nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Faltes d’ortografia

La por és un sentiment que dóna habitualment molts bons fruits vers el principal objectiu de la vida, que és el de la supervivència. Però la por o, si voleu, l’excés de por ens condueix, a vegades, a cometre errors que ens hauríem pogut estalviar. És el que em va passar a mi la setmana passada quan vaig publicar en aquest diari un article farcit d’errors ortogràfics.

Quan escric un article ho faig de manera raonablement ràpida sabent que, després, dedicaré molt més temps a la correcció que a la pròpia escriptura. Afegiré que tenc –ja ho he dit altres vegades– la consciència que, des del punt de vista informàtic, som un autèntic minusvàlid i, aquesta consciència i la por que l’article que he escrit se m’esborri o es perdi em porta a fer-ne una còpia pel que pugui passar. I és sobre aquesta còpia on intent corregir els errors gramaticals i les incoherències ideològiques que he comès en la redacció original. En aquesta tasca de rectificació tenc l’ajuda de dos amics savis i bondadosos: n'Apol·lònia Monserrat i n’Antoni Leyda. Discutir amb ells sobre si convé posar una coma o no, de si aquesta és la paraula més adient o de si hi ha un sinònim millor, de si és lícit introduir algun modisme valencià –en Toni és de Pedreguer i tan fusterià com jo– em produeix un autèntic plaer.

Quan tenc la còpia corregida, la guard al disc dur a l’espera d’enviar-la al diari que té la generositat de publicar les meves cavil·lacions. Però la por –la por congènita– m’impedeix llançar a la paperera l’escrit primitiu. El que em va passar la setmana passada és que, a l’hora d’enviar l’e-mail al diari, vaig adjuntar l’article original –el no corregit– i així va ser publicat: farcit d’errors. Ben aviat els amables lectors i alguns no tan amables, que no s’explicaven com havia pogut treure el títol de batxiller elemental, em feren notar els nombrosos errors del meu escritet. Les bones diligències de la redacció posaren remei –vet aquí uns dels avantatges de l’edició digital– a les deficiències de l’edició original.

Les paraules fins ara escrites han estat un pròleg –sens dubte excessivament llarg– a una reflexió que vull fer ara per acabar. Que no és altra que subratllar la gran importància que té treballar l’idioma per a l’educació d’una persona. Tenir cura de la llengua que empram és tenir cura de la nostra intel·ligència, de la nostra memòria, de la nostra manera de raonar i també –em podeu creure– de la nostra moral. Conèixer les lleis, el dogma i l’ortodòxia és la garantia de la nostra llibertat, que sabrem dir allò que volem dir. Ensenyar a llegir i a escriure el millor possible hauria de ser el pal de paller de qualsevol sistema educatiu, un dels principals problemes que tenim a la nostra societat. Rebaixar les exigències respecte al domini i la cura de la llengua pròpia –com fan alguns col·legis de frares i monges– estimulats o, almenys, tolerats per la Conselleria d’Educació– és una demagògia de la pitjor casta. No només hem de ser pulcres en el vestir: també en la manera d’expressar-nos.  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò, fa mes de 4 anys

Idò. i que vol que digui l'amo en Xesc, aquest article me fa recordar un dit d'un que no tenia molta cura del català o mallorquí :" Molta palla i poca xitxa¨.
Ara bé, això és dolent o és bó?... no ho sé.

Valoració:0menosmas
Per Incorregible, fa mes de 4 anys

També has fet avui una incorrecció. Et donaré una pista:

«Rebaixar les exigències respecte al domini i la cura de la llengua vehicular pròpia de tots els espanyols –com fan alguns instituts públics– estimulats o, almenys, tolerats per la Conselleria d’Educació–».

Apart de la conya —de la que es pot trobar moltes proves, començant amb casos concrets i evidents al teu poble de naixement— no trobes que sobra un guió?

Valoració:0menosmas
Per rosmarinus, fa mes de 4 anys

Xesc, és comprensible.
Molt poca gent, que escriu en qualsevol àmbit, pot vanagloriar-se de poder-ho publicar sense una mínima correcció. És més, una bona beta s´ha d´aprofitar, encara que sigui escrita en un tovalló de paper..

Valoració:5menosmas
Per Jutge, fa mes de 4 anys

Bona reflexió Xisco encara que jo no sigui un alumne aventajat. Tu ja ho saps.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris