algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
18°

Discrepàncies a la UIB

Diumenge passat vaig poder saber que les actuals autoritats de la UIB no han comprès, o entès, del tot la meva participació en una taula rodona que va tenir lloc al Club del Diari de Mallorca. L’objectiu de l’esmentada taula era presentar el llibre que sobre la història de la UIB ha escrit el catedràtic Román Piña Homs i, aprofitant l’avinentesa, debatre sobre el paper que ha de tenir una Universitat i, de manera encara més general, sobre les relacions entre el poder i el saber.

No som, en absolut, un frare almoiner de trones; però, si em conviden a expressar la meva opinió en públic sobre temes pels quals tenc interès, no acostum a refusar la convidada. A la taula rodona hi varen participar també el mateix Román Piña, el professor Miquel Deyá i alguns representants d’alumnes el nom dels quals ara em sap greu no recordar. No coincidesc —alguns ho saben— amb moltes de les opinions o dels punts de vista que han expressat de manera oral o escrita els meus col·legues Piña i Deyá. És una discrepància que probablement està provocada, entre moltes altres causes, per les nostres especialitats. Totes elles pertanyen a la branca de la història, però són prou diferents: Don Roman és historiador del dret; en Miquel és historiador en general, amb una clara predilecció per la història militar, i jo som historiador de la ciència. Què hi farem? Tanmateix, aquests desacords no han de ser un motiu per no poder debatre, sinó, per contra, un al·licient. Vaig acceptar la convidada ulls clucs.

Les meves curtes intervencions es varen centrar en dos temes. El primer, en agrair a l’autor del llibre l’esforç realitzat, un esforç fet amb una gran competència i que ha produït una obra que serà imprescindible per a tots els que vulguin apropar-se a la història intel·lectual de les Illes Balears de la segona meitat del segle XX. A continuació, vaig manifestar la meva satisfacció de participar en un debat entre gent universitària i la meva esperança que, al llarg de la discussió, poguéssim demostrar que persones que opinen de manera diferent poden contrastar les seves opinions amb absolut respecte cap als oponents i evitar —a l'inrevés de les inefables tertúlies televisives— arguments ad hominem. Vaig voler argumentar que el debat sobre idees no és un element més de la vida universitària, sinó que constitueix el cor que hauria de bategar més del que ara ho fa en els llocs en què es reuneixen professors i alumnes. Vaig intentar reblar les meves raons dient que el contrast de parers, els comentaris sobre el que s’ha llegit, els criteris per elegir quina és la millor hipòtesi explicativa o interpretativa són l’eina pedagògica més emprada en les universitats que encapçalen els rànquings de qualitat: Harvard, Oxford, Cambridge, Yale, Columbia. En les espanyoles sembla que no. Vaig expressar, en acabar, la meva manca de comprensió per la poca —gairebé nul·la— presència de les autoritats acadèmiques a l’acte, a la discussió. Ho dic ara perquè així aquest article surt —com a mi m’agrada— una mica cap-i-cua: comença i acaba amb dues incomprensions. Hi hauríem de posar remei.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per xim, fa mes de 5 anys

Vós éreu un pobre xotet enmig d'un immens ramat de llops ultrafatxes... M'alegra veure que en sortíreu viu.

Valoració:7menosmas
Per Jaume, fa mes de 5 anys

Hablar de debate de ideas es incompatible con la UIB. No hay "contrast de parers" posible, puesto que allí impera el pensamiento único, dirigido a nuestra dilución social en los principios e identidad de otra región.

No es raro que le miren mal por compartir mesa con los disidentes Piña y Deyá. Tenía razón el segundo cuando dijo (en clase) "El infierno es como la UIB, pero más grande".

Al igual que ocurre en las escuelas, la doctrina ha sustituido al conocimiento, la ideología se imparte como asignatura única para acallar el pensamiento, la crítica y la individualidad. "I vius".

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris