cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
15°

Setmana Santa: clergues i milicians

Abans de començar, una mica d’humor per intentar desdramatitzar les paraules que constituiran –esper– gruix de l’article. L’anècdota me la contà algun –ara no record exactament qui– dels meus bons amics felanitxers. Fa referència a aquella frase tan usual a Felanitx que resa quelcom així com “Caminau, caminau, va dir el capellà Costella”. El capellà Costella era un home que tenia gran afecció al joc de cartes i en especial al tuti subhastat. Tenia, aquell Dijous Sant, aparaulada un partideta per després de la processó que presidia i que anava  amb una mica de retard. De cop aparegué  a un balcó una dona que va començar a cantar una “saeta”. Els que transportaven els passos aprofitaren per poder descansar una mica i s’aturaren. El capellà Costella, ja una mica nerviós per por d’arribar tard a la partida va exclamar posant un mica de mala cara : “Caminau, caminau, meam si ara per una punyetera sardana –sic– estaríem badant tot s’horabaixa” .

Record sovint el capellà Costella quan ve la Setmana Santa i les seves inevitables processons, un espectacle que no sols em desagrada d’allò més, sinó que també em deprimeix una mica. Permeteu-me dir ara, i per evitar malentesos, que tenc no sols respecte sinó gran admiració per moltes de les idees que propugnaren, quan ell ja no hi era, els que s’anomenaven deixebles de Jesús de Nazaret. La compassió, el perdó, l’oferiment de l’altra galta, la condemna de la lapidació dels heterodoxes, l’ajuda als malalts i als desvalguts com a tasca primordial d’una societat són algunes d’aquestes idees que he esmentat i que intentà inculcar-me –amb èxit dubtós– la persona, amor absent, que presideix els meus records i nostàlgies.

Probablement per això em desagraden tant les processons de Setmana Santa, aquelles que intenten representar els patiments que sofrí per voluntat del seu Pare –un Déu inexorablement venjatiu, despietat i cruel– el pobre fill, que ens va deixar, per contra, l’entranyable missatge que havíem de perdonar sense demanar res a canvi, sense voler fer cabal, sense exigir penitència

Són, les processons de Setmana Santa, ja dic, un espectacle del tot macabre on s’ajunten el pitjor de l’art –les figures plenes de nafres, sang i cops blaus a imitació de les que feren Zarzillo , Berruguete o –ai, quina evolució– Benlliure– amb el pitjor de la música: els sons que emeteixen despietadament  aquests dos instruments horribles que són els tambors i les cornetes. Un espectacle –sembla– per a satisfacció dels nostres ancestrals instints de sadisme i/o masoquisme, característics de l’Antic Testament, i del tot oposats als ensenyaments pacífics i misericordiosos del Nou.

Per ventura la major obscenitat de les processons de Setmana Santa és la presència, en elles i en llocs preferencials, de milicians i de clergues, que utilitzen els patiments de Crist pro domo sua, per lluir els seus desfressos i la seva jerarquia. Si hem de creure el que diuen els evangelis i/o els seus exegetes, foren ells –juntament amb els delegats del poder central i colonialista— el braç executor dels designis del tan inclement, abans esmentat, Pare. Per això quan observ aquesta imatge, tan present en aquestes dies, dels milicians de la “Legión” transportant a braó, i com si duguessin l’enguillador estirat, la imatge del Crist jacent no me’n puc estar de pensar que exhibeixen amb orgull i honor – són les seves paraules– un trofeu de caça. Major.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guiem, fa mes de 6 anys

Xisco
Com vols entendre coses en ses que no hi creus?
Ja t'he dit que no crec que sia se teva inenció, perque tu ets sensible,

Valoració:-2menosmas
Per Francesc Bujosa, fa mes de 6 anys

Quillem:
Quan escric no ho vaig amb la intenció de ferir cap sensibilitat. Escric per veure si puc entendre, amb l’ajuda, sempre agraïda, dels meus crítics les coses que no comprenc. I no entenc que un Pare per perdonar una –mai ben aclarida– petita malifeta que li feu –probablement, ai, per defectes de fabricació– el primer homo hagi d’enviar al seu fill a passar les de Cain i morir crucificat, abans de perdonar a tota la humanitat i obrir-li les portes de Cel. Un martiri del tot innecessari, que ara celebram amb tambors i cornetes. Amb la seva voluntat hagués pogut evitar –crec– tot aquest drama. Consulta el teus teòlegs de capçalera. El meus han dimitit

Valoració:2menosmas
Per Guiem, fa mes de 6 anys

Xisco
Pens que no se trata de adjetius o sustantius, ni agnostics o ateus , lo que sa teva frase pot fer, maldement no sia sa teva intencio, es ferir sa sensibilitat de molte gent, a lo que no tens dret (no es es meu cas)

Valoració:-1menosmas
Per Francesc Bujosa, fa mes de 6 anys

Reconec, Guillem, la meva incoherència, com a agnòstic, de posar adjectius a un substantiu que no sé si existeix o és una creació dels homes. Em referia, lògicament, al Deu de les escriptures, i el de Sant Pau. Acojona, tio

Valoració:0menosmas
Per Guiem, fa mes de 6 anys

Un Deu inexorablement venjatiu cruel i despietat
Aixó no es de catedratic, per molt ateu o agnostic que sia, . T' has pasao veintidos pueblos,

Valoració:-5menosmas
Per Maties, fa mes de 6 anys

Vaja foto, amigo!

Valoració:6menosmas
Per Pilar, fa mes de 6 anys

Caminau atlots, caminau, ves si ara vos aturariu per una sardana!

Lo de punyetera el que hi eren no ho sentiren.

Valoració:10menosmas
Per Guillem Salvà, fa mes de 6 anys


Seria molt interessant saber com partint d un relativisme gnoseologic absolut, podem arribar a una conclusió tan categorica com ara és, no és això. Li quedaria molt agraït.
Guillem Salvà.

Valoració:0menosmas
Per No es això, fa mes de 6 anys

No, Francesc. No es això.
Tot és segon el vidre amb que se mira.

Valoració:-3menosmas
Per casi de acuerdo, fa mes de 6 anys

Dejando de lado lo del tal Costella, del resto del trabajo solo cabe decir que estoy bastante de acuerdo. Sin que sirva de precedente, ya que en caso de discutir nuestras propias ideas no nos pondríamos nunca de acuerdo. Seguro.

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris