lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Campanya electoral encoberta i veritats despullades

El PP ha denunciat davant la junta electoral de Palma la campanya de la Federació de Pares Pensa-hi. En aquesta campanya la FAPA allò que feia era recordar a la ciutadania els greuges comesos en matèria educativa per part del partit en el govern. Santament, la junta electoral ha desestimat aquesta denúncia. Supòs que el PP ja s'ho devia esperar a no ser que es creguin estar tocats de la santíssima impunitat. Vaja, més o menys, com s'ho creia en Rato, en Rus i altres honorables membres populars fins a completar gairebé tot l'abecedari d'inicials. Raons -encara que ingènues, potser- no els en faltaven. En aquesta mateixa legislatura hem assistit a un a capgirada de vent jusriprudencial quan, aparentment, la mateixa falta – ser titular d'una farmàcia- va servir per a inhabilitar políticament n'Aina Salom mentre que en Bauzá no ha merescut ni una estiradeta d'orelles. Devia ser aquesta fe en la impunitat que va fer donar per bona la campanya que la Federació d'Hotelers va emprendre per beneir les polítiques d'aquest govern. El seu govern.

Tanmateix, les campanyes electorals encobertes són les que no surten als mitjans de comunicació, ni acaben en una denúncia als jutjats o davant la junta electoral. I això que solen ser les més efectives. No tant per captar el vot aliè sinó més aviat per evitar que els propis vagin al contrari o al sac de l'abstenció. Perquè sempre, en qualsevol acció de govern, es prenen algunes mesures que afecten part de l'electorat propi. I no en parlem d'aquesta legislatura on el comandant Bauzá, gairebé manu militari, no se n'ha estat d'importunar propis i estranys, a excepció feta dels hotelers. Les retallades a la sanitat o en educació, per exemple, han afectat igual els simpatitzants del PP com els seus hostilitzants. És evident, que és als primers que van dirigides però també beneficien els segons. La cosa és gairebé tan de domini públic que la gent s'exclama: hi hauria d'haver sempre eleccions. Una d'aquestes mesures electoralistes ha estat haver rescabalat part de la paga doble omesa als funcionaris. També el retorn de certs complements salarials als sanitaris o la reimplantació d'alguns ajuts socials al personal de la CAIB. Però no em referesc a aquestes mesures, sinó d'altres més sibil·lines.

Jo, indirectament, n'he estat testimoni per partida doble. Els lectors més fidels ho recordaran.  No fa encara dos mesos, des d'aquesta tribuna vaig denunciar el retard que duien les consultes de neurologia de l'hospital de son Llàtzer.  Els pacients que havien de ser visitats entre l'abril-maig de 2014 encara no ho havien estat i no ho serien en breu car en aquell moments – finals de març de 2015- atenien encara els de l'any 2013. Bé, ara per no sap quina estranya transubstanciació li han donat cita per a d'aquí un mes. Veja'ts miracle!  L'altre cas afecta una persona major amb grau de dependència 2. Quan va rebre la visita de la tècnica socio-sanitària no es va poder acollir a cap dels ajuts oferts per l'administració. La família volia un ajut econòmic per pagar la persona que l'assisteix al domicili, que no és cap familiar directe. Li varen contestar que això no era possible. Al cap de dos mesos i dos mesos clavats abans de les eleccions la mateixa tècnica va tornar al domicili i va dir que havia rebut ordres d'oferir -mitjançant un subterfugi- l'ajut que la família demanava.

Les campanyes electorals solen estar farcides de promeses i, escassament, ni que fos un carnaval dialèctic, hi regna la veritat i el seny. Amb excepcions ben lloables i votables. Pensem amb la  campanya contra  l'IVA que va fer Rajoy i la conseqüència final. O el nas de Pinotxo que li ha sortit a Bauzá per haver dit que no retallaria ni un cèntim en educació ni sanitat. Dins aquesta maregassa verbal és d'agrair molt notablement l'exercici de sinceritat que va fer la secretària general del PP, na Cospedal. Va dir, no és notícia ja, que havien treballat molt per saquejar el nostre país. La veritat és doble. Segons els diccionari Alcover Moll, saquejar és prendre les coses de valor que es troben a llocs d'enemics. Qui produeix la riquesa de la qual es nodreix Espanya? Són amics els que la produeixen o enemics? La resposta la trobam cada dia onsevulla. Diumenge va ser al camp de l'Almeria. Millor dit, a la sala de premsa. Gora Garitano!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per LPalou, fa mes de 6 anys

Sa dictadura espanyola, on vages, és omnipresent. Qui no hi estam hem de donar sa cara i treballar per aconseguir sa nostra pròpia independència, un poc o molt cada dia. Tothom ho ha fet sempre així i, noltros, també.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris