algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
11°

Arribarà el nostre dia

N’he fet esment més d’una vegada, jo, en aquestes mateixes pàgines, quan encara eren de paper. Però ara és el batle de Dublín qui n’ha fet, tot donant suport al procés cap a la independència de Catalunya i al caràcter plebiscitari de les eleccions previstes per al proper 27 de setembre. Em referesc a les eleccions britàniques de 1918 i a l’establiment posterior del Dáil, com a parlament independent d’Irlanda.

Segons la nota oficial, durant la recent visita a Dublín d’una delegació del Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) per homenatjar Charles Stewart Parnell i James Connolly, líders de l’Aixecament de Pasqua (1916), el batle de la capital d’Irlanda, Christy Burke, va expressar la seva convicció que «la democràcia prevaldrà» i que «el vostre dia també arribarà», clucada d’ull a l’eslògan en gaèlic del republicanisme irlandès, Tiocfaidh ár lá [Arribarà el nostre dia], en referència al dia que Irlanda es reunificarà i s’alliberarà sencera de la corona britànica. I va dir: «Espero que el vostre país pugui tirar endavant com ho va fer Irlanda, que va fer servir precisament el recurs d’unes plebiscitàries, en les eleccions britàniques del 1918, com a via de secessió».

Lluny de la meva intenció esmenar-li la plana al batle de Dublín però cal matisar la referència a les eleccions de 1918, atès que no eren eleccions ‘autonòmiques’ com ho seran les eleccions que convocarà Artur Mas per al 27S. Eren eleccions generals —com les que ha de convocar Mariano Rajoy abans que acabi l’any— per elegir els representants anglesos, gal·lesos, escocesos i irlandesos al parlament britànic de Westminister. Dels 707 escons en total, a Irlanda n’hi corresponien 105 i tot l’electorat sabia que Sinn Féin s’hi presentava amb la intenció de no ocupar-hi els escons obtinguts. En va treure 73, d’escons, i els va fer servir per establir el parlament independent a Dublín. La majoria dels setanta-tres diputats havia participat a l’Aixecament de Pasqua. Trenta-quatre diputats electes no varen poder assistir a la sessió inaugural, trenta-tres perquè eren a la presó i un perquè ja hi havia mort. Va ser la darrera vegada que tota Irlanda va participar en eleccions britàniques.

Potser enguany serà la darrera vegada que els catalans del Principat participaran en eleccions espanyoles. Als altres, catalans i irlandesos de terra xapada, també arribarà el nostre dia. Les urnes fan meravelles.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per mul, fa mes de 4 anys

I tant. Vaja mul.

Valoración:-1menosmas
Per arg, fa mes de 4 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:16menosmas
Per STOP feixistes, fa mes de 4 anys

arruix feixisme pancatalanista de sa nostrra terra!
sempre mallorquins, mai catalufos!

Valoración:-17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris