cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

A l'oest o al sud però marcant el nord

Aquestes vacances he pogut trepitjar el tros de país que més m’estim després de Mallorca, el País Valencià. Benimaclet, Russafa, Algemesí i Gandia ens han acollit com sempre fan a la “terreta”: amb els braços ben oberts i plens d’agraïment i estima per la visita que els fas.

Quan tenia 15 anys i anava a l'institut vaig començar a interessar-me per la CEPC (Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans), on vaig començar a entendre què volia dir fer feina per allò que creia a petita escala, ja fos amb cartells de la vaga contra la LOCE i na Pilar del Castillo, ja fos amb un recital de poesia en català per Sant Jordi. Posteriorment, no molt després i gràcies al Casal Can Capses del carrer del Carme, em van obrir una altra porta: Maulets. Precisament en aquesta darrera organització va ser on vaig créixer i vaig aprendre moltes de les idees i pràctiques que després acabaria fent meves. A banda de l’aprenentatge que s'adquireix a una organització juvenil nacional, vaig conèixer el nostre país i la seva gent, les semblances i les diferències, les alegries i les penes dels diferents territoris de ca nostra.

I amb 18 anys vaig travessar el bassiot i me'n vaig anar a Barcelona, i l'oest es va convertir en sud. Des del principi, a les trobades, assemblees, meses, etc., vaig notar que connectava tot d’una amb les companyes i els companys del sud: amb la seva determinació, la seva empenta, les seves ganes de remoure consciències constantment. Brollaven dignitat i saviesa militants i, almenys a mi, em van regalar tot el que sabien. Els veia i els veig lluitar a l’Horta, a Burjassot en contra del feixisme i en memòria de Guillem Agulló, els 25 d'abril, els 9 d'octubre, al Centre Social Terra de Benimaclet, a les Falles Populars, al Camp de Túria, al Cabanyal... Tot això amb el mateix coratge del primer dia que els vaig conèixer.

Sovint tendim a tirar-nos pedres damunt la teulada, i pensam que València ens és hostil, quan és totalment el contrari. Si no hi heu anat, anau-hi; si hi heu anat poc, tornau-hi. Si feu via, encara podreu ensumar la flor del taronger que inunda els camps i les carreteres que els travessen. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arruix, fa mes de 6 anys

Arruix mARRANos feixistes de sa nostra terra

Valoració:-6menosmas
Per voro, fa mes de 6 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista

Valoració:-9menosmas
Per LPV, fa mes de 6 anys

A vore Jaume figura, llig-te l'article de nou per favor i repassa el teu comentari. El que comenta Irene es quan se'n va anar a estudiar (i viure) a Barcelona... De fet la idea es justament la contraria al que comentes, estant a Mallorca o a Barcelona València és el punt referencial on es fixa. Pero bo per a tu tant se val...

Ja sabem que la idea era criticar simplement l'article perquè parla de les organitzacions independentistes pero xico, almenys llig-te'l amb atenció i digues algo amb sentit. Animalet...

Valoració:9menosmas
Per ALM, fa mes de 6 anys

És ben segur que a València hi ha gent ben valenta i ben vàlida, grans defensors de la llengua que tenim en comú, però, pobrets, estan en pitjors condicions que nosaltres, que al nostre torn estam en pitjors condicions que els catalans del Principat. Tant de bo que algun dia poguem tornar a veure un canal 9, amb el nom que sigui, i millorar les nostres relacions culturals amb el País Valencià.

Valoració:11menosmas
Per Tià, fa mes de 6 anys


Jo, de sempre, he tengut moltes relacions amb valencians. Vaig sovint a València-ciutat, a la banda de Castelló i del sud, a Elx.

Sempre m'hi he sentit com a ca meva. Els meus nombrosos amics valencians parlen i escriuen tots la nostra llengua, amb una gran riquesa de vocabulari i de sintaxi.

Al contrari d'alguns que es declaren "mayorquines" i que parlen i escriuen foraster. Una bella manera de defensar "nuestro más fuerte elemento de personalidad". Dit altrament, "la maté porque era mía".

Hipocresia, fet i fet.

Valoració:15menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Dicho de otro modo: Valencia dejó de ser el oeste (respecto a Mallorca) para ser el sur (respecto a Barcelona).

Es curioso cómo cruzáis el charco y perdéis el norte. Y que todo empiece con la doctrina que os dan en el instituto... Se os entiende todo...

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris