cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Les expectatives electorals de Podem no són les de MÉS ni les del PSOE

Joan Mesquida, ara principal assessor del batle de Calvià, va declarar a la premsa de diumenge passat que si durant les dues properes legislatures el PSOE no reacciona, pot esdevenir un partit residual. No cal patir perquè els partits que fan part del sistema sempre tenen el suport de les oligarquies; ara, sí que és cert que per tal de poder continuar fent servei al sistema (capitalista i nacionalista espanyol), el PSOE haurà d’aguantar els embats que li envergarà Podem, de més o manco consistència. Aquesta ara és la batalla; dissipar si el PSOE i el PP podran aguantar o si el sistema capitalista espanyol haurà de fer reconversió de projectes polítics.

 Els projectes de Més i del PSOE estan ben instal·lats dins el sistema, de diferent manera, és cert, però cap de tots dos no el qüestiona. Ambdós aspiren a gestionar-lo. Més té la pretensió de gestionar-lo en positiu. El PSOE en canvi, tant li és en positiu com en negatiu perquè està sempre a l’espera de les ordres que arriben de Madrid, i de Madrid, després de veure l’escenificació de Pedro Sánchez el dia de la seva proclamació com a candidat a president d’Espanya, no arriben vibracions estimuladores. Això de sortir a l’escenari acompanyat de la banderota rojigualda multidimensional i agafat de la mà de la seva senyora, com si a la pobre dona li hagués d’agradar, fort i no et moguis, fer el paper d’en Pere Mateu, no aportarà res de bo ni al PSIB a les Illes ni al PSC a Catalunya. Per tant, Joan Mesquida hauria de contextualitzar allò que entén per reaccionar. Vol dir, potser, que el PSIB ha d’aspirar a fer grup propi al nou Parlament espanyol? Potser que d’aquesta manera Mesquida creu que Francina Armengol podrà evitar de fer el paper de bosses tristes que han fet Pere Navarro i Miquel Iceta al Principat?     

Més i PSOE no ho tenen del tot malament, per poder aguantar els embats de Podem. El primer que han de fer, ja ho han aconseguit a molts de llocs, és integrar-los dins els governs que gestionaran les institucions. El segon objectiu és aconseguir de fer, amb ells, una política institucional poc estrident: extravagàncies, les mínimes possibles.  

Ja hem dit que els del PSOE sempre tendran alternatives orgàniques a l’abast facilitades per l’estat. Recordem que Felipe González ja va refundar el partit i que Josep Pallach, el socialista que també era catalanista, en va pagar les conseqüències. Per la seva part, Més sempre tendrà un matalàs de vots que li garantirà una certa estabilitat i continuïtat; vots provinents d’una classe mitjana ben instal·lada i gent nacionalista convençuda que tanmateix a Mallorca no n’hi ha més de fetes. Total, entre 30.000 vots i 60.000 estaran garantits. A una part dels votants de Més, segurament els més incondicionals, no els decep que Fina Santiago digui, abans de les eleccions, que renuncia a continuar a primera línia de la política per tal de facilitar la renovació de càrrecs i que després de les eleccions i vistos els resultats, opti al càrrec de consellera; és per aquest motiu que són els propis dirigents del partit els qui la proposen per al càrrec; ni tampoc els preocupa gaire que transcendeixi que els seus càrrecs electes no vulguin rebaixar-se el sou substancialment, o com a mínim creuen que no els afectarà gaire. Passa el mateix amb el tema del sobiranisme aparcat. Dissabte passat el periodista Matias Vallès va fer al polític Toni Verger la següent pregunta: dins Més els sobiranistes estan arraconats, i qui va ser que va imposar aquesta paraulota? La resposta de Verger és inintel·ligible, si més no la versió que el diari ha publicat. En tot cas jo no l’entenc però és segur que no diu que faran propòsit d’esmena. Poser perquè pensa que molta gent vota i votarà Més per allò de...i tanmateix a qui hem de votar?  

Podem però és una altra cosa. Aquests sí que patiran desgast electoral i de manera ràpida perquè aquests són els que han dit que es pot sortir del sistema. Endemés molta gent que va votar Podem no ha vist complides les seves expectatives electorals. Molta gent els va votar més que res per llevar la resta de polítics del mig, a dreta i a esquerra. Només ho han aconseguit a mitges. Siguem sincers, molta gent va anar a votar amb poca convicció de canvis reals, més que res van votar per castigar, no perquè creguin que res de substancial canviarà; l’alt nombre d’abstencionistes ho demostra i el fet que progressivament davalla el nombre de persones que voten a les assemblees de Podem també. Una altra part de persones, en canvi, sí que van creure que aquesta formació ha de propiciar l’alternativa al sistema. El primer grup de votants ja està decebut perquè veu que molts de polítics que fa molts anys que viuen de la política i, per tant, d’una manera o altra són responsables de la situació desastrosa que pateixen, continuen ocupant càrrecs i cobrant sous. L’altra part del seus electors tenen motiu per estar preocupats pels errors comesos durant el primer més de la nova legislatura, també per les notícies que arriben de Grècia i per les primeres pífies importants que ha comès Ada Colau, el seu referent al Principat. D’aquests darrers aspectes en parlarem la setmana que ve, en un article que donarà continuïtat al d’avui. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Nadal, fa mes de 4 anys

Qui sap el que pot passar d'aqui a dues legislatures. Ni vostè ni jo ni ningú. Bé, també pot esser que vosté sigui un profeta.

Valoració:1menosmas
Per peperro, fa mes de 4 anys

Quien mejor se lo va a pasar estos 4 años es Isern, sin ninguna duda.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris