nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

Aclariments sobre qui són els enemics

Escric aquest tercer article sobre els enemics, perquè he tengut dues persones que m’han fet objeccions orals sobre el que havia escrit i que m’han indicat que no m’havien entès o que no m’havia explicat bé. Una d’aquestes persones, que podria ser simpatitzant o no del partit Podemos, no ho sé perquè no li ho he demanat, m’ha interrogat a veure si creuria que els de Podemos són enemics si es declarassin clarament antiindependentistes, ja que pot ser que ho siguin. Li he explicat que no serien enemics i que li ho explicaria en un article, que és aquest i que aprofitaria per fer un altre aclariment.

Començaré exposant el concepte d’enemic al qual em referesc. Segons les accepcions del diccionari, no estic parlant, és clar, del que fa la guerra contra algú, sinó que el significat d’enemic és aquell que es refereix al que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d'oposar-s'hi o damnejar-lo. Per tant, si les persones de qualsevol partit tenen una opinió diferent a la meva sobre la independència de Catalunya no es converteixen automàticament ni són els meus enemics. En un estat democràtic tenen dret a pensar i opinar el que vulguin i jo a intentar convèncer-les del que cregui convenient, és a dir, poder debatre, poder tenir diàleg i poder avaluar si un fet, una llei, un pensament, una frase, o un escrit són democràtics o no.

Es convertirien en enemics quan no pensassin el mateix que jo pens i es dedicassin a insultar-me, a calumniar-me, a difamar-me, pel fet que el meu pensament fos diferent al seu. Els de Podemos es convertirien en enemics si eliminassin del seu programa l’article que permet el dret als pobles d’Europa a decidir el seu futur i deixassin de comportar-se com a demòcrates, i posassin els seus interessos per damunt dels del poble català. Així que pens que, avui, encara, no són l’enemic.

Una altra persona m’ha dit que jo veia enemics per totes parts i que això estava mal fet, perquè suposava que em dedicava a crear una espècie de mala maror que no feia cap bé a la convivència social. Li he explicat que estava molt equivocada, ja que em trobava a anys llum de la situació que em plantejava. Que era totalment conseqüent amb el meu pensament i que cercàs en els meus articles, més d’un milenar d’escrits, que no hi trobaria ni un sol insult, per a cap persona ni per a cap grup. Quan he criticat qualsevol persona o grup que he cregut que es comportava com a enemic, ho he fet de manera democràtica, utilitzant la llibertat d’expressió i argumentant de manera exhaustiva la meva intervenció. Aquella persona m’ha dit que analitzaria els darrers articles que havia escrit. Al cap d’uns quants dies, m’ha telefonat, i m’ha dit que tenia raó, que si es llegien amb deteniment els meus articles no es trobava cap falta de respecte cap a les persones que criticava. Llavors m’ha demanat què devia passar que hi havia tants d’insults i males paraules per part de persones que comentaven els meus articles. Li he dit que això era mal de saber i que no tenia cap importància ja que una persona que amaga la seva identitat sota una paraula o una expressió no és més que una persona dominada pel fanatisme i la intolerància. També li he dit que normalment no llegia els seus comentaris, i si ho feia, no hi pensava gaire més segons que els que dedicava a la seva lectura. I que alguna raó tendrien per amagar la seva identitat. Aquestes persones anònimes ni tan sols podien entrar en la categoria d’enemics.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per balear, fa mes de 5 anys

Se dicen adversarios, no enemigos.
Hay que vigilar ese lenguaje tan belicista, viejo zoquete.

Valoració:0menosmas
Per emigrante, fa mes de 5 anys

La aclaración solo empeora lo anterior.
Déjalo así que los lectores de Db ya te conocemos.

Valoració:0menosmas
Per no pierdas tiempo, fa mes de 5 anys

Puedes hacer todas las aclaraciones que quieras, pero si no piensan como tú y, además, escriben o hablan en castellano, haciendo uso de su propia libertad cuando les pete, son enemigos tuyos. No vale perder más tiempo.

Valoració:0menosmas
Per muchos nombres distintos y un solo bandarra verdad, fa mes de 5 anys

Hola, soy el TROLL del ppartido pputrefacto, el mas corruppto y con mas ladrones de la historia de Mallorca y vengo a boicotearos, tambien me llamo Hola, es el enemigo, mallorquí , que no habla mallorquín (los odia), etc, etc, etc

Valoració:0menosmas
Per Idò sí, fa mes de 5 anys

Sr. Lladonet: Crec que no és necessari que li recomani que no faci cas a aqueix "mallorquí" ni a aquest altre que signa "Hola, es el enemigo?". A aquesta casta d'"enemigos" és millor ignorar-los, per molts d'escrits seguits que publiquin. Endavant, com si no existissin!

Valoració:87menosmas
Per Hola, es el enemigo?, fa mes de 5 anys

7.- Principio de renovación. Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que cuando el adversario responda el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.

8.- Principio de la verosimilitud. Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias.

9.- Principio de la silenciación. Acallar sobre las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.

10.- Principio de la transfusión. Por regla general la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales; se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.

11.- Principio de la unanimidad. Llegar a convencer a mucha gente que se piensa “como todo el mundo”, creando impresión de unanimidad.

Valoració:0menosmas
Per Hola, es el enemigo?, fa mes de 5 anys

6.- Principio de orquestación. “La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentadas una y otra vez desde diferentes perspectivas pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas”. De aquí viene también la famosa frase: “Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad”.

Valoració:0menosmas
Per Hola, es el enemigo?, fa mes de 5 anys

5.- Principio de la vulgarización. “Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar”.

Valoració:0menosmas
Per Hola, es el enemigo?, fa mes de 5 anys

4.- Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

Valoració:0menosmas
Per Hola, es el enemigo?, fa mes de 5 anys

3.- Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. “Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan”.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris