria financera que no compten al seu nom, com per cert també fan tots els anteriors amb total impunitat, mentre es queixen de la gran afecció que tindrà per a la nostra terra l'impost turístic. Recordau el cas «llampec» i el paper de prestigiosos bufets d'advocats i notables notaris a Palma, fa només unes setmanes.

Hi ha, a tot això, un parell de qüestions que em semblen lamentables: la primera, que en els discursos oficials s'instal·li la idea que som una comunitat de gent emprenedora i espavilada, on gent com l'esmentada ha fet fortuna gràcies a la seva intel·ligència i a què han sabut manejar hàbilment els diners dels quals han disposat. Com si l'explotació laboral, l'aprofitament del territori o fins i tot determinades pràctiques poc ortodoxes (per dir-ho d'una manera suau) no comptassin en aquest procés d'acumulació de capital, com bé recordava l'altre dia na Fina Santiago.

Igualment lamentable trob que ni en els mitjans de comunicació, ni en els discursos oficials, no es lligui aquesta acumulació i concentració de capitals, incrementada gràcies a la crisi-estafa d'aquests anys, al procés de precarització i empobriment de la majoria de la població de les nostres Illes... Com si una cosa no tingués a veure amb l'altra. De fet, que tinguem el 2% de la població de l'Estat però el 10% dels milionaris de l'Espanya no deixa de ser un altre indicador més de la tremenda desigualtat social que també creix dia rere dia a la nostra terra, i que ens hauria de preocupar ben molt, però que no genera titulars facils ni malauradament, massa reflexió ni política, ni periodística, ni acadèmica, ni econòmica. Sembla com si l'aporofòbia, la por als pobres, o a ser pobres, de la mà de l'ètica individualista imposada per la societat de consum i les aspiracions a ser rics de bona part de la gent operàs a la perfecció.

I ara que parlam de comptes, de pressuposts públics, d'austeritat i de fiscalitat, no deixa de ser al meu parer una absoluta vergonya que qualsevol dels esmentats potentats disposin de més capital que la pròpia CAIB per a tot un exercici, desesperada per veure com mantenir una educació, una salut i uns serveis socials o un medi ambient que a les totes i amb una precarietat de mitjans immensa evitin aquest procés de dumping social. Per això, si estau d'acord amb això que vos acab de contar, no vos sembla que apart d'un impost turístic, hauríem de trobar fórmules fiscals (imposts, sí, imposts!) per equilibrar una mica la balança? ...No és venjança, ni enveja, amigues i amics: es diu justícia.

I no us preocupeu: encara que sigueu d'aquells que per mantenir els vostres principis o si voleu la vostra humanitat, ja heu renunciat a ser rics, la revista Forbes també recomana als seus il·lustrats lectors que visitin les nostres illes, és dir: ja vos tocarà qualque miqueta del pastís..., qualque dia, no? La pena és que aquest paradís als ulls dels rics, en el transcurs de les vides quotidianes de massa gent, no deixa mai de ser un malson.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 4 anys

Si, llàstima que no quedi més clara al món la nostra realitat. Sempre ha paregut que aquí tots som rics ja que es parla de la "mitjana de la renda per càpita", quan en realitat el que tenim és un bon problema: 10 rics que ho són cada vegada més a costa de centenars de milers d'altres que cada cop sóm més pobres.

Valoració:0menosmas
Per Lluisa Thomas Andreu, fa mes de 4 anys

Molt bon article David,llastima que no es fasi més difusió d´aquestes veritats

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris