algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Júniper Serra

L’edició del New York Times del 21 de gener d’enguany es feia ressò de la polèmica al voltant de Júniper Serra: «Per alguns californians, el fundador de les missions està lluny de ser un sant», diu més o menys el titular. El Times, el diari de més tirada als EUA, també ha parlat de l’assumpte. A diferència de Mallorca, on el pare Serra ja ha estat quasi santificat pel govern Bauzá i l’església mallorquina, directament, als Estats Units, la figura del futur sant sembla que està més que discutida.

El cert és que, a ca nostra, es fa difícil trobar informació de Júniper Serra que no sigui benevolent amb ell i les seves missions: és un heroi mallorquí, un pioner. A Amèrica, en canvi, no només els natius americans més o menys organitzats, sinó també intel·lectuals indis (que també n’hi ha, és clar) com Steven Newcomb, o acadèmics com James Sandos o David Hurst, per citar-ne només alguns -molts articles dels quals són accessibles a través de la xarxa-, qüestionen obertament la suposada santedat del frare mallorquí i el dibuixen dins el context adequat: un catòlic exaltat que actuava a les ordres de la corona espanyola, necessitada de colonitzar Califòrnia per frenar l’amenaça britànica i russa (els russos havien ocupat Alaska i es desplaçaven cap el sud) sobre Mèxic. Dins aquesta lluita imperialista, i davant la complexitat d’establir-se amb nous colons en un terreny tan àrid i desconegut com el de Califòrnia, el més senzill per Espanya era enviar missioners -convenientment acompanyats de soldats- per convertir els natius al cristianisme, alienar-los i convertir-los per tant en mà d’obra barata, obedient i submisa, per fortificar la zona.

El que descriuen tant els historiadors com la tradició oral (sí: les històries d’alguns supervivents s’han transmès familiarment fins avui) sobre les missions són uns «camps de treball» on els converts eren separats dels que encara no ho eren, forçats a treballar, sense llibertat de moviment, d’on no se’n podia escapar, i on el càstig corporal i la violència estaven a l’ordre del dia; si qualque treballador fugia i era capturat -i això passava sovint-, se’l fuetejava. Júniper Serra sabia i tolerava tot això; és més: per a ell, el càstig corporal era necessari, en tant que, segons la seva opinió, els natius, cristianitzats o no, eren poc més que «infants» als quals se’ls havia d’educar, si convenia, amb violència, ja que era «pel seu bé». Pels natius, la restricció de llibertat, la noció del treball agrícola, i fins i tot la violència, eren conceptes estranys, aliens -rarament utilitzaven la força física per castigar-, així que la cristianització del pare Serra significà, per a ells, una alienació completa. Però no només això: segons un estudi S. F. Cook (1976), entre 1779 i 1833 les missions fundades per Serra registraren 29.100 naixements i 62.000 defuncions; és a dir, un extermini quasi complet a causa de la violència, les condicions de treball i les malalties contra les quals els autòctons no estaven immunitzats.

A mesura que s’acosti el dia de la santificació del pare Ginebró, segur que sortiran més veus a Amèrica denunciant el que en realitat va ser l’obra del glorificat: un genocidi cultural i l’usurpació amb violència i mort d’unes terres a una gent que feia milers d’anys que hi vivia. I ens agradi o no, Mallorca hi té un paper, en aquesta història. Els mallorquins, que també vivim sota la bota de la mateixa corona espanyola per la qual treballava el pare Serra, faríem bé de conèixer i solidaritzar-nos amb el dolor i la memòria dels pobles natius americans. I ser més crítics amb figures que la nostra illa encara honora amb places, monuments i carrers, com Júniper Serra, com Valerià Weyler o Antoni Maura, demanar-nos si realment es mereixen tals honors, i saber quanta mort i destrucció varen acumular aquests personatges per assolir la glòria que se’ls ha concedit. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per sabutsa, fa mes de 6 anys

Si aquí hi ha hagut algun depredador o algun anihilador han segut els espanyols a Amèrica. Si no anau allà i pregunteu-ho als nadius. Els espanyols van imposar un règim de terror i extermini total.

Valoració:4menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 6 anys

Era la forma de fer de l'època medieval... ok. Això dona "certa disculpa" en el procediment ja que tothom actuava així aleshores. I mirau be, no sigui que algú ho vulgui extrapolar a la guerra civil de fa uns pocs anys, dic "tothom", "ALESHORES" i parl de l'època medieval. Ara, això no lleva que les civilitzacions actuals no puguin reconèixer davant les civilitzacions afectades negativament en aquell moment que va ser un genocidi.

Però també els descendents dels guanyadors ho poden voler rememorar perquè és la seva civilització ara mateix... ok. Que ho rememorin, sempre reconeixent el context històric i el mal possiblement fet a uns altres. Ara, fer-los sants... NO!!

Un detallet diferenciador: Jaume I va entrar a un lloc on els musulmans havien entrat abans i ja ho havien pres a uns altres, segurament també per la força, sistema habitual a l'època.

Les civilitzacions del continent americà eren totalment natives i legítimes.

Valoració:4menosmas
Per mallorquin, fa mes de 6 anys

Que si Uriol, que si. Que los cacalanes entraron en Mallorca repartiendo flores...
Venga, relájate un poco, analfabeto

Valoració:-1menosmas
Per Oriol, fa mes de 6 anys

Jo només sé que els CASPAÑOLS es van fer petar a tot un continent, de nord a sud, amb molts milions d´indígenes vivint-hi.
Una GESTA TAN MONSTRUOSA, AMB TANTA GENT, DUBTO QUE UNA ALTRA CIVILITZACIÓ MAI HO HAGI FET.
AIXÒ FOU LA "GRAN FEINA" CASPAÑOLA.
Sense cap paliatiu, fou la realitat, eh CAIME i MALLORQUIN-ECSPAÑOL ?

Valoració:12menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

@Tonina Jaume Guardiola

Entonces degollar a la peña permite ser bueno, pero no santo. Podemos celebrar la hazaña civilmente, pero sin altares.

Voy comprendiendo.

Valoració:0menosmas
Per Antoni Sales, fa mes de 6 anys

Sempre és bo que es creï un debat sobre les llums i les ombres d'un personatge històric, perquè segurament aquesta polèmica motivarà que la gent s'interessi pels fets.
Una altra qüestió és fins a quin punt, amb l'òptica de l'època actual, disposam de criteri per a jutjar l'actuació d'una època tan llunyana en el temps i en la concepció política, social i humana.

Valoració:9menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 6 anys

George Whitting va escriure un libre sobre el pare Serra titolat The Cross and the Sword, La Creu i l'Espasa.

Valoració:10menosmas
Per Francina Jaume Guardiola, fa mes de 6 anys

Molts diuen que en Jaume I va fer el mateix amb els àrabs que vivien a Mallorca. És veritat, això era la manera de conquistar territori durant l' Edat Mitjana, però, la qüestió de tot això, és que en Jaume I l'església no l'ha fet sant, en canvi sí que ho farà amb en Júniper Serra. Tot plegat no és el mateix

Valoració:12menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Y esto lo airean los que celebran la diada del 31 de diciembre, con decenas de miles de palmesanos pasados a cuchillo.

Manteneos coherentes.

Valoració:-1menosmas
Per Maltror, fa mes de 6 anys

En Corbera parlant den Ginebró: si hi posau en Balutxo amb en d'Efak, en Capellà amb la Guerra Civil, i en Sastre amb en Santandreu, ja tindreu aquesta seu plena d'ous.

Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris