algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Som la mesura de totes les coses?

Abans de res una pregunta, als filòlegs, que m’ha sorgit just ara, en intentar posar títol a l’article que vull escriure. El dubte és si el possible —i desitjat— lector entendrà que el títol està escrit en plural o, al contrari, en singular. La causa, com bé sabeu, és que a Mallorca, a diferència del que passa a València, o a Catalunya, utilitzam la mateixa forma o desinència tant per a la primera persona del singular com per a la primera del plural del verb ser. És aquesta coincidència una mancança del català de Mallorca o un atavisme? No ho sé, esperem que algun lingüista evolucionista ens il·lumini.

Mentre, he de dir que la meva intenció era, decididament, emprar la fórmula en plural i que el subjecte de la frase interrogativa érem els mallorquins. Perquè, encara que no crec gaire en caràcters col·lectius i, menys encara, nacionals, si m’obligassin a dir un dels trets que ens caracteritzen, diria que el més comú és que cada un de nosaltres es creu que és la mesura: la mesura de totes les coses.

En què es basa la meva hipòtesi? Pens que en observacions acumulades durant molts d’anys. Entre la gent que he tractat i amb qui he discutit, hi predominen els que creuen i que afirmen que la millor sobrassada del món és la que fan ells a casa seva. Si dic això de la sobrassada, una cosa semblant podria afirmar del pa i de les ensaïmades. Quin és el mallorquí que no pensa que ell sap quin és el forn on fabriquen de manera incomparable el pa, o –a vegades no coincideixen– les ensaïmades? Podria continuar amb el vi, el cafè, les figues, etc.

No he conegut mai cap mallorquí que es queixi de la seva manca d’intel·ligència, ni del gust. Aquesta confiança en ells mateixos –en la seva raó i en el seu paladar– els du a pontificar habitualment sobre aspectes culinaris i filològics. Pensen que saben més que ningú tant sobre sobrassada, pa, vi i figues com sobre paraules autènticament nostres. Jo escolt amb gust els discursos i les asseveracions amb les quals els sabuts mallorquins lloen les seves preferències i, hi ha vegades, en què la boca em torna aigua quan parlen de les coques que cuinen, o sent pessigolles al cervell quan escolt alguna paraula desconeguda del nostre patrimoni lingüístic.

Menys confort experiment quan els que creuen ser la mesura de totes les coses desqualifiquen, amb una autoritat que s'autoatorguen, objectes que jo admir. Posaré únicament quatre exemples que han sorgit en les discussions de la darrera setmana: Joan Miró, Neymar, les orades de piscifactoria i la paraula recercar. El gran argument –no exempt d’arrogància– que empren els que creuen que, a ells, ningú no els pot enganar, és dir que tal o tal cosa no els agrada. No els agrada –seguesc amb els exemples– la pintura de Miró, la manera de jugar de Neymar, el gust de l’orada de piscifactoria ni l’ús de la paraula recercar per traduir la paraula castellana “rebuscar”. No, no els agraden–insisteixen.

Jo, abans, perdia molt de temps intentant convèncer-los de les virtuts que tenien les coses que no eren del seu grat. Ara ja no, ara ja he canviat de tàctica i els dic que si a ells personalment –perdonau el pleonasme– no els agraden les coses que abans he esmentat per posar alguns exemples, la cosa no té gaire importància, ningú no es morirà. Que haurien de ser conscients que no són l’única –ni tan sols, probablement, la millor– mesura de totes les coses.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tururú, fa mes de 6 anys

Pues al "som" le metes una "s" final y asunto arreglado. Y cuidado con la nómina, no futem.

Bastantes mallorquines no son la "mesura" de casi nada ya que a la hora de bajarse los pantalones ante los descendientes de los invasores son unos consumados maestros. Allá ellos. Los hay que quieren vivir de rodillas.

Sobrasada y ensaimadas, alimentos que el sentido común aconseja no consumir.

Valoració:-1menosmas
Per Fracesc Bujosa, fa mes de 6 anys

Dragó:
Absolutament d'acord. Més encara: aquest aforisme fou l'origen del títol i de l'article. Com de quasi tots

Valoració:0menosmas
Per es Dragó, fa mes de 6 anys

Perdonau tots.
Joan Fuster és la mesura de totes les coses.

Valoració:0menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 6 anys

Jo só, jo sóc o jo som: triau la que vulgueu!

Valoració:-1menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Xesc,

permíteme una sugerencia para perfeccionar tu perífrasis "el català de Mallorca": "el català que es parla a l'illa major de l'arxipèlag que està a 200 km de Barcelona (genuflexió i cobrament)".

Mucho mejor, oi?

Cualquier cosa antes de nombrar al mallorquín por su ancestral nombre, no vaya a ser que la UIB te castigue sin la nómina.

En referencia al presunto atavismo que postulas para el "som" en singular, efectivamente, es tal. "Atavismo" hace referencia a los antepasados (concretamente al cuarto abuelo). Los míos decían "jo som", lo más íntimo que puede decirse en cualquier idioma, y ni en eso coincidimos con vuestros señores feudales de ultramar.

Valoració:3menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Ego sum. Jo som.

Ahora pueden venir los filófobos (que tienen fobia al mallorquín, casi sinónimo de la filia al catalán) a desacreditar lo que aquí hablamos, porque entorpece el plan político.

Si hay "mancances" no es precisamente en el mallorquín. Somos capaces de una gran precisión semántica: podemos abjurar de SA merda de lengua que propugna el oficialismo y enviarla a LA merda, un privilegio que no tiene ningún otro idioma.

Finalmente, si los mallorquines fuéramos la medida de todas las cosas no permitiríamos que la clase dirigente (y solo ella) tuviera como referente esa neolengua catalana que nos asola desde el oficialismo (y solo desde ahí, de donde emana su ridículo poder).

Valoració:4menosmas
Per Joan Guasp, fa mes de 6 anys

Jo sóc la mesura de totes les coses i no cal parlar-ne més.

Valoració:-5menosmas
Per Xesc Bujosa, fa mes de 6 anys

Noltros o nosaltre som tots els que deim som.

Valoració:2menosmas
Per Guiem, fa mes de 6 anys

Esta clar que tu que escrius correctament es catala , esteu titol esta en plural , ara bé , si pases pena que es poble llis , t'ho agafi en singular té facil solució, darrera som li posas un noltros ( tu un nosaltres ) i tot arretglat

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris