cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
18°

Bauzá, a la fuga

Aquesta setmana el president en funcions José Ramon Bauzá va voler posar de manifest allò que ja  havia avisat: que el caos és arribat. I enmig del caos creat per la incertesa de la majoria d’esquerres que ell en bona mesura ha alimentat, la “fuga de capitals”: els doblers fugen, al·lots!... i això que l’esquerra encara no governa!

Idò si voleu que parlem de fugues, en poder fer cinc cèntims amb una advertència: segur que tot això també s'ha donat a la fuga en el capet del senyor Bauzá, donat a fer sense pensar.

Primer, fuga de memòria: per al marratxiner i els seus, no ha existit l’època del saqueig protagonitzat per Matas i Munar. De fet, segons ell, tots els mals són fruit de l'herència rebuda pel pacte diabòlic de la legislatura passada. Reparteix lliçons d'ètica mentre ignora la quantitat d'ex-alts càrrecs del seu partit que són a la presó, ni en com ni amb quins doblers es va pagar la seu del PP que també presideix en funcions. Entre d'altres. I tants d'altres.

Fuga de la veritat: el president té un problema amb la veritat, i procura ometre-la, o dir-la a mitges. És el que explica el seu oblit a l'hora de declarar els seus negocis privats, o l'oblit de fer públics els “renous” de les prospeccions il·legals.

Fuga de la dignitat: cada vegada que Bauzá ha trepitjat Madrid, ha estat per dir que aquí fermam els cans amb llonganisses. Vos imaginau Varoufakis anant a negociar amb aquesta actitud en nom del poble grec? Idò això és el que ha fet aquest senyor amb nosaltres: vendre'ns i consolidar el nostre estatus de colònia d'ultramar.

Fuga dels joves: més de 4.000, que han hagut de fugir en aquests anys de crisi a l'estranger, per la manca d'oportunitats aquí. Això preocupa molt més que la fuga de capitals, perquè és capital humà: intangible, però imprescindible per al desenvolupament de qualsevol societat.

Fuga del sentit comú: aquest, de fet, no sé si ha hagut de fugir, perquè mai no ha estat present a les grans decisions de la legislatura que per fortuna (i sobretot per vots) ja ha acabat.

Fuga de la realitat: imperdonable per a qualsevol governant. Perquè intentar convèncer-nos amb estadístiques que vivim millor que mai mentre el teu poble s'empobreix i milers fan coa diàriament als menjadors socials és una ofensa que ha passat factura a les urnes.

I així podríem seguir, fuga rera fuga... Qualsevol d'elles molt més greu que la fuga de capitals amb al qual ara ens volen fer por. Per cert, tampoc no oblideu fer el càlcul entre grans inversors danesos, xinesos, nord-americans, russos, etc. reunits al despatx del president en funcions que, malgrat han tengut més sort que els docents, i malgrat la foto institucional, no han arribat a concretar mai cap inversió ni una.

Davant tot això, el punt de fuga de l’esquerra és un punt d’arribada. És el punt de retorn de tot allò que ens ha fugit, de tot allò que hem perdut, i el punt d’arribada d’un nou temps amb la mirada posada a un horitzó de prosperitat compartida, de dignitat col·lectiva i de felicitat. Malgrat el renou i el fet que a la política d'aquests dies li manqui una mica de poesia, no defalliu, que ho arreglarem.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tonioi, fa mes de 4 anys

Tan sols demano MEMÒRIA PER EIXOS TEMPS PASSATS. QUE MAI MES ES VOTI A UN EXPOLIADOR COM EN BAUZÁ.
Si és així, BALEARS TINDRÀ FUTUR.

Valoració:42menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris