cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

Grans temes desapareguts en combat

La idea del canvi va ser determinant per al desenllaç de les passades eleccions municipals (i autonòmiques, a les comunitats no autònomes). La gent volia canvi. Per què? Certament, havia calat molt a fons dins l’opinió pública el rebuig frontal a la corrupció i a determinades maneres de fer política. La gent, diguem-ho pla i ras, n’estava fins al capdamunt del pla del cap, de l’estil i la manera de fer de l’opció que llavors era abassegadorament majoritària. I volia canviar-ho.

En allò que no hi havia gaire consens era en qui havia de representar aquest canvi. Perquè, enfront d’una dreta governant totalment monolítica (almanco de portes enfora), es perfilava una esquerra (i alguna opció també de dretes) molt plural. I la gent va enfocar el canvi des de la diversitat més absoluta. Si agafam com a punt de referència el Parlament de les illes Balears, veurem clarament que la gent va optar per un canvi de quadrúple pelatge: socialistes, econacionalistes (no m’acaba d’agradar la fórmula, però ja ens entenem), alternatius i regionalistes de centre. D’aquests quatre, com a mínim, els tres primers s’han d’entendre per poder formar govern.

La gestió del canvi sempre resulta complicada. I la gestió de la pluralitat també. Perquè, per una banda, hi ha la ideologia, i, per una altra, l’estratègia política. I no sempre avancen paral·lelament. De vegades s’hi produeixen uns camins de notable divergència. Per exemple, de les tres opcions que teòricament haurien de formar govern n’hi ha una que no en vol sentir a parlar ni en pintura (segurament perquè té els ulls posats en les pròximes eleccions generals espanyoles, i no estrictament en la societat de les illes Balears). I, per tant, ja no tothom té el mateix compromís amb l’exercici del govern, a les nostres illes.

El fet que el canvi monopolitzàs la campanya electoral, i que es presentàs d’una manera considerablement etèria, va obscurir els grans temes, les grans qüestions que toquen el moll de l’os de les possibilitats de dur endavant aquest canvi.

Per exemple, durant la campanya es va parlar poquíssim de finançament. I, en la negociació del nou govern, per raons òbvies, no es posa aquesta qüestió al centre de la discussió. I es tracta del  moll de l’os del problema. O de la seua solució. A les illes Balears, no es pot fer una política progressista d’ampli abast, fonamentalment, perquè les nostres illes compten amb finançament infame. O, per dir-ho d’una altra manera, perquè no són autònomes des d’un punt de vista pressupostari. Els nostres impostos volen, i no som nosaltres qui decideix quin percentatge es queda i quin va a parar a d’altres indrets. No comptam amb res semblant a un concert econòmic. I, per tant, a l’hora d’articular polítiques progressistes, els nous governants illencs es poden trobar fermats de peus i mans. Però d’això, públicament, se’n parla poc.

També es parla poc de la gestió de les nostres principals infraestructures (ports i aeroports). Essent com som un país format per illes, aquesta qüestió també hauria de ser al bell mig del debat públic. Com podem articular de manera racional i convenient les nostres comunicacions, si l’Autoritat Portuària o Aena continuen duent-ne les regnes? M’hauria agradat veure una posició clara, entre els agents del canvi polític, a favor de la gestió per part de les nostres institucions tant dels ports com dels aeroports de les Illes Balears. M’agradaria veure propostes sobre Autoritat Portuària o Aena de part dels grups polítics que protagonitzen el canvi. Però, ai las!, per molt que en busc, no n’arrib a trobar.

I, encara, dues qüestions com les que coment, van estrictament lligades amb una tercera qüestió: l’articulació de les illes Balears amb l’Estat (com ha de ser, en quina mesura, en quins aspectes, sobre quines bases, en quins terminis…). Però tampoc no trob respostes. Mentre les illes Balears continuïn sent una comunitat dita autònoma de l’estil de les castellanes, ni tendrem un finançament just, ni podrem gestionar les nostres infraestructures, ni –per descomptat- tendrem la possibilitat (pressupostària, perquè les possibilitats sempre tenen a veure amb els pressupostos) d’articular polítiques progressistes en àmbits clau com l’Educació o la Sanitat.

Com a l’hora de resoldre problemes, en general, els agents del canvi s’han de fer les preguntes adequades, per tal de poder trobar les respostes? Però n’hi ha que prefereixen, almanco aparentment, no demanar massa. No fos cas que s’haguessin d’afrontar els problemes reals, els que afecten la gent, els que determinen el nostre dia a dia. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau, fa mes de 4 anys

Molt bon article, gràcies per ser tan lúcid.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris