algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

La Sentència

Diumenge passat, dia del Ram, va començar oficialment la Setmana Santa. Als Països Catalans, les festes de Pasqua i de Nadal, descomptant els dies de Carnestoltes, són els dos cicles de l’any més rics i abundants en expressions culturals i de religiositat popular: de les més conegudes, començant pel Cant de la Sibil·la, tenim l’Adoració dels Reis, la Dansa de la Mort de Verges, les diverses passions i davallaments; també alguns cants polifònics que encara perviuen als Pirineus o les fantàstiques caramelles d’Eivissa i Formentera. Dins aquest mapa de la cultura popular dels Països Catalans, Menorca hi aporta, des del petit poble del Migjorn Gran, pel dia del Ram, el Cant de la Sentència.

La Sentència és la que Pons Pilat, governador romà de Judea, dicta sobre Jesús: per enganador, traïdor, estafador, i no sé quantes coses més, és condemnat, com tothom sap, a morir crucificat. En tot el territori català, només tenim constància que s’hagi conservat, amb interrupcions -o fins i tot, que l’actual versió sigui una (re)introducció d’uns 70 anys enrere-, al poble de Migjorn, i des de la darrera, sempre vinculat als homes d’una família concreta, que encara ara tenen l’encàrrec de cantar-la, a capel·la, i només apresa i transmesa només per tradició oral, sense partitura: el cantant només té un full amb el text, còpia d’un quadern que la família guarda gelosament, on hi ha marcats els accents i tons aguts i greus que ha de fer. No cal dir que el text és en escrupulós català literari, ni un sol article salat, ja que representa ser quelcom formal i solemne, i malgrat això, a cap migjorner o menorquí no li sona estrany, ni s’ha plantejat mai que sigui part de cap invasió catalanista.

Sabem tanmateix que fins als anys 60 encara s’havia representat a alguns pobles de Mallorca, com s’Alqueria Blanca o Montuïri. Antoni Maria Alcover en parla al seu llibret de recull de tradicions Corema, Setmana Santa i Pasco (1956) com a quelcom bastant generalitzat, i anomena a l’encarregat de cantar-la es trompeter, perquè el cant s’acompanyava amb un únic toc de trompeta per emfatitzar la condemna -a la parròquia de Sineu, sembla, encara es conservaria una “trompeta de la Sentència”-.

La Sentència és per tant una petita relíquia d’una tradició popular de Setmana Santa extesa segurament per bona part dels Països Catalans -la versió que tenim més antiga del text és del s. XV i es conserva a Reus- que ens ha arribat, com de miracle, a la petita parròquia de Sant Cristòfol del Migjorn. És una aportació menorquina, una més, al panorama general de la cultura popular catalana, la que dibuixa els fils invisibles que van de Salses a Guardamar i de Fraga, en aquest cas, al Migjorn Gran.

La setmana de Passió ha coincidit enguany amb l’inici oficiós de la campanya electoral, que serà més llarga de la Quaresma. El Govern sembla voler morir matant, la darrera contra la televisió en català, i segur que encara en veurem qualcuna més. Tanmateix, tot i els esforços, el PP i Bauzá no han pogut esborrar aquest cant, aquest crit, l’empenta del nostre poble, arrelat a la terra de fa segles, i amb una memòria eterna que mai oblida, i que des del Migjorn estant, diu així: “[…] essent engañador, homo inquiet, conspirador y destruidor del bé comú. Ha comés molts altres enormes delictes, més dignes de ser castigats que publicats.

Per Bauzá, idò, la Sentència està dictada; el seu final ja està escrit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tribunal públic, fa mes de 6 anys

Fiat!

Valoració:0menosmas
Per Isabel, fa mes de 6 anys

Moltes gràcies Amadeu. No conexia aquest cant “ La Sentència". Llegint-lo m'he assabentat dels costums que tenim als Països Catalans.D'alguns sí que en tenía notícia. Penso que el nostre costumari dels temps litúrgics és molt ric i l'hem del conservar i preservar per les generación futures. Gràcies també al Diari de Balears per fer possible que aquestes informacions ens arribin.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris