algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Per l’educació, contra el mal govern

Per l’educació, contra el mal govern és el títol i Crònica de la lluita de l’STEI INTERSINDICAL i de la comunitat educativa per una educació de qualitat és el subtítol del llibre que acaba d’editar i publicar l’STEI Intersindical sobre l’àrdua tasca i la costosa lluita que han hagut de dur endavant, tant el sindicat com la comunitat educativa davant els atacs tan desgraciats i malintencionats de la conselleria d’Educació i del Govern del Partit Popular, dirigits per José Ramón Bauzá, contra l’escola. Algú podria pensar que això és molt fàcil de dir i difícil de demostrar. Al contrari, amb les 521 pàgines d’aquest llibre de format DIN A4 (en el qual he treballat durant molt de temps amb l’ajuda dels companys i companyes del sindicat, a la recerca del material que vos presentam) queda completament provat que la majoria de disposicions, decrets, lleis, ordres i mandats que s’han fet respecte de l’educació han estat totalment manipulats i malintencionats, s’han venut com si fossin millores per a l’ensenyament, quan les intencions eren la destrucció de tot el que s’havia construït durant el temps en què teòricament hauríem d’haver tengut democràcia. L’escola havia aconseguit un model que funcionava a la perfecció, i si els resultats i l’abandonament escolar eren deficients, hi havia suficients motius al marge de l’escola, com havia estat una mala política en els sectors de la construcció i el turisme, que oferien sous molt baixos a uns alumnes que abandonaven per tenir uns euros dins la butxaca uns quants dies cada mes. Altres raons generals i al marge del sistema educatiu justificarien el fracàs escolar, aquí i a altres indrets de l’Estat.

El llibre consta d’un Preàmbul on s’expliquen concisament les raons d’haver-lo escrit i publicat, una Introducció on es reflecteix l’atac del Govern contra la llengua catalana i la reacció del poble, la formació de l’Assemblea de Mestres i Professors en Català i la manera com va treballar conjuntament amb l’STEI Intersindical i altres agrupacions, i la major part del llibre és una crònica de les malifetes del Govern i la manera de defensar-se de l’escola. Aquesta crònica comença el maig de 2012 i acaba el gener de 2015. És la constatació quasi exhaustiva de tot el que va fer l’STEI Intersindical i la resta de la comunitat educativa per a defensar-se de l’actuació del Govern, que semblava que volia destruir tot el que es feia a l’escola.

He dit abans que en el preàmbul apareixen les raons del per què d’aquest llibre, que varen ser les següents: per denunciar els atacs més greus coneguts contra l’estat del benestar, contra el serveis públics, contra la llengua catalana i contra els drets democràtics; per fer visibles les retallades que ha sofert l’educació pública i la intenció d’aturar el procés de normalització lingüística, i per fer front a una campanya molt dura d’assetjament i difamació constant de la tasca sindical, després d’esser acusats de buròcrates de despatx, cosa que és una gran mentida i que queda ben demostrada a les pàgines atapeïdes d’aquest llibre. També hi podreu trobar la demostració clara que davant tots els intents que hi ha hagut per separar la comunitat educativa o els que lluitaven en primera fila, l’STEI Intersindical ha actuat i ha tengut molt clar en tot moment que s’havia de preservar la unitat d’acció, que era l’única manera de combatre un govern que havia posat tots els seus afanys contra l’educació escolar.

A la crònica detallada de tot el que es va fer durant els 33 mesos que dura, hi podeu trobar les concentracions i les diades de protesta i les sessions de treball conjuntes que es feien; l’acció de l’STEI Intersindical i l’Assemblea de Mestres i Professors en Català a Estrasburg; la constatació del fracàs del Govern davant la  cimera social i enllaçats pel català; la programació de concentracions, manifestacions, vagues i assemblees, contra la legislació contrària a la bona marxa de l’escola, com és el cas del TIL (Tractament Integrat de Llengües) o de la Llei de Símbols; la decisió i acció d’internacionalitzar el conflicte; la constatació que la conselleria d’Educació no volia dialogar i es dedicava a actuar amb imposicions; la constatació del TIL i d’una altra llei que va fer el Govern a continuació, per eliminar els llaços de les façanes dels centres, la Llei de Símbols; la vaga indefinida que es va convocar en començar el curs 2013-14, i que hores d’ara no ha estat desconvocada; la comunicació del conflicte a l’ONU; la tasca que es feia conjuntament a l’STEI Intersindical de l’ensenyament públic i el concertat, en defensa dels drets respectius que trepitjava constantment la Conselleria; la manera com es va haver d’actuar per poder tenir les actes de la Conselleria de les reunions que s’havien fet amb els comitès de vaga, que es varen haver de reclamar amb un requeriment notarial; la forma com actuava la Conselleria per fer por als docents, expedientant directors, sense cap motiu que ho justificàs; l’actuació de l’STEI Intersindical davant i al costat de l’Assemblea de docents per mantenir la unitat d’acció, un dels objectius bàsics del sindicat; la defensa continuada dels drets dels treballadors i l’antiguitat dels interins per part de l’STEI Intersindical; el treball que es feia al sindicat per presentar esmenes als currículums de Primària; la tristesa per la pèrdua d’un dels més coneguts sindicalistes i bona persona que coneixíem, Sebastià Serra; la utilització de recursos de la lluita no violenta contra el mal govern, el silenci; l’acceptació per votació democràtica del nou pacte d’estabilitat per als interins; la constatació de les denúncies als tribunals de tots els excessos i malifetes del Govern i les victòries, una rere l’altra, que tenia l’STEI Intersindical, davant la Justícia, ja que el TSJIB (Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) li donava la raó en quasi tots els conflictes; la celebració de la major victòria obtinguda als tribunals, la que tombava el TIL; la denúncia continuada dels incompliments del Govern amb l’ensenyament concertat; la notícia que l’STEI Intersindical tot i els atacs rebuts va continuar essent el sindicat més votat a les eleccions del desembre de 2014; la formació de la nova Junta de Personal i la preparació del que hauria d’arribar a esser un bon pacte per l’educació. Aquests i altres múltiples fets documentats, els podreu trobar en aquesta crònica.

El llibre ha pogut veure la llum a temps i justet abans que se celebrassin les eleccions autonòmiques de 2015. De totes maneres, aquest llibre podrà ser sempre un referent per demostrar la vertadera i àrdua tasca que es duu a terme en els sindicats, especialment a l’STEI Intersindical. Crec que era un deute que tenia el sindicat amb els seus afiliats, amb els simpatitzants, amb la comunitat educativa en particular, i amb tota la societat en general. Si llegiu el llibre o alguns dels seus capítols, comprovareu com l’STEI Intersindical ha complit en escreix els objectius que li corresponien. En aquest enllaç teniu el llibre.    

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per serni, fa mes de 5 anys

Fora es mal govern TILibà.

Valoració:-1menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 5 anys

A Alm

Te donaré una pista, llig les Rondalles i si trobes qualcuna paraula del llistat, ho dius.

Relators de rondalles com na Antonia Vallespir, na Cordera, en Garrit, etc. etc. sabien usar "qual", "atapaides", etc.?

Valoració:-1menosmas
Per ALM, fa mes de 5 anys

Per les mostres que ens en dóna, "Castella mos roba" coneix poquíssim el català, fins i tot en la seva modalitat mallorquina. Li seria molt convenient estudiar-lo una mica.

Valoració:9menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 5 anys

Mots desconeguts:
és, algú?, en el qual, de tot el, en què, gener, tot el que, és, atapaides,

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris