cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

Eleccions i canvi

La gent, a les últimes eleccions, ha votat pel canvi. Aquest ha estat un dels comentaris més repetits a l’hora de valorar els resultats de les passades eleccions autonòmiques (a les comunitats no autònomes) i municipals (arreu del regne d’Espanya). Certament, a les nostres illes, la gent ha optat per canviar les coses, i el Partit Popular, presidit (encara) per José Ramón Bauzá s’ha pegat una castanya descomunal. A València, la castanya ha estat, en termes de na Rita Barberà, una “hòstia”. Sigui castanya o sigui hòstia, el que queda clar és que la gent no vol que continuï manant el Partit Popular.

Què vol, idò, la gent? Això és el que els partits que se suposa que han guanyat les eleccions haurien de saber interpretar. I caldria interpretar unes quantes coses. La primera de totes, des del meu punt de vista, és que, per separat, ningú no ha guanyat les eleccions. Si no les ha guanyades el PP, que és el que ha tengut més vots, evidentment, no les ha guanyat ningú dels altres. I els dirigents del PP no van dient que les hagin guanyades, perquè entenen mínimament de nombres i de comptes. Els partits que tenen representació parlamentària i que no són el PP (ni la seua crossa d’extrema Espanya de Ciutadans) han de saber, primer de tot, que les han guanyades si (i només si) van junts. I, si van junts, vol dir, exactament, si s’entenen per formar govern.

Allò que la gent ha votat, certament, ha estat canvi. I ha decidit quines característiques ha de tenir aquest canvi. Al conjunt de les Illes Balears, els electors han decidit que el canvi el lideri el Partit Socialista (que és, dels partits que han de formar govern, aquell que ha tengut més vots i més representació, encara que, com li ha ocorregut al PP, hagi baixant sensiblement els seus registres). Si la gent hagués decidit que lideràs el canvi algú altre, li hauria concedit més vots que als socialistes.

Així mateix, la gent ha decidit (per àmplia majoria a Formentera, i amb contundència a Menorca i a Mallorca) que vol que, en aquest canvi, hi hagi un clar component autònom, que les illes Balears tenen personalitat pròpia i que s’han de fer notar com a país davant la resta. Si la gent no hagués votat pel reforçament de les illes Balears com a país autònom, no hi hauria una diputada clarament autonomista (en el sentit estricte de la paraula) a Formentera (l’única de l’illa), tres diputats (tots de MÉS) a Menorca, i nou diputats (sis de MÉS i tres del PI) a Mallorca que estan perquè les illes Balears constitueixin una autèntica nacionalitat històrica, una autonomia de primera divisió, un país amb capacitat de decidir per si mateix, sense interferències externes.

La gent també ha decidit que l’esquerra alternativa tengui un pes important en aquest canvi polític. No sé si els votants han decidit que Podem sigui al futur govern de les Illes Balears, però segur que sí que han decidit que l’han de facilitar (per pura matemàtica, perquè, sense la seua col·laboració, qui continuarà governant aquest país nostre serà el PP). Els dirigents de Podem haurien de fer per manera d’escoltar més el que diguin els seus votants que el que digui la central madrilenya del seu partit. Jo no m’atrevesc, en aquest punt, a fer disquisicions sobre la qüestió, perquè el votant d’aquesta formació política és el que em resulta, particularment, més estrany. I em resulta estrany (i curiós) perquè hi veig un component que no puc entendre: que hi hagi gent que es presenti a les eleccions i ho faci amb la intenció de no governar. Que governin els altres, que nosaltres ja anirem dient coses des de fora.

Salvant aquesta curiositat bigarrada de caire psicopolític, crec que la cosa és ben clara: l’esquerra ha de fer un govern aviat. I l’ha de fer, com a mínim, amb el PSIB i MÉS. Trob ben lògic que uns i altres hi vulguin, dins el govern, també els socis de Podem. Però si aquests volen mantenir la suposada virginitat política, hom pot concedir que de tot hi ha d’haver a la vinya del Senyor. El que ningú no entendria, pens, seria, emperò, que donassin suport al govern i que després actuassin com si fossin oposició. Per això ja tendrem el PP. Com tampoc no crec que els votants més esquerranosos poguessin entendre que Podem acabàs facilitant un govern amb José R. Bauzá al capdavant.

I, com a consideració final, em voldria referir al temps de la cosa. Algú pensa que, després de totes les mobilitzacions, manifestacions i altres turbulències que hem viscut durant aquests darrers anys, la gent vol que la negociació del nou govern es faci eterna? Seria important que les diferents forces polítiques fossin capaces de llegir el que els han dit, els seus votants, sobre aquesta qüestió. La gent vol canvi. Vol un canvi en el sentit que hem comentat (no fa falta ser un expert en sociologia política per fer-ne una lectura diàfana). I vol que es faci ràpid i bé. I que sigui sòlid i estable. Que duri quatre anys i que no vagi a base de batzegades i sotragades.

Sense voler posar-me bíblic, si funciona així, la gent els ho premiarà. I, si no hi funciona, la gent els ho punirà. Amb el vot, com ha de ser. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 4 anys

Podem no pot pactar amb el PP amb llum i taquígrafs, però, a la pràctica, obstaculitzar la formació d'un govern progressista seria una manera de fer aquest pacte. De fet, com a mínim a Eivissa, els del PP estan encantats amb la tàctica negociadora de Podem.

Valoració:2menosmas
Per ALM, fa mes de 4 anys

Crec que si Podem pactàs amb el PP trairia tots els seus votants, i aquests no l'hi perdonarien. Per tant, supòs que recolzarà els pactes d'esquerra, vulgui o no vulgui entrar a formar part del Govern. Però, en política passen coses molt rares.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris