nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

La nostra sanitat

Per circumstàncies que ara no venen al cas he hagut d’acudir a la sanitat pública aquests darrers mesos. He gaudit d’una gran atenció gràcies al meu segur de funcionari –Muface i Asisa,– encara que també han col·laborat –no sé si és oportú dir-ho– la Seguretat Social on hi tenc amics i fins i tot – trists privilegis de l’edat– deixebles. Com en molts de casos el tema més difícil d’esbrinar de les malalties és l’etiologia –la causa– i aquest ha estat el cas, tot i que jo he recordat al meus ex-alumnes que fou Hume el que des d’una visió molt pragmàtica ens va ensenyar que la causa de les coses s’acostuma a trobar en aquelles circumstàncies que amb molta freqüència antecedeixen al fenomen del que qüestionam el seu origen. He procurat no fer-me pesat.

No és, però, encetar una discussió sobre Hume el motiu de l’article d’avui. Tampoc tenc la intenció d’aprofitar aquesta columna pública per agrair a tots aquells professionals sanitaris que m’han ajudat a recuperar en en bona mesura el meu estat de salut que encara que no sigui total és molt millor del que fa uns mesos. No, jo esper que la meva pensió en permetrà convidar-los a un cafetet el dia en que en tengui oportunitat i fer, així, de forma ben econòmica, cabals.

 La reflexió que m’agradaria fer és que he pogut comprovar que els espanyols gaudim d’una de les millors sanitats públiques del món i que a aquest estat hi han contribuït d’una manera o altra polítics de distint signe amb molts més encerts que desencerts. El problema –la pregunta que em faig– és sempre la mateixa i és la que tantes vegades es feis Josep Pla: “I tot això qui ho paga?”. Perquè el que em sembla evident és que la millora i l’avanç de les tècniques diagnòstiques i terapèutiques fa que la despesa per cada procés morbós sigui més i més cara dada dia. Si a això hi afegim la despesa estatal en educació, jubilacions, i dependència les xifres resultes esborronadores. I insistesc: hi ha algun partit polític que pugui incloure en el seu programa reduir aquesta despesa o, al menys, suprimir allò que no és necessari o fins i tot absurd. N’hi ha cap? I, si no és així,  com aturar l’augment continu del deute públic?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per AJL, fa mes de 5 anys

Vostè demana als partits polítics una relació despeses innecessaris o absurdes . Després fer operacions de conjunts i trobar resultats.
Vostè demana als partits polítics que conversin sobre despeses innecessàries o absurdes i pactin solucions.
Vostè demana als partits polítics que comprenguin que els recursos són limitats i les demandes són il·limitades, per tant s'han d'eliminar les despeses innecessàries o absurdes.
Vostè demana als partits polítics un impossible. Els parits polítics no responen a preguntes racionals , just responen a les preguntes que donen vots, no importen els costos d'aquests vots ja que ells mateixos subsisteixen gracies als vots. Si no hi ha vots no hi ha partit polític.

Valoració:2menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 5 anys

Hauries de haver dit "la meva sanitat", que ès la sanitat promoguda per els Rockefeller i companyia.

Valoració:-3menosmas
Per Miquelet, fa mes de 5 anys

El procés morbós de ser un trist súbdit espanyol en una perduda colònia ultramarina és el que veritablement fa que "la despesa sigui més i més cara cada dia".
Però vosté sempre trobarà amics espanyols que el llegeixen i fins i tot opinen que li diguin que no cal preocupar-se: "todo es mentira, coño"
Ai, ai el procés morbós.

Valoració:3menosmas
Per bal, fa mes de 5 anys

"... he podido comprobar que los españoles (sic) disfrutamos de una de las mejores sanidades del mundo...".

¡Conyo!. Al fin una persona culta, sensata y que no tiene ningún empacho es reconocer que es español. Uno de los problemas que tiene es que comparta página con un extranjero cargado de odios y de disparates.

Y, además, pone el dedo en la llaga. ¿Quién paga todo esto?. El anterior govern viendo que esto es inviable a cortísimo plazo hizo todas las "retalladas" que pudo. Se le echaron a la yugular. Y el de ahora promete más gasto, más tarjetas, más inmigrantes, más refugiados. Es darrer tancará sa porta.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris