nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

La brúixola d’Arriola

El senyor Pedro Arriola ha estat durant anys l’admirat gurú del Partit Popular. A ell es deuen les victòries d’Aznar i Rajoy i la fins ara invencible hegemonia del PP en el panorama municipal, autonòmic i estatal espanyol.

A ell es deu l’exitosa corretja de transmissió dels populars que, contra tota lògica, feia triomfar inexorablement el “capitalisme social” d’Aznar o el “dolce far niente” de don Mariano.

A ell devem les tètriques i eternes majories populars de Balears i el País Valencià i altres territoris perifèrics. A ell, els sorollosos consensos sobre el “váyase senyor González”, o el “todo es culpa es de Zapatero”, o el “si a mi me va bién también te irá bien a ti”.

Una brúixola precisa que fa uns mesos es va començar a desnortar...

Perquè, des de “la piel” de Floriano, va començar a mostrar símptomes preocupants –i esperançadors– de cansament i de desconnexió de la realitat, amb una estratègia de precampanya absolutament desconcertant: la tolerància de la corrupció, la bombolla de la recuperació econòmica, el fantasma del comunisme patibulari...

El resultat, òbviament, ha estat el previsible: la desfeta de tot l’aparell popular contra les roques de la realitat llampant: el món ha canviat i ni Arriola –ni la resta de capitans– ho han sabut veure.

Sembla, a més, que la brúixola meravellosa ha acabat al fons de la mar i la gestió de la derrota no ha estat més brillant que les prèvies de la desfeta.

On era Arriola quan Bauzá minimitzava la derrota i clamava per una responsabilitat compartida? O quan Esperanza Aguirre alertava dels soviets de les barriades madrilenyes? O quan es llançaven ofertes de pacte als socialistes? O quan els batles mallorquins –suara tan submisos– es tiraven pel cap ultimàtums de congressos i dimissions?

Arriola va reaparèixer –a la fi!– amb un argumentari surrealista que –des dels grans capitans fins al darrer jefecillo– es va anar repetint: la culpa de la derrota havia estat de la crisi, de les retallades i de la corrupció.

Hombre, Arriola, de veres? I ho dius com una camaroja, com si la crisi, les retallades i la corrupció ens haguessin caigut del cel i no tenguessin culpables, ni responsables, ni noms i llinatges. Com si no ens haguéssim passat quatre anys al carrer reivindicant drets i dignitats. Vaja pipella, muchacho.

I la darrera perla, na Durán dient que Palma està clamant perquè ella en sigui la batlessa. Quina vista, senyor Arriola. Que Santa Llucia la hi conservi molts d’anys. Però que molts i molts d’anys.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan M. Gelaberrt, fa mes de 4 anys

Que duri!!! que duri!!! Ja no n'encerta ni una. Es deu passar el dia jugant al Candy Crush amb la seva dona.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris