nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Triar és trair

M'hauria agrada atribuir aquesta frase a una celebrty, com és diu ara, d'aquelles que deixen astorat el personal. Una patum -vaja- que ho hagués dit molt entre línies i que només els brillants exegetes n'haguessin estat curosos dipositaris. Una cita en llatí o en grec, allunyada del vanitós prosceni de la wikipèdia on urbi et orbi hi manyucla i hi concubineja les ereccions permanents de la seva ignorància. M'hauria agradat poder-li atorgar l'auctoritas d'un personatge d'aquests petrificats que es miren la vida abrigats amb la cuirassa marmòria a l'ombra d'un lledoner o sota la claraboia d'un museu víctima de selfies mundanals. Tanmateix no som estat tan afortunat i  el google – jo també som posseïdor de promiscua ignorància- m'ha remès a la veu d'un crític i promotor cultural que ha per nom Joan Merlí.

Tanmateix, la frase pot davallar a l'empirisme més prosaic i tots – ningú mai no pot dir d'aquesta aigua no en beuré. Vegeu la Bíblia: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra...- tots, deia, n'hem estat víctimes escarnides. A mi em passa sempre quan vaig a un restaurant i he de triar les postres. Ja m'aniria bé poder-ne triar un de cada però això a efectes pràctics és impossible. Hi puc aportar dues raons. La primera és mèdica: vaig sobrat de pes i la glucosa la tenc allò que se'n diu boder line. La segona, econòmica. Tots sabem que aquests apetitosos plats són allò que encareixen els comptes als restaurants, per tant,  les meves prioritats crematístiques descarten que qualsevol dia faci el ridícul més groller i me'n sadolli de sis o set plats. Tanmateix, sempre a l'hora de triar he de trair alguna de les meves preferències. He de confessar que solc mirar la resta de comensals de la sala que mengen, més que res per si hi ha alguna cosa que em faci gola especial. Sempre passa, com en aquella famosa subhasta d'un concurs televisiu, que se'm plantegen tres o més opcions. El resultat final sol acabar sempre amb una petita decepció. O bé ha fallat la textura, o bé la dolçor o bé el que han duit al meu company de taula era molt més acabat. Imaginau-vos si aquestes agrors ocorren en coses tan quotidianes com demanar unes postres, què ens pot passar quan allò que s'ha de confitar són les institucions d'un municipi o d'un país. Sempre hi ha d'haver una tria i no sempre el resultat és el que m'hauria agradat més. A vegades l'esguerra massa merenga, a vegades és el suflé, que és massa artificial, un mer malabarisme visual sense consistència...

Per exemple al País Valencià C's ha hagut de triar i alhora s'ha traït. Així han expulsat sis o set regidors perquè havien pactat amb Compromís, en canvi, han alabat, beneït i santificat aquells que ho han fet amb el PP, amb un PP que, sobretot al PV, ha estat sinònim de pestilent corrupció. També ha passat a Madrid i segurament no els hauria tremolat el pols si haguessin tengut ocasió d'elevar Esperanza Aguirre a l'alcaldia. És evident que han traït els seus principis de presentar-se com un partit que fuig de la corrupció. Algú em pot dir que a l'altra costat hi havia, en el cas del PV, no en el de Madrid, el dimoni pelut del nacionalisme – així com l'entenen ells, és clar- i que posats a triar han triat el menor mal. Bon ull clínic!

Tanmateix, trair té un altre significat que és el de revelar, descobrir involuntàriament. En aquestes triadelles també alguns grups polítics, -la majoria mediàtica, diria jo- han mostrat que les institucions per a les quals s'han presentat els importen un pebre i que allò que realment volen és guanyar o treure un bon resultat a les eleccions generals, allò que els interessa és Espanya. El mateix exemple de C's ens en serveix de mostra. O dit amb altres paraules, els importen poc les persones que ara els han triat per a una determinada responsabilitat. Podem imaginar-nos tots quines són aquestes formacions. A vegades hi ha cercles que són tan evanescents com les bombolles de sabó. I és que no tot és color de rosa. Les coses són complexes i complicades, ja ho va dir Ausiàs March “ Verge no sou perquè  déu ne vol casta”. Serà una premonició?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arg, fa mes de 4 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per ciudatadà, fa mes de 4 anys

balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista

Valoració:-11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris