nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

És bona una actitud xulesca?

Aquests dies vivim els moments postelectorals més apassionants dels darrers temps. Tant aquí com a fora les institucions recentment elegides han de constituir-se en els propers dies, els primers els Ajuntaments el 13 de juny i anam veient possibilitats de pactes que conformin noves majories, nous batles i batlesses. També a les nostres illes s'han de conformar els Consells i el Parlament per després tenir nou President o Presidenta del Govern.

La reacció histèrica dels perdedors, i alguna il·lustre perdedora com la Sra.Esperanza Aguirre, que clamen per la por a tots els mals, ens mostra com la dreta continua considerant les institucions com si fossin seves, de natural, quasi per herència. Com si no haguessin entès els missatges de la ciutadania, com si no acceptassin que la realitat ha superat les enquestes, les previsions, fins i tot, els seus desitjos de continuïtat in aeternum.

Per l'altre costat, des de l'esquerra espanyola les reaccions de reafirmació ens sorprenen. Per part del PSOE malgrat haver perdut vots i representació, treuen pit, els havien augurat una derrota històrica i en mantenir-se mínimanent s'inflen, mostren la seva feblesa volent aparèixer com els forts... Fins i tot alguns dirigents com el Sr.Madina els recorda que convé ésser més humils, més conscients d'allò que ha passat.

I per xuleria, no oblidem els altres, els professors d'universitat madrilenys que responen amb un: i jo més que tu! La veritat és que no sé qui va començar, si aquell que posava en marxa un rellotge per a la fi del Sr.Rajoy, o si l'altre que en tenir uns resultats acceptables al seu feu andalús creu que la resta de l'Estat serà igual... Sé que tot dos treuen pit i mostren una actitud que no respon als resultats. Es necessiten entre ells, cap ha guanyat com per tenir aquesta actitud.

A més, ara som al temps dels acords, de cercar els punts comuns i consensuar les diferències. En aquest temps convé tenir actituds xulesques? Crec que les urnes han donat un camí a seguir, fora majories absolutes com la del PP que ens ha omplert de xuleria. Anem per feines amb actituds radicalment oposades.

Cerquem la cooperació en la tasca política. No la imposició, ni els compartiments estancs. Això és meu i tu no hi entres...no ha estat bo mai, ni en l'acció de govern i repartiment de tasques, ni en altres exemples com pot ser la tasca docent, ni la sanitària, ni la dels serveis socials, ni...

Treballar en equip, en cooperació no és fàcil. No en sabem, requereix esforç i ganes. Sembla més senzill la individualitat del cap que dirigeix i ho sap tot, però en el fons és més solitària i més propensa a les errades.

Treballar en cooperació és més gratificant, aprens tu i aprenen els altres, aprenem totes les persones de l'equip i a més ens sentim corresponsables.

Qui creu en la participació sap que si l'exerceix s'arrisca perquè ha d'escoltar i no imposar, ha d'aconseguir convèncer i per tant, no és tan senzill com donar ordres i queixar-te si no es compleixen al teu gust.

En temps d'acords, de negociació, apostem més per la cooperació que no per la xuleria i la imposició. En sortirem guanyant!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 5 anys

L'has clavada Lila, no estam acostumats a treballar en equip amb postures i opinions diferents. I fa falta aprendre'n.

Aquí (i basta veure els programes de tertúlia, marca espanya sobretot, ja me perdonareu però així ho veig) estam acostumats a defensar una opinió, si pot ser a crids, i no escoltar les altres, no fos cosa hi trobàssim un punt de raó que ens fes replantejar la nostra. Idò la convivència social es basa en això, si no no és convivència, és imposició, falta de respecte, intolerància i domini.

Valoració:4menosmas
Per Magdalena Barcelo Oliver, fa mes de 5 anys

Completament d'acord amb l'article. Jo afegiria que els governants haurien de ser valents. Es necessari fer una reforma de les administracions públiques, donar valor al coneixement i als mèrits i deixar de banda els "enxufismes".El objectiu hauria de ser uns serveis públics professionalitzats, els quals oferissin millors serveis a la ciutadania. Els canvis mai són fàcils però la població demana una revolució de tot l'entramat establert. Cal governar amb valentia i amb seny. Ara sí¡

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris