nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Desacceleracions

L’article que Josep Ramoneda va publicar a l’Ara Balears de diumenge passat, dia 7 de juny, és una altra demostració que l’esquerra catalana que és mera franquícia de l’esquerra espanyola, segons feliç definició de Damià Pons, però que aspira a ser quelcom més, en això consisteix el nacionalisme espanyol intel·ligent, tot d’una que pot intenta refredar les aspiracions sobiranistes, legítimes, que té bona part de la societat del Principat. Remet, per tant, a la lectura del text.

Així i tot, comentaré alguns aspectes. El text de Ramoneda és l’escrit d’un senyor que sempre ha anat a remolc de les expectatives sobiranistes que ha creat la societat civil catalana. És a dir, l’opinió d’un senyor, hereu ideològic del que va representar la tradició esquerrana del PSUC a Catalunya, que ha hagut d’adaptar el seu discurs a les noves circumstàncies del país (el procés de recentralització del nacionalisme espanyol i la reacció contrària del catalanisme) sense abandonar l’ambigüitat calculada, a fi de no perdre el distintiu de progressista i fer servei a Espanya, el servei que ja no poden fer Iceta, Rivera o Sánchez Camacho, ni Joan Herrera, amagat darrera l’ombra de Colau. Ramoneda vendria a ser el progre que diu que és sobiranista però que mai no marca el full de ruta, mai no posa hora, dia i lloc, per tal de fer explícit el dret a l’autodeterminació dels pobles que en temps del PSUC els seus predecessors també deien que defensaven. Quedi clar que jo som partidari de confiar en la societat civil catalana i també partidari de no confiar en excés en aquells que diuen ser sobiranistes, que diuen que volen sumar però que sempre que poden procuren restar.

En resum, Ramoneda vol dir que els resultats d’Ada Colau, de Barcelona en Comú, a les passades eleccions municipals, han refredat les expectatives de la consulta, però que bé, que no cal patir, perquè si la resta de l’univers polític català se’n fa receptiu, la cosa no està acabada del tot perquè encara hi ha esperança –convé recordar que Emil Cioran va escriure que l’esperança és el darrer prejudici que ens queda. La qüestió és anar endarrerint la cosa (meam si hi ha sort i la frustració del poble, vol dir això el fracàs dels partidaris de la independència, qualla) i qui dia passa, anys empeny. Naturalment que Ramoneda amaga un fet incontestable; els resultats de Colau (suma de vots de PSC; IC més 15M) demostren que s’ha consolidat la representació municipal independentista; ara a Barcelona hi ha tres regidors més dels que hi havia la passada legislatura que són partidaris de votar sí a la independència.

Altres subterfugis o tergiversacions; escriu Ramoneda: Després de dos anys a una velocitat que per moments amenaçava amb el descarrilament, sembla que el procés sobiranista canvia de ritme. L’aparició de projectes que incorporen prioritats diferents ha fet evolucionar el sentit de les eleccions previstes per al 27-S. Caram, quina coincidència, precisament aquest era el risc que detectaren els representants de l’Assemblea Nacional Catalana; el canvi en el ritme que representava posar primer les municipals i després les plesbicitàries. Ramoneda ha donat la raó a l’ANC. Encara més; quan Ramoneda constata el risc de descarrilament del procés, a què es deu referir? A la interferència de La Caixa; a la dels empresaris del cava; a l’oposició poc diplomàtica del departament d’estat ianqui; o a una intervenció del gran aliat de tota aquesta tropa, las fuerzas y cuerpos de la seguridad del Estado? Meam si hi ha sort i en un futur article Ramoneda concreta un poc més quins són aquests riscs de què parla.

Una altra perla de Ramoneda: Oriol Junqueras ha expressat la seva disposició a col·laborar igualment amb Barcelona en Comú i Jordi Sánchez, en nom de l’ANC, no ha dubtat d’apostar per una flexibilització del pla que permeti incorporar-hi (al procés sobiranista) el màxim de sectors possible. Amb el discurs “pocs però autèntics” no es fa un país. Això de “pocs i autèntics” és un clàssic dels progres espanyols, o merament regionalistes; gairebé volen dir sectaris, poc pragmàtics i encara, en segons quin context, una insinuació que és sinònima de racistes. En tenc experiència. Pocs i autèntics? ERC; ANC; CiU i CUP, pocs i autèntics? Segurament si l’exèrcit espanyol no fos una amenaça intimidadora –autèntic moll de l’os que frena el procés-, serien majoria social que podria exercir el dret a l’autodeterminació. La resta no és més que comèdia de progres ben instal·lats que aspiren a fer política que els comporti pocs riscs, a fi de continuar estant ben instal·lats. Darrerament Oriol Junqueras no està gaire fi. Ha passat de ser un “crack” a cometre errors d’envergadura, precisament per manca d’ambició i poca perspectiva: qui lladra ha d’estar disposat a mossegar. Pel que fa a Jordi Sànchez, això que diu Ramoneda, d’apostar per una flexibilització del pla que permeti incorporar-hi el màxim de sectors possible, és una versió interessada. Clar que vol incorporar gent i sectors, però no a costa de flexibilitzar res. A banda que flexibilitzar, en aquest cas endarrerir, no garanteix incorporar nous actors perquè bona part de la gent que representa Colau no votarà a favor de la independència, per molt que s’endarrereixi el desenllaç i sí que, en canvi, voler pactar amb Colau pot suposar l’excusa que esperen alguns sectors vinculats a CiU per desmarcar-se del procés. Aquesta versió, Ramoneda l’amaga. Són faves comptades, els partidaris de la independència de Catalunya i el que cal es comptar-les, confiar en la societat civil catalana i deixar a banda aquesta enginyeria política desbaratadora que tant agrada a les elits de la política.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

Els independentistes catalans no saben encara votar.
A les darreres eleccions de novembre de 2012, votaren malament i per tant per ara no hi ha res que fer.
Tots aquests personatges Mas, Junqueras, Duran, Colau, Iceta, etc. han de desaparèixer cosa que a partir del 2018 crec que hauran fet net i se podrà proclamar la DUI.
A esperar l'any 2016, ja que a les eleccions del 27-S de 2015 sigui quin sigui el resultat, les tudaran els partits.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris