algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Com qui es desperta d'un malson

El dia era grisenc. Les mosques anaven remolestes i dels tords, no en parlem, massa temps feia que volaven baixos. I justament, no havia de fer un sol que congraciàs l'esperança. Vaig posar-me el mono de feina, la camiseta verda, i a pedalades indecises vaig arrambar-me al col·legi electoral. No hi havia cap diferència d'altres eleccions. Els apoderats del PP, enfitosos com a moques vironeres. esperaven els electors a la porta, els donaven maneta, els indicaven on votar. En agraïment, els somreien, els donaven maneta. Sortosament, em vaig estalviar aquestes formalitats. Ho vàrem resoldre amb una diplomàtica alçada de celles. Tot semblava continuar igual. Deures familiars i una mica de gelor, no sé si més física o de l'esperit, em feren evacuar el local. Abans d'enfilar-me a la bicicleta una apoderada del PP m'envest per la camiseta, em diu que hem arribat a fer oi, jo li contest que ells també me n'han fet a mi. I amb un gest de madona va posar l'acreditació blava a covar-li les mamelles, davall el jersei. Era un gest clar que em parlava com a persona al marge d'una ideologia. Oh el gran error! Nosaltres som el partit, en Bauzá és una altra cosa. Nosaltres només miram pel bé del poble, el partit no importa. Paraules que, amb major o menor fidelitat semàntica, havia sentit al llarg de la legislatura de boca dels dos Rotgers, en Joan i en Pere, o per boca d'en Simonet, en algunes escadusseres converses que l'atzar havia propiciat. Ara ja ho deveu saber que el partit, la ideologia i en Bauzá són la mateixa cosa.

Vaig passar, més tard, pel col·legi de son Ferriol. El mateix zumzumeig de sempre. Els pesos pesats del PP ferrioler anaven amunt i avall, especialment, en Sansó. Vaig acostar-me a la taula de les paperetes: semblava un mercat magribí. Desordre, gent que mandrunguejava a les totes. Trobar les paperetes de MÉS va ser una odissea. Estaven traspaperades. En vaig sortir cap cot. M'ensumava la barrumbada encara que alguna retxa de sol onàssica maldàs per escalfar l'ambient. En arribar a Pòrtol la comitiva del PP en ple berenava a Cas Tord. Hi havia el dimoni gros. Una urgència familiar, amb ensurt inclòs, va fer que hagués de passar un metre d'ell. Ens miràrem de cara però no ens vàrem dir res. La camiseta va fer d'escut. L'ase no estava per a mosques. Un bri d'esperança m'hauria il·luminat si no hagués estat per la tensió del moment, la meva particular. La taula del berenar era una illa ignorada dins l'oceà. Molt lluny d'altres vegades on la sola presència de l'honorable hauria provocat urticàries d'entusiasme. Els watxaps que m'arribaven no em donaven assossec, que si na Venzal, que si la gent reclamava paperetes de C's. Ni la tornada a son Ferriol, on el caramull de les paperetes de MÉS havia minvat, ni tampoc la inòpia de l'interventor del PP – hauria pogut votar jo per mon pare, si hagués volgut- em feren remuntar l'ànim. Ara ho llegesc com a bons averanys. La cosa va canviar una mica quan vaig acompanyar na Mara a votar a Palma. Un interventor de MÉS em va mostrar optimisme, em va parlar d'un cert desassossec conservador. Era cert, els de  MÉS i Podemos feien rotlet, els del PP, no s'havien despert de la becada.

L'hora de la veritat s'acostava. Les vuit. Disciplinadament, vaig posar-me a seguir el recompte de vots d'una taula de Pòrtol.  Les paperetes queien del nostre bàndol, bé potser era el vot per correu que havia quedat a damunt. Identificables com a possibles. Però a mesura que l'urna es buidava les creus al nostre cove no minvaven. Durant més de tres quartes parts del recompte dúiem avantatge al PP. Al final, l'eufòria al local. Els nostres resultats concordaven per tot. Abraçades sentides. Inesperades. Ni cava per brindar no havíem previst. Era igual. Havíem viscut una campanya engalavernats per una incertesa tenyida de por. Quan ho teníem a tocar ve l'enquesta del CIS i ens encoloma l'ascens de C's. Ens ho vèiem fet abans de la irrupció del bigoti de Pericay. Ara no ho teníem tan clar. Les pantalles de l'ordinador i la televisió no mentien. Ens despertàvem d'un malson i enceníem la candela de les quimeres.

Ja a casa vaig seguir les declaracions dels vençuts. En Pericay ja no mallorquinitzava el seu accent, els catalanismes que tant volia amagar li sortien empesos pel pet de la derrota. Em vaig alegrar per ell. Ara tendrà sou de diputat quatre anys. Tot un guany: de no tenir ni ofici ni benefici a ser una senyoria. Ara no li caldrà fer “treballets” per a la FAES ni mendicar per la Fundació Jaume III, que -no ho oblidem- sense ell guanyarà amb radicalitat i residualitat. La pàgina del Face sols no piula. El goig de veure en José Ramón no va tenir preu. Tal era, tal es mostrà: com un sergent. L'error ha estat nostre, va dir, ens hem equivocat. Li ho havíem dit 100.000 persones al carrer, ho havíem advertit als coneguts que militen i són cosa grossa – si això és possible a l'ombra del tàndem Bauzá-Gómez- dins el PP. Però, sortosament, no ens feren cas. No ho anirem a cercar, de qui va ser la culpa. Ens hem despertat d'un malson. Ara, una vegada, esbravada la ràbia continguda convé que tots agafem el rem i des del lloc que ens pertoqui remar per deixar ben lluny aquests horitzons d'infames mesquineses i procurar que la barca mai no se'ns hi torni a avarar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 5 anys

Si, quin alè! Només per tenir la llibertat que ens correspon per dret, i no haver de sofrir la curtor elevada a guia prendre decisions govern, ja val la pena!

Valoració:3menosmas
Per s'oller de sa plaça, fa mes de 5 anys

L'amo de Cas Tord, devers les onze de sa nit passetjava un disgut i una tanquera. Deia que era cansament.

Valoració:4menosmas
Per Pilar, fa mes de 5 anys

Gran article! Enhorabona!

Valoració:13menosmas
Per S.Taltabull, fa mes de 5 anys

Ara, el que cal fer és posar a Balears altre cop al segle XXI, ja que els TILibans (com a Àsia) han fet recular el país 100 anys enrere.
Ensenyament, llengua, comunicació, TV, treball, ..., tot endarrerit per culpa dels xorissos caspañols.
L´enhorabona Balears, hem tornat a neixer !!

Valoració:22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris