nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
12°

Revolució jihadista

La nit del 5 de novembre de 2005, quan 1200 cotxes van ser incendiats a França, totes les mirades van anar cap als marginats en els suburbis de Dijon, Marsella i Lille. Uns mesos més tard, Charlie Hebdo, va re publicar les caricatures de Mahoma del diari danès Jyllands Posten. Aquests dos esdeveniments que semblen llunyans, que no tenen relació entre si, ens van preparar per al pitjor atemptat que ha patit el bressol de la llibertat, la fraternitat i la igualtat.

Quan va sorgir la primavera àrab, tots els països democràtics es van felicitar pel canvi que tant ha desitjat: ha arribat. Quan es va moure la cadira de Zine El Abedine Ben Ali, el nord d'Àfrica, celebrava la caiguda d'un règim que havia durat trenta anys i va acabar amb l'enderrocat president en un exili daurat. Quan van descobrir a Muaamar Gaddafi a les clavegueres de Trípoli i el van treure com una rata i el van assassinar amb una pistola d'or, sense un judici just, tots van celebrar la fi de la dictadura líbia sense qüestionar les formes. Quan la plaça Tahrir al Caire, amb 800 morts, va acabar amb Hosni Mubàrak i els seus 40 anys de dictadura, no va tenir cap suport. Però quan es va revoltar l'exèrcit egipci i va enderrocar un govern democràtic, la comunitat internacional va sortir a felicitar i a proclamar la nova democràcia a Egipte.

Entre una cosa i l’altra, es mastegava una tragèdia a Síria, i entre la falta de reacció de la comunitat internacional i els interessos d'Israel i l'Iran a la zona: Bashar al-Assad avisà que Síria no és ni Tunísia ni Egipte ni Líbia . Milers de sirians ansiosos de democràcia van sortir als carrers cada dia clamant al món un suport real i que cessessin els atacs. L'exèrcit sirià va llançar durant dos mesos el gas clor sobre la població que s'ensorrava sense suport; mentre es gasejava i mentre es torturava, es televisava en directe per les grans cadenes internacionals; Occident expectant mirava a un altre costat, i recolzava a grups rebels a la zona amb diners i armes sense saber perquè servien i on anaven aquests diners. La marginació s'engrandia i l'odi cap a la comunitat internacional passiva creixia per part dels sirians.

La delinqüència de carrer és ben coneguda arreu del món. De bandes de carrer n’hi ha a tots els continents i a tots els països. “Mara” és el sinònim salvadorenc de colla delictiva juvenil que es compon d'emigrants deportats per delinqüència des de Mèxic i els Estats Units. Una població juvenil que se sent desarrelada i falta de pertinença a una societat i el simbolitza amb la seva pertinença a la banda i la seva lluita en comú per un objectiu: la violència. Els ñetas, els Latin King ... etc són tot l'exemple del desarrelament i la manca de pertinença a una societat. És el símbol de la recerca d'un món millor i el simbolitzen amb el seu univers de tatuatges, baralles, violència de carrer. Les bandes de carrer, canvien de nom i de país però és el resultat del mateix problema: desarrelament.

És ben sabut per tots que entre 3000 i 5000 persones van emigrar a l'Iraq i Síria per apuntar-se al Jihad i d'ells en van tornar 1300 que poden ser futurs gihadistes. Aquestes persones que van emigrar d'Europa cap a l'Iraq o Síria, no ho van fer a la recerca de la seva fe, o per a un retir espiritual ni per un pelegrinatge. Aquestes persones, van escapar del seu infern social, de l'abandó que vivien en els seus països d'origen i es van apuntar a una secta, a una banda delinqüent que podia haver estat la dels d'independents de Còrsega com podia haver estat dels Latin King.

L'origen de DAECH, són els carrers d'Europa, és la falta d'integració en la societat d'acollida, és la discriminació al carrer, l'origen del Jihadisme és la incomprensió internacional de la realitat dels països àrabs i la ingerència interessada en els assumptes interns d'aquests països. En una de les seves entrevistes, el secretari de la lliga àrab va explicar que Europa i els Estats Units sempre vénen a resoldre els conflictes tard i malament.
I l'Islam quin paper té en tot això? La resposta comença i acaba aquí: Res. Tot s'explica quan comprenem que les teories d'aquestes diferents bandes i grups terroristes tenen el seu origen en els dictàmens dels estats wahhabites i les diverses variants de la Germandat Musulmana inclòs entre ells el Partit per la Justícia i el Desenvolupament de Recep Tayyip Erdogan. Aquests països no estan interessats precisament en què es compleixi la paraula de Déu a la terra, sinó per no perdre el poder econòmic, la riquesa de la qual gaudeixen. La seva interpretació de l'islam la basen, bàsicament, en les seves ambicions que no són altres que les del poder. Aparentment no estan d'acord i rivalitzen entre ells, aquests països gaudeixen de la hipocresia d'occident, i el suport explícit dels Estats Units a totes les seves decisions. Aquests països que patrocinen els equips de futbol de mitja Europa i entren en consorci amb les grans empreses europees, són els mateixos que financen aquestes bandes tribals que surten de la marginació a Europa i acudeixen a la trucada d'una identitat nova i una guerra santa que només santifica als petrodòlars.

Mehdi Manjra, un assagista àrab recentment mort, predicava el 2001 en el seu llibre: "Intifades en l'era de la" humillocràcia". Humillocracràcia descrivia l'estat d'humiliació als països àrabs que es combinava amb quatre elements: la "ignorancràcia", la "pobresocràcia", la "vellesocràcia" i la "majzeniocràcia. En aquest llibre alertava fa catorze anys: "Espero que els líders àrabs llegeixin aquest llibre i que treguin les conclusions oportunes abans que els seus pobles els humiliïn de la mateixa manera que ells els han humiliat durant dècades".

El nou Jihadisme té el seu origen a Europa i en la marginació que pateixen els seus joves, es finança amb els diners dels països més dictatorials d'orient mitjà i es nodreix dels problemes polítics que hi ha als països àrabs. Només amb una nova aproximació a la realitat de la immigració a Europa i l'establiment d'unes noves relacions internacionals amb els països àrabs es pot combatre l'auge d'aquest nou terrorisme.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 4 anys

Molt d'acord amb gran part de l'escrit d'Abderrahim Ouadrassi. Però, en serio està comparant els independentistes corsos amb el gihadisme i els Latin Kings? S'ha de ser annerot!

Valoración:13menosmas
Per No existe islam moderado, fa mes de 4 anys

"L'origen de DAECH, són els carrers d'Europa, és la falta d'integració en la societat d'acollida, és la discriminació al carrer, l'origen del Jihadisme és la incomprensió internacional de la realitat dels països àrabs i la ingerència interessada en els assumptes interns d'aquests països"

LOL

Valoración:10menosmas
Per Joana, fa mes de 4 anys

Que els hi deu haver fet Occident a aquesta gent perquè facin això?.

Valoración:15menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

No hi ha res que fer mentre siguin mahometans.
Se ha de tornar an el laicisme.
El mahometisme o la secta que segueixen en Bafumet té una bretxa que no obliga a fer la circumcisió. Lo que me fa sospitar que el tal Mahoma, Mahomet o Bafumet no existí.
A la Còrdova del segle VIII no sabien qui era.
Els musulmans viuen dins una mitomania i precisament per esser la majoria circumcisos no tenen la capacitat de crítica o enteniment. Han de passar generacions sense individus circumcisos per tenir dirigents, artistes, crítics, filosofs, historiadors, escriptors, etc. Ni tan sols se pot nombrar qualcú destacat, ¿en Zidane?

Valoración:13menosmas
Per Miquelet, fa mes de 4 anys

Gihad en català, crec.

Valoración:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris