nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Bauzá, surt de l'armari!

Benvolgut José Ramón

Ja em permetràs que molt humilment t'escrigui aquesta carta de comiat. De despedida, vaja. Aviat ja no seràs el meu president, una immillorable ocasió, tot s'hagi dit, per posar l'olla gran dins la petita. I com sol passar en festes com aquestes, sempre hi queda bé un escritet a mode de discurs final. Sí, no t'ho prenguis malament ni pel caire que crema, però et convendria que sortissis ben aviat de l'armari. Mostra't tal com ets. Riu, José Ramón, i també plora. El plorar de tant en tant, als ulls d'altri, no ens fa més febles, ans ens fa més humans, més de carn i ossos. No cau bé mostrar-se sempre superiors, no poder suportar tenir la més mínima màcula. Saps què t'ha perdut? Recordes aquell discurs tan sobrer del “sabemos lo que hay que hacer...” El discurs encobeïa una supèrbia que no t'ha abandonat durant tota la legislatura i t'ha menat indefectiblement a la derrota. Supòs que te'n degueres témer de la jugada que en Neymar va fer a la final de la copa, tot just quan faltaven tres o quatre minuts per acabar el partit. Va ser una mostra de prepotència. Un gest que no va agradar ningú. No calia, no eren hores de fregar pels morros dels derrotats una supremacia. Tu tampoc no ho hauries d'haver fet.

Surt de l'armari. Abandona aquesta armadura d'or que tant t'ha abellit de dur durant aquest quatre anys i que els teus col·laboradors més ungits se n'han cuidat d'encofrar-la i calafatejar-la a tota hora, no fos cosa que, per alguna retxillera, t'hi entràs l'embat discordant d'una realitat no percebuda. És cert, que has hagut de batallar amb una crisi econòmica i això ha comportat fer retallades, que hi ha hagut una marea verda... però si haguessis estat afable i cordial, si haguessis resat de tant en tant el Credo i haguessis davallat per uns instants als inferns quotidians dels teus veïnats, dels que et votaren i t'havien de tornar a votar, t'hauria anat d'una altra manera. Ningú no vol que el facin no res. I tu has fet no res, has menystingut els teus electors. Davant les retallades sanitàries, per exemple, de molts els has fregat pels morros la prepotència d'un Palau de Congressos per a molts pocs.

Supòs, tu que mires tant Madrid, que ets capaç de veure el deplorable espectacle que ha fet n'Aguirre aquestes dies. S'ha obcecat i ha parlat de na Carmena com si fos l'encarnació de les plagues d'Egipte. Ha parlat d'anticonstitucionalisme i altres orengues. Bé, tu, si fa no fa, has fet el mateix ridícul amb el català. Quan eres batle de Marratxí t'ho vaig advertir des d'aquesta mateixa tribuna. Era necessari fer en bilingüe les invitacions de les exposicions de la Casa de Cultura? Hi va venir més gent? Et votaren més per aquesta raó? N'era un botó de mostra. Però si eres capaç d'arribar a aquests extrems en el teu dogmatisme contra la llengua catalana, què no series capaç de fer si tenies el poder absolut de la Comunitat? Deixa la llengua d'aquesta terra en pau, no cal aixafar-la més, massa temps fa que fa la viu viu.

Només guanyares unes eleccions, no fores ungit criatura sobrenatural. Ara, surt de l'armari i demana perdó. Als teus primer. A aquells que has decapitat perquè has sospitat que la seva ombra era més llarga que la teva, aquells que sospitaves que et podien sollar l'estora que mena a l'inexistent país de la megalomania. Hauries d'haver après que en aquesta vida tot és relatiu, l'únic absolut és la mort. Demana perdó també per aquestes criatures que tu mateix has baldat de per vida. Per obeir-te, per agradar-te han fet les bufonades més inversemblants, els ridículs més espantosos. Valia la pena que na Joana Maria Camps restàs de per vida nombrada només perquè havia de fer allò que t'agradava? O en Camps? O n'Aguiló? Potser alguns d'ells no haurien fet els miracles molts grossos en aquesta vida però si tu no els haguessis donat corda, si tu no els haguessis atiats les flames de la seva ignorància segur que no haurien arribat a representar l'esperpent que han fet. Mira, n'ets responsable. Els qui estau a d'alt heu de mesurar el que deis. Segurament, si n'Esperança Aguirre no hagués dit el que ha dit de na Carmena, aquella regidora electa d'un poble de València no hauria gosat a escriure el que ha escrit al seu twitter, sí allò que aviat es cremarien esglésies i es violarien monges. Si aprens a demanar perdó als teus, llavors, encara que sigui molt de passada, demana'ns també a nosaltres encara que sigui per cortesia.

Surt de l'armari, sigues com ets. No cal que arribis als extrems d'en Benavente, el valencià, que ha passat de ser un jonkie del doblers a una postulant d'ocultes sinergies. Potser ho ha fet perquè els jutges tenguessin pietat d'ell. A tu et bastaria un gest menys sofisticat, que et faci guanyar la indulgència dels teus. Potser, si el gest és sincer, guanyaràs un poc la nostra, encara que tengui regust de condol funerari. Sí, José Ramón, fes la passa, surt de l'armari per respirar aire pur, no per amortallar-te dins el sudari d'una acta senatorial. Semblaries un militar a la reserva, quasi orat, que espera salves d'ordenança per a tornar a empunyar l'espasa. Sí, surt...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per María, fa mes de 4 anys

Som un país de desagraïts; facis el que facis... tindràs la crítica destructiva segura.
Us desitjo molta sort...

Valoració:-11menosmas
Per Paula, fa mes de 4 anys

Fantàstic diagnòstic i fantàstica recepta, realment. Però no estic gens segura que en José Ramón ho pugui arribar a entendre i, menys encara, a aplicar-s´ho

Valoració:13menosmas
Per Escardapenyes, fa mes de 4 anys

Si surt del armari que el posin dins una gàbie com se d'en "Aníbal" i un morral igual.
Salut

Valoració:16menosmas
Per Joan, fa mes de 4 anys

On són el franctiradors?
Es veu que han perdut s'enravenada.

Valoració:23menosmas
Per s.nadal, fa mes de 5 anys

estaria bé guardar l´armari pels Focs de Sant Joan ¡¡
Eleccions noves, Vida Nova ¡¡

Valoració:27menosmas
Per Ropit:, fa mes de 5 anys

Un epitafi magistral!

Valoració:69menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris