nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°

Els concerts escolars i les escoles diferenciades de nins i nines

Aquests darrers dies, i a causa de la declaració de la Conselleria d’Educació de revisar el finançament públic als col·legis del Parc BIT que separen nens i nenes, ha reviscut el debat sobre el finançament públic d’aquests centres. Amb la voluntat d’ajudar a crear una opinió sobre la qüestió vull aportar algunes reflexions.

S’ha de dir que aquest és un tema complex en el que intervenen consideracions científiques, legals, morals i ideològiques. Els defensors de la educació diferenciada al·leguen que l’atenció educativa diferenciada de nins i nines no implica discriminació sempre que garanteixi una educació de la mateixa qualitat per uns i altres i que pel contrari té avantatges.

Per alguns, l’experiència d’una dictadura que obligava a la segregació de nins i nines a les escoles va conduir a considerar com un valor indiscutible l’escola mixta i encara més la coeducació. Altres creuen que poder triar coeducació o educació diferenciada és una condició de la llibertat d’ensenyament.

Simplificant i sense entrar en tecnicismes, es pot dir que no existeixen estudis que permetin concloure de forma clara que, pel que fa a l’adquisició de coneixements, cap de les dues formes d’agrupament dels alumnes sigui millor. Està poc estudiat si és millor una forma o un altra per la formació cívica, de valors i en general per la socialització. Cal dir que plantejar-se aquest tema com objecte d’investigació suposa considerar que genèricament els homes i les dones tenen capacitats cognitives o afectives diferents al llarg de tota l’etapa escolar i biològicament condicionades i que aquestes, d’existir, són prou significatives i podran ser ateses millor separant els nins de les nines. Suposa també oblidar que, des de fa més d’un segle, les teories educatives consideren a cada persona, home o dona, com una individualitat que ha de rebre un tractament personalitzat i que està demostrada la ineficàcia dels pretesos agrupaments homogenis dels alumnes. És difícil justificar la separació de nins i nines sense que existeixen diferències clares entre ells si defensem la integració i normalització escolar de les persones discapacitades amb diferències molt més evidents. L’ensenyament diferenciat es desvincula d’un altre dels principis de la pedagogia contemporània que defensa que l’escola ha de preparar per a la vida social . Una societat, la nostra, que tan sols legitima distingir entre homes i dones si és evident que amb aquesta distinció s’aconseguirà corregir desigualtats lligades a les diferències de gènere.

Les interpretacions legals sobre la legitimitat de l’opció diferenciada a la legislació espanyola coincideixen en considerar que és acceptable d’acord amb els tractats internacionals subscrits per l’Estat Espanyol i especialment la Convenció Internacional per la lluita contra la discriminació en el àmbit de l’educació de 1960 que considera que l’ensenyament separat de nins i nines no s’ha d’entendre com una discriminació per raons de sexe. S’ha de recordar també que una posterior Convenció de 1979 recomana l'eliminació de tot concepte estereotipat dels papers masculí i femení en tots els nivells i en totes les formes d'ensenyament, mitjançant l'estímul de l'educació mixta i d'altres tipus d'educació que contribueixin a aconseguir aquest objectiu encara que aquesta declaració no implica deslegitimar l’educació diferenciada. Més controvertida és la qüestió de si la Constitució empara el dret d’aquestes escoles a rebre subvencions públiques. Sobre el tema hi ha hagut sentències contradictòries. Fins a tal punt no està clar el tema que el ministre Wert,  amb la qüestionada LOMQUE, i després de sentències negatives, ha volgut blindar el dret a rebre subvencions dels centres que diferencien per sexe. La formula amb la que la LOMQUE ha fet aquest blindatge, al seu article 71 que modifica el 84 de la LOE, demostra una certa inseguretat ja que obliga als centres a que justifiquin, al seu projecte pedagògic, les raons educatives de la elecció del sistema d’educació diferenciada, una exigència que per contra no imposa als que es decantin pel sistema de coeducació.

Com es pot veure el debat sobre aquesta qüestió està molt condicionat per prejudicis ideològics però els poders públics han de tenir present que el dret a crear centres educatius amb idearis propis, que sí garanteix la Constitució, no comporta el dret absolut a rebre finançament públic, que els recursos públics són limitats i que, encara que s’ha de justificar bé la decisió negativa de la administració, és possible negar la concertació.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep Cervera i Gil, fa mes de 4 anys

Estam en una democràcia, o sigui un sistema de llibertats, entre d'altres sa llibertat d'educació. Imposant dictatorialment un únic sistema educatiu, estatal, laic i de coeducació, no es respecta sa llibertat d'educació. No es permet que siguin els pares -no l'Estat- els primers educadors dels seus fills. Uns pares que paguen imposts ¿no tenen dret a que aquests servesquin per al pagament de s'educació que ells desitgen? ¿I més quan s'educació diferenciada perviu sense problema en sa resta de l'Europa occidental democràtica?
Tot això, senyor Sureda, als col·legis del Parc Bit no es tracta ara mateix d'això. S'Administració autonòmica ja els donà per al curs 2015-2016 el concert fins a segon d'Eso i les llistes oficials ja se publicaren. I ara per un defecte -diven- de forma, de sa mateixa Administració, deixen a famílies sense concert a un mes del començ de curs ¿És això injust? Si tu tens una errada no me l'apliquis a mi. S'errada és de s'Administració Autonòmica.

Valoración:-6menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

La millor distribució seria per coeficients intel·lectuals en quatre grups.

IQ 70 (entre 70 i 84)
IQ 85 (entre 85 i 99)
IQ 100 (entre 100 i 114)
IQ 115 (a partir de 115)

Valoración:-6menosmas
Per Macià, fa mes de 4 anys

nens i nenes = nins i nines

Valoración:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris