nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Caciquisme al segle XXI

En moltes circumstàncies actuals he de mirar més d'una vegada el calendari per confirmar que ens trobam el 2015 i no en plena crisi de la Restauració, a principi del segle XX; amb una constitució desfasada, una monarquia restaurada qüestionada, la crisi dels dos grans partits del moment... i un sistema caciquil en el qual formalment havia un estat de dret però a la pràctica el poder real es trobava en mans dels cacics. A Mallorca entre tots els cacics destacava en Joan March Ordines, en Verga, conegut també com el darrer pirata del Mediterrani o el banquer d'en Franco, totpoderós econòmicament controlava a polítics periodistes, jutges... i a part de la població amb tàctiques clientelars, subministrant favors i exercint una protecció paternalista.

L'any 1934 en Joan March va comprar, ja unificada i consolidada en tota la seva extensió, la finca de Ternelles passant per tant a controlar el camí públic que travessa la finca per arribar al Castell del Rei (un dels tres castells roquers de Mallorca i Bé d'Interés cultural ) i finalment a Cala Castell. També va adquirir altres propietats al costat del mar (Sa Vall, Mossa, Ses Comunes, Cosconar...) no embriagat per la bellesa del seu paisatge o perquè intuís abans que ningú l'arribada del turisme dues dècades després sinó per exercir amb la màxima comoditat possible el contraban.

Durant tot el segle XX l'excursió pel camí de Ternelles va ser molt popular entre turistes i mallorquins, fins i tot Foment de Turisme hi organitzava excursions cada any. A la mort d'en Joan March, Ternelles va passar a ser propietat de la seva néta Leonor March, representada per a l'entitat mercantil MENANI S.A., que al manco des de la dècada de 1980 intenta privatitzar el pas per la finca encara que seguint la vella tradició caciquil de favors i paternalisme, es podia continuar accedint al camí públic si es tenia el permís de la "Senyora" o si li queies en gràcia el guarda de la barrera, i deixa anar a cercar el pi de Sant Antoni.

A partir dels anys 90 s'han succeït recursos, plets, judicis, sentències... a la vegada que va sorgir una reivindicació i lluita popular canalitzada a través de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts davant la falta d'empenta del Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Pollença. La família March ha utilitzat totes les eines al seu abast que són múltiples i poderoses per aconseguir apropiar-se del camí públic. Dins aquest procés hem observats atònits com un camí públic perfectament documentat des de fa segles (ja el 1397 el virrei demanava al batle de Pollença arreglar el camí) ha estat considerat privat per un tribunal i com la propietat utilitzava de forma farisea arguments mediambientals, com la protecció del voltor negre, per aconseguir que l'Ajuntament de Pollença i Consell, fixessin una absurda limitació diària de 20 persones d'accés al camí. Dins aquesta situació surrealista sembla que als voltors negres els molesta les persones caminant en una finca amb una extensió de 1.270 hectàrees, però no les obres fetes a la finca, que sigui un vedat de caça major o els desplaçaments en quads per la zona. Dins aquesta línia falsament mediambiental la família March va aconseguir que el Pla d'ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, fet a mida per en Jaume Font, declarés com zones d'exclusió diferents zones de Ternelles com el Castell del Rei i, segona interpretació de la propietat, acceptada pel Tribunal Superior de Justícia a les Illes Balears, també Cala Castell. Precisament ha estat aquesta suposada zona d'exclusió de Cala Castell la que ha servit a la propietat per aconseguir la darrera sentència on el Tribunal ha anul·lat la servitud de pas o d’accés a la mar, el que pot permetre a la propietat tancar el camí. I parlo de suposada zona d'exclusió perquè una vegada més la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts ha deixat en evidència a les institucions al demostrar objectivament amb els plànols del PORN que realment la platja i la zona de bany de Cala Castell no són zona d’exclusió, sinó que la zona de la platja està zonificada com a zona d’ús compatible i la zona de bany no té cap zonificació.

El normal a un estat de dret al segle XXI seria que una sentència com la del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears fos anul·lada, per fonamentar-se en una falsedat que es pot demostrar objectivament, però pràcticament res del que ha passat amb el camí públic de Ternelles ha estat normal fins ara i només ha aparegut el sentit comú i la raó quan els ciutadans ens hem mobilitzat i lluitat pel que és de tots.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Ramon, fa mes de 5 anys

Molt bó l'article Pepe, haurem de seguir repicant, salut

Valoració:12menosmas
Per Pepe García, fa mes de 5 anys

Gràcies a tots pels vostres comentaris. "Una reflexió" El camí de Ternelles no és exclusivament públic pel fet del Castell del Rei, és públic pel seu ús i manteniment durant segles com camí públic que servia per accedir també a la Cel·la de Pollença, a Cala Castell i a totes les finques que havia a la zona. Al bloc de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts hi ha informació molt detallada sobre tot el procés (36 articles)
http://camins.balearweb.net/category/3074


Un resum de tota la documentació existent:
Informe del pèrit Sr. Antoni Manuel Gorrias i Duran, Pèrit en el contenciós dels camins del Fangar i en altres judicis i qualificat pel departament de Ciències de la Terra de la UIB com una de les persones amb més coneixements sobre els camins amb plet. El document té una extensió de 145 fulls i en el qual hi consten:

a) 12 documents verificats i rubricats pels directors dels arxius, que abasten des de l’1405 fins l’any 1901; de l’Arxiu Diocesà de Mallorca i de l’Arxiu Municipal de Pollença; els quals demostren de forma inequívoca que la Cel·la de Pollença fou erigida amb diners de la Universitat de Pollença, mantinguda de forma secular per aquesta institució, així com per la parròquia de Pollença.En els documents es confirma que a la dita ermita, després Oratori Públic, subjecte al dret canònic Tridentí, és pública, s’hi feien processons per fer prerrogatives, la Vila pagava les recomposicions del camí. Dita Cel·la sempre ha estat sota l’autoritat del bisbat.Desconeixem com un bé construït i mantingut amb cabals públics ha passat a mans privades (edifici, hort, alzinar i l’hort de Pollença) sense que hi hagi hagut adquisició alguna coneguda. Un bé del poble que ara no pot gaudir d’aquest patrimoni igual que del camí.

b) 24 documents rubricats pel director de l’Arxiu Municipal de Pollença que abasten des de l’any 1368 fins l’any 1844; els quals demostren de forma inequívoca la ubicació dels molins hidràulics de Ternelles i permeten la ubicació d’altres finques de forma exacta, molins que en la seva major part confronten amb el camí Reial de Ternelles i el Castell del Rei.

c) 35 documents rubricats pels directors de ‘Arxiu Municipal de Pollença i del Regne de Mallorca; que abasten des de l’1472 fins l’any 1878; els quals demostren de forma inequívoca que nombroses finques confronten amb el camí Reial de Ternelles i al Castell del Rei. Totes les finques han estat ubicades des de la pròpia Vila fins l’Estret de Ternelles.

d) 39 documents rubricats pel director de l’Arxiu del Regne de Mallorca; que abasten des de l’1764 fins l’any 1793; els quals demostren de forma inequívoca les nombroses finques existents fins cala Castell que tenien per accés el camí Reial de Ternelles al Castell del Rei i a Cala Castell.

e) Documents rubricats pel director de l’Arxiu Municipal de Pollença que abasten des de l’any 1825 fins l’any 1988; els quals demostren de forma inequívoca la titularitat municipal del camí Reial de Ternelles i al Castell del Rei.

Valoració:13menosmas
Per Una reflexió, fa mes de 5 anys

A veure. Entenc que si el camí de Ternelles era públic és degut exclussivament al fet que el Castell del Rei era de propietat pública (tal volta expropiat ?). Una vegada el Castell del Rei desafectat i retornat a la propietat privada, no és versemblant que també el camí deixi d´esser públic ?.

Valoració:-3menosmas
Per Pere Llofriu, fa mes de 5 anys

...i pareixia que el PORN NO serivia per a res...

Jo també vull signar aquest article: Pere Llofriu

Valoració:5menosmas
Per Idò sí, fa mes de 5 anys

El nostre govern no hauria d'esperar a que hi hagi particulars que duguin aqueixes infraccions del dret públic als tribunals. Hauria d'esser el propi govern, que defensàs els drets, tota casta de drets, del poble.

Valoració:10menosmas
Per Idò sí, fa mes de 5 anys

El nostre govern no hauria d'esperar a que hi hagi particulars que duguin aqueixes infraccions del dret públic als tribunals. Hauria d'esser el propi govern, que defensàs els drets, tota casta de drets, del poble.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris