nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
15°

Qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra…

Som de l’opinió que un dels errors més grans que poden fer uns pares és confiar l'educació dels fills a uns capellans que han fet vot de castedat, que viuen en una realitat paral·lela plena de litúrgies desfasades i que, com a humans que són, tenen les mateixes necessitats sexuals que la resta de la humanitat. Perquè no sé si en són conscients els mossens, però el sexe no només no és un pecat, sinó que és inherent a les persones, i poder viure la pròpia sexualitat de manera lliure potser els ajudaria a no perdre el senderi.


Sento una ràbia immensa contra els capellans que, vestits amb la cuirassa de la religiositat, la capa de la respectabilitat i el do de la paraula de Déu aprofiten per descarregar d’amagat, amb premeditació i segurament amb mala consciència, segles de repressió moral sobre víctimes menors innocents. Les víctimes poden ser els adolescents besats, tocats, violats, obligats a masturbar-se o vexats que ho viuen amb la normalitat del qui viu en l’edat d’aprendre i que absorbeix tot el que veu en el seu entorn.


Hi ha qualque cosa pitjor que aprofitar-se d’una posició de poder per descarregar els baixos instints? Quantes vegades s'han d'autoflagel·lar després de tocar un infant? Quants parenostres han de resar per fer-se perdonar els seus pecats? Quantes vides de joves han esguerrat psicològicament?


Els culpables, però, no són només els capellans reprimits i repressors, depravats i depredadors. En certa manera, ells també són víctimes del funcionament de l'església, més similar a una secta que a una organització democràtica, amb la seva opacitat, les seves regles aberrants a la vista de qualsevol observador imparcial, els seus privilegis, i els segles i segles que fa que actuen igual. Han creat l'entorn ideal perquè les pitjors accions puguin dur-se a terme amb impunitat.
No me referesc només als casos que surten aquests dies a la premsa de Mallorca perquè són només una gota en un oceà. Evidentment que no tots els capellans són iguals. Només faltaria! Però quina casta de servidors de Déu i “homes de bé” es poden sentir còmodes en un entorn que permet aquestes barbaritats? Desig de tot cor que el clamorós silenci de tots aquests anys no es degui al títol d’aquest text.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 5 anys

Estic ben d'acord amb aquesta opinió. Els adults haurien de mirar de ser més coherents amb les seves creences, si tenen creences ser més crítics amb les institucions que les gestionen, i sobretot mirar prim i obrir be els ulls, no sigui que en nom d'aquestes creences gestionades al cap i a la fi per humans, s'esguerrin els fills.

Un lloc on haver fet mal a algú es perdona a base de flagelacions i parenostros, i ja està... ui, no sé, no sé.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris