cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Corbates a l’armari

Per ventura, una de les maneres d’escenificar el canvi de mans del poder que hi ha hagut recentment a la nostra Comunitat és que les corbates dels polítics han quedat estotjades en els armaris. O, per ventura, més ben dit, són els polítics encorbatats els que han quedat estotjats però, encara, no se sap molt bé a quin armari. He de dir que la corbata i jo no hem estat mai gaire bons amics. Per raons diverses, unes de caire anatòmic i altres més socials. Les raons anatòmiques són clares. Els meus gens no es combinaren així com hauria estat desitjable i vaig sortir una mica desproporcionat. Alt de cos, gruixat de gargamella i curt de braços. Les camises que m’anaven bé de mànigues m’estrenyien de coll, i les que m’anaven bé de coll em feien baldragues de cintura. I, ja ho sabeu, sense la camisa adequada la corbata era un complement absurd, que he evitat tant com he pogut. Les raons socials eren encara més clares que les anatòmiques: el meus ídols eren Raimon, Brel, Serrat, Joan Fuster..., no els vaig veure mai encorbatats

Al llarg de la meva vida m’he posat, ja dic, molt poques vegades la corbata, només en les avinenteses en què he considerat que era imprescindible perquè el fet de no dur-la podria cridar massa l’atenció.

Deixant, però, les circumstàncies personals, vull que quedi clara la meva idea que llevar-se la corbata no garanteix en absolut la modernitat de les idees dels qui han pres aquesta decisió. Tenc diverses experiències de caire universitari que confirmen allò de que l’hàbit no fa al frare, ni per bé ni per malament. He vist professors anar a prendre possessió –abans era un acte prou solemne– dels seus càrrecs amb texans esfilagarsats i espardenyes esportives i, quan he tengut l’ocasió de parlar o d’intervenir en algun col·loqui amb ells, he pogut comprovar que les seves idees eren d’allò més estantisses i tradicionals. Per contra, he sentit persones tradicionalment ben vestides –amb corbata i americana i, fins i tot, amb toga, museta i barret doctoral‒ exposar, de manera agosarada i atractiva, idees autènticament noves i revolucionaries.

El que voldria dir és que aquests dies faig pregàries a la monja de Sencelles –ja en coneixeu la meva devoció– perquè els ara nous polítics desencorbats prenguin les mesures necessàries per desfer les malifetes de l’anterior Govern,  els membres del qual  anaven vestits com a dependents del Corte Inglés, i perquè puguin, així, elevar una mica la felicitat dels que els ha tocat tan poca cosa en el repartiment dels guanys materials i culturals d’aquesta societat nostra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per gino, fa mes de 4 anys

Millor d'en Armani.

Valoració:1menosmas
Per Guiem, fa mes de 4 anys

Mira sa foto den Bauza a primera pagina, sensa corbata i barba de tres dies, jo crec que s'ha pasat en vostro bandol. I es nepotisme de na Carmena, i na Colau que ha nombrat es seu company com asesor . Tots son igualets

Valoració:1menosmas
Per Guiem, fa mes de 4 anys

Tu que entens aquesta gent mos hauries de dir com ho fan , per que lo fan mal fet an es PP , sigui bo i ben fet a ca es altres, ara han fet una vicepresidencia per en Barceló ( es a dir una cadira nova de trinca per ell)
Sa curtor de ses manigues no es tan important com sa des cervell

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris