cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

El club dels joves periodistes

No hi havia cap família desestructurada al darrera. El seu pare col·leccionava armes antigues, amb el mateix ànim de qui recopila segells antics, postals de viatges o guarda sucres de cafè dels bars que li resulten especials. La seva mare, precisament, treballa amb adolescents. És educadora social i conviu amb realitats complicades. Mai la de casa seva no ho havia estat tant.

Fa exactament 11 dies, un menor de 13 anys, un adolescent rebel, matava un professor en un institut del barri de Navas de Barcelona després d’atacar altres alumnes i ferir també una professora.

Des del mes de gener, faig de referent a un club de joves periodistes. Al carrer Garcilaso, tocant al barri de Navas. Els joves fan segon d’ESO i el coneixien. Ens trobam cada dimecres; ahir ja n’havien passat dos, i no estaven tan trasbalsats. Em varen sorprendre les ganes que tenien de xerrar-ne. D’explicar! Tenim molta més informació que els periodistes; sabem moltíssimes coses que no han sortit als mitjans, deien amb els ulls fent pampallugues i excitats de sentir-se, per fi, periodistes de veritat. Una amiga meva apareixia a la seva llista negra. Sort que s’havia canviat d’escola; si no potser l’hauria atacat.

Vols veure fotos seves? En tinc el mòbil ple! I a les pantalles de tots els smartphones apareixen fotografies de joves de 13 anys, un més morenet que els altres, esprimatxat i no gaire alt. Era molt tímid m’han dit. Perquè jo no havia xerrat mai amb ell, per sort! Però el que els resultava més macabre tanmateix era la llista negra. Tenia apuntats els noms de profes i companys que no li havien caigut bé. I els volia matar a tots. Vaig escoltar fascinada el relat de com tenia previst preparar un còctel molotov, que s’hauria carregat  tothom de l’institut en un minut! Ah! i el brot psicòtic és mentida! Està bé, però els polítics i els mitjans han de trobar algun argument. Només tenen 13 anys. Una de les úniques lliçons que no haurien de rebre mai a un institut i que en canvi, s’emporten marcada de per vida. Tenim àudios que m’han passat amb la seva veu, vols sentir-los? No cal, reis; Sabeu què és el dret a la intimitat?...i el club d’ahir es va convertir per a ells, en una classe de periodisme avançat. Per a mi, en una classe de vida.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Será verdad que casi ninguno de este diario vive en Mallorca, ni recuerda cómo se habla aquí.

Valoració:0menosmas
Per miquel, fa mes de 6 anys

Estic orgullós d tu, magdalena.
Anònim

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris