cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Ensenyar a escarada

Segurament si tengués algun lector d'aquests simpatitzen i empatitzen amb el gonellisme, li hauria d'explicar el terme escarada. I això que és ben mallorquí, com dirien ells. I català. Documentat al segle XVI, com a mínim. Treballar a escarada vol dir que cobres pel rendiment que dónes. Això es feia antany a la sega, principalment. Els segadors no cobraven un jornal fix sinó que ho feien en funció del terreny segat en un dia. A les zones arrosseres i tarongeres del País Valencià en diuen treballar a astall. A preu fet, a altres zones.

Ara, ni que fos un segador de l'educació, potser que acabi els meus dies com a ensenyant fent feina a escarada. Segons el que suï tendré un jornal o en tendré un altre. O això es pot inferir de les paraules del ministre d'educació, que ha insinuat que les retribucions del professorat – potser els incentius- haurien d'anar en funció del rendiment del professorat. La cosa estaria bé i seria justa si hi hagués una intel·ligència superior que fóra capaç de donar a cadascú la ració merescuda de sou. Mentre això no passi, veig molt difícil que es pugui dur a terme amb l'equitat que seria desitjable, la insinuació proposta del senyor ministre. Ens haurem de conformar i conhortar amb la paràbola bíblica dels talents, que com recordaran els missuts, és aquella que a cadascú li paguen el jornal per al qual l'han llogat, sense mirar si l'altre té un volum de feina tan gros com el teu.

Ja m'agradaria poder pagar la taxa de fems -recollida i tractament- en funció del rebuig que jo gener a casa. O veure que les senyories cortesanes que tenen empriu als escons del Senat o del Congrés cobrassin per la feina que fan dins l'hemicicle o en les dependències adjacents mentre aquestes darreres no siguin bars o passadissos de fumadors.

Sembla però que sigui més rendible atiar el foc dels ensenyants. Té més rèdit electoral. L'enveja de les vacances en tenen part de culpa, d'aquest rèdit.

Jo no sé com s'ho faran per saber el rendiment que donam. Diuen que miraran l'avaluació dels alumnes i del centre. Si allò que volen és que aprovem més perquè desaparegui la molesta taca de la taxa d'abandonament escolar no cal remoure tant l'abeller, ni sembrar inquietuds i discòrdies. I com avaluaran el rendiment dels alumnes? Pel nombre d'aprovats? Tots sabem que no és el mateix fer feina a un institut o a un altre. L'entorn sociocultural d'on procedeix l'alumne en determina, en bona part, els resultats i la dificultat de la feina. No diré noms de centres però els que ens dedicam a ensenyar coneixem les desigualtats que implica treballar a un lloc o a un altre. I fins i tot dins un centre mateix. No presenten idèntics graus d'esforç treballar a primer d'ESO o a segon de batxiller. Ni és el mateix un segon de batxiller de socials o un de científic. A més, tenc la intuïció que al darrera aquesta triadella hi ha factors socioculturals i econòmics. Amb notables excepcions, intuesc que els de “ciències pures” tenen un entorn sociocultural familiar més afavorit que no els de socials, per exemple. El que passa és que indagar sobre aquesta qüestió és una cosa que cou perquè si fos certa la meva intuïció – basada en una observació empírica no gaire científica al meu centre- ens adonaríem que un dels pilars de l'educació, que és el paper anivellador social, flaqueja. Encara que si ho miram amb perspectiva és molt millor que no fa cinquanta anys o que en fa vint-i-cinc.

Ara bé, no vull negar una evidència: com en totes les professions i en tots els àmbits n'hi ha uns que treballen més, jo diria que s'esforcen més, i d'altres que s'ho prenen amb més calma, per dir-ho amb un cert eufemisme. Ara bé, també n'hi ha que saben treure llustre a la mediocritat, que saben vendre bijuteria com si fos or. I això com s'avalua? S'imaginen que els metges cobrassin per la gent que curen? Què dirien els pobres oncòlegs? O els neuròlegs que tracten malalties relacionades amb demències senils? Ja sabem que vénen eleccions i això sí que els polítics s'ho agafen a escarada, però convé no sembrar confusions. La demagògia, encara que sigui a astall, no és gaire benefactora.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ropit, fa mes de 4 anys

Del Diccionari:
Destajo
m. Trabajo que se valora por la labor realizada y no por un jornal.

ESCARADA f.
Contracte de treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps; cast. Destajo. Anar a escarada: treballar a preu fet.

Valoració:6menosmas
Per Ropit, fa mes de 4 anys

Del Diccionari:
Destajo
m. Trabajo que se valora por la labor realizada y no por un jornal.

Valoració:1menosmas
Per Nati de Grado, fa mes de 4 anys

Tenc un germà que és metge de família a un poble de Cantàbria. Estusiasmat amb la seva feina, es va preparar en cirugia menor per poder operar al seu centre de salut a pacients que, per coses petites les estalvia desplaçarse a l'hospital de la ciutat etc. I ha preparat un equip de companys que fan el mateix a altres centres i redueixen considerablament llistes d'espera de quiròfans al Hospital de Valdecilla, etc. No sé de quina manera les valoren l'expedient professional, però ell m'ha contat que té la màxima qualificació i el màxim sou, excel·lencia professional o algo així

Valoració:6menosmas
Per ALM, fa mes de 4 anys

Treballar a escarada no és, segons ho tenc entès des de que tenc ús de raó, cobrar segons el rendiment que hom ha demostrat a la feina, sinó acordar, per endavant, un preu per fer una feina determinada (segar un redol, fer una paret, un clot o uns quants clots, podar uns arbres, llaurar, etc.) Si el qui executa la feina s'afanya prou, acaba més prest, però no guanya més.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris