algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Trenta anys enrere o cinquanta anys endavant?

Segurament una de les frases més repetides aquesta legislatura per valorar les polítiques de Jose Ramon Bauzá al capdavant de l’executiu balear, ha estat el retrocés “de trenta anys” que han representat respecte de la situació inicial.

Les víctimes d’aquest retrocés hi han fet referència sovint –des del desànim, des de la indignació, des de la impotència, des de la rebel·lió...– perquè no havíem conegut mai una voluntat tan explícita d’anihilar tot el que havia costat tant de construir: en matèria de drets lingüístics, en sanitat, en serveis socials, en cultura, en educació, en instruments de participació, en polítiques de joventut... Hem vist la tasca de generacions llançada en un instant per la borda, pels deliris fanàtics d’un president insensible i desconnectat de la realitat.

Al mateix temps, però, mentre intentaven arrossegar-nos violentament cap enrere, en realitat anàvem avançant més decidits que mai. No hi avançàvem institucionalment, ja està clar; però sí emocionalment, col·lectivament, moralment i socialment.

Aquest havia estat, durant dècades, un país massa tolerant amb la corrupció; complaent amb els poderosos; poc sensible amb els valors culturals i immaterials; indulgent amb la destrucció patrimonial o territorial; banalitzador de la tradició; justificador de l’abús de poder; poruc, submís, poc eloqüent; en definitiva, conservador.

Però això s’ha acabat. L’eloqüència de l’extermini i l’estafa flagrant de la crisi han fet vessar la mesura, i la gent ha dit basta. Ha emergit una nova Mallorca, feta de nous consensos i de grans complicitats.

En paral·lel a l’autoritarisme, l’arbitrarietat i el fanatisme institucional, l’avanç social i moral han estat també de dècades. De cop un país que no acota el cap: 110.000 persones al carrer per defensar l’educació pública; el 85% dels pares “elegint lliurement” l’ensenyament en català per als seus fills; tolerància zero contra la corrupció.

La crisi del règim s’evidencia en el qüestionament explícit de la seva legitimitat –la majoria electoral perd ràpidament la majoria social; el poder perd per primera vegada la seva corretja de transmissió–.

La ideologia emergent és clara i està feta de consensos llampants: la consciència de classe, la consciència pròpia, la lluita contra la corrupció, la voluntat de participar directament en l’esdevenir de la història... A això li dic jo avançar. I molt.

Sempre he estimat Mallorca. Ara, a més, m’agrada molt.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per R. miró, fa mes de 6 anys

Els colons de 30 anys enrere eren uns creguts i uns inadaptats.
Si les coses segueixen son curs natural, abans de 5 anys, els mateixos estaran amb una diarrea incurable. El motiu és que ja serem completament independents d´Espanya (i ells encara seguiran parlant sobre les suposades bondats de Franco).
Deixem-los pel que són, uns inadaptats irecuperables.

Valoració:4menosmas
Per ALM, fa mes de 6 anys

Jo també sempre he estimat Mallorca, però hi ha moltes coses que em desagraden. Una d'elles és la incultura, la manca de dignitat personal de molts dels seus fills, que es deixen trepitjar pels qui des de fa segles han vengut a conquistar-nos. Més amor propi i més sentit de la dignitat és el que més ens manca. I més interés per conèixer la nostra vertadera història, no la que ens imposen els colonitzadors castellans.Veurem si en les pròximes eleccions les coses s'arreglen una mica.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris