nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

El temps que passa és caparrut

La imaginació truculenta que la nostra època ens ha conformat.

Gabriel Ferrater

Fa set anys que l’elecció del progressista Barack Obama va provocar enormes expectatives. Fins reputats historiadors mallorquins, ara en record un que va protagonitzar tot un serial d’entrevistes a l’enyorada TV de Mallorca, serial que va propagar la idea, probablement sincera i en part justificada, que l’elecció d’un negre demostrava que els EEUU és una nació model, pel que fa als drets civils i les oportunitats democràtiques. Bé, jo crec que l’article que va publicar dia 6 de juny al diari Ara Balears Edward J. Snowden posa l’estadista negre al lloc que els esdeveniments posteriors han situat: un altre engalipador de primer nivell. Farà vuit anys que va ser un demòcrata negre, la gran esperança; aviat serà una dona, per primera vegada una dona candidata a presidir la gran nació, el relleu dels progressistes. I qui dia passa, anys empeny. Ho dic perquè com que mai no canvien res de substancial, els progres americans, sempre seguit se les han d’enginyar per tal d’encantar el personal que vota. Ara un negre, ara una dona: què original!!!

Què més voleu, doncs? Proves? Vet aquí una que l’article d’Snowden m’ha fet recordar i que va començar a passar aquells dies històrics, els dies de la proclamació d’Obama. Resulta que en el moment de jurar el càrrec de president davant el seu predecessor, George Busch, vaig veure el show per la televisió; el nou guanyador va dir que Busch havia estat un gran estadista i un gran patriota. Quan vaig sentir aquelles paraules em vaig sorprendre i vaig escriure un text que després vaig enviar als amics i coneguts a través de la xarxa. En el text hi vaig posar que d’un nou president que a un criminal de guerra, jo consider Busch un criminar de guerra, li havia donat tractament de gran home d’estat i de gran patriota, no havíem d’esperar res de bo, per molt que Obama sigui negre i del partit demòcrata. Algunes respostes em varen arribar aviat. Alguns dels amics em recriminaren l’excessiu pessimisme, fins em varen acusar de paranoic de la conspiracions, d’atrabiliari, etc, etc.

Crec sincerament que el temps m’ha donat la raó, a mi i a altres persones que també en desconfiaren, del personatge. Set anys després, tot just ara que Obama encara la recta final del seu mandat, hem pogut comprovar com de fa mesos ençà s’han incrementat els incidents de caràcter racial en algunes ciutats nord-americanes importants. Hem vist com en el decurs dels darrers mesos els casos de policies blancs, probablement racistes, que assassinen negres, naturalment pobres, s’han incrementat i, en conseqüència, els naturals aldarulls tan característics. Casualitat? No, no hi crec en les casualitats polítiques. Crec que aquests incidents, regionals i, tot sigui dit, un poc endogàmics, ara són provocats expressament. M’és igual si em tornen a dir paranoic de les conspiracions de poder. Crec que representants dels estament més reaccionaris nord-americans envien un regalet de comiat a Obama; li fan saber a ell, i de passada a l’opinió pública americana, i europea, que en el decurs del seus vuit anys de mandat no a estat capaç ni tan sols d’adobar els tradicionals conflictes racials.

En tot cas, recomanaria als optimistes impertèrrits, ben alimentats i disposats sempre seguit a nodrir l’esperança amb prejudicis, que revisin els articles que aquests darrers anys han escrit Snowden o Chomski sobre el mandat d’Obama. Tampoc no cal anar tan lluny, també tenim a l’abast els llibres que ha publicat Juan Carrero, president de la fundació mallorquina S’Olivar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris