nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
18°

Ramon Llull, romàntic

Dues mostres més de com ha estat de desastrosa aquesta legislatura en matèria educativa i cultural, les ha posat aquests passats dies el màxim responsable del desgavell, el Molt Honorable President (títol provisional amb data de caducitat el maig) José Ramón Bauzá. Bauzá és un polític d’una mediocritat superlativa i insultant, esfereïdora (que, al PP, tothom veu però calla) i, en matèria cultural, d’una ignorància absoluta, que el porta al menyspreu constant de la llengua i cultura pròpies. A ell se li pot atribuir perfectament allò de menysprear el que hom ignora, que va dir algú que sabia molt bé de que i de qui parlava. Cosa que, combinada amb una considerable dosi d’autoodi, ens ha portat allà on som, amb el colofó apoteòsic del TIL, el “projecte estrella” de la legislatura, que ara roman al poal dels fems.

Però com que parlar de la mediocritat i de la ineptitud de Bauzá no és, precisament, la notícia de l’any (la darrera mostra d’ineficàcia: l’incompliment flagrant de l’objectiu de dèficit, malgrat tantes retallades –i ara que passarà?), ara comentaré algunes cosetes “menors”, de les que transcendeixen poc o gens, però que no són tan insignificants. I és que quan la combinació d’ignorància i mediocritat del polític transcendeix l’àmbit personal (tothom té dret a ser ignorant i mediocre a la intimitat, però no tant si és el president d’una comunitat autònoma) i la ximpleria es projecta al càrrec públic, hom té l’obligació de fer-la palesa i reiterar-la, tantes vegades com calgui, perquè hom, si encara no se n’ha adonat, se n’adoni. Anem, doncs, per feina.

Fa pocs dies, en una mena d’acte institucional privat, el Molt (poc) Honorable va presentar l’any Llull. Fou un acte semiprivat perquè, entre els convidats, no hi havia un sol lul·lista, que se suposa que haurien d’haver estat els primers de la llista. Ni un! (Això sí, tampoc no consta que hi assistís “el pequeño Nicolás”). En canvi, segons m’han dit, hi havia representants de les institucions que col·laboren amb l’efemèride (fins aquí, perfecte), la plana major del PP, militars i altra gent no identificada (amb la causa lul·liana, s’entén). La solemnitat que mereixia un tal esdeveniment quedà diluïda per “petits” detalls com la saladura de les intervencions, la manca de referències al nom de la llengua del Beat (excepte en la intervenció del Vicari General, mossèn Antoni Vera, que, segons el meu benemèrit informant, fou qui va fer la intervenció més clara i correcta) i cosetes per l’estil. Ara bé, qui, de bell nou, ocupà la primera posició en termes de mediocritat i ignorància fou el President. Primer, en referir-se al procés de canonització de Llull, afirmà que hi va intervenir, fa sis segles, Pius VI (que va viure entre 1717-1799!) –ai amb el substitut d’Antonio Alemany, que tampoc no es guanya bé el sou que li pagam, entre tots... La guinda presidencial, però, va ésser l’esment a la llengua de Llull. Per no dir la paraula maleïda, “catalana” (aquí hi ha una gentada que quan senten el mot “català” s’esveren i trabuquen), va llegir –en aquest cas pens que mal llegir, al text que li havia redactat l’Antonio Alemany de torn‒ que Ramon Llull parlava i escrivia “en llengua romàntica” (amb “t”). I ben content i tan ample.

Finalment, la cloenda oficiosa de l’acte, preparada o improvisada (per al cas, és igual), la feia el bufó de torn, amb mostatxos, que, estratègicament situat (devora el portal de sortida), es dedicava a dir als assistents que “en Ramon Llull és nostro i es catalans ja el mos volen tornar a prendre”. El bufó, que és tan ximple com el senyor, ignora que aquests últims anys, davant la inoperància illenca, “els catalans” ens deien un cop i un altre que la commemoració s’havia d’organitzar sobretot des de Mallorca, queixant-se que, per aquí, el personal no reaccionava. Ara sembla que, a la fi, la cosa ha arrencat, “in extremis”... Toquem fusta.

El remat a aquesta nova i enèsima mostra de ximplesa presidencial –això de la llengua romàntica i tot plegat‒ va venir pocs dies després, a la inauguració del remodelat Arxiu del Regne de Mallorca. Bauzá va fer tota la intervenció en castellà, cosa ben constitucional, és clar, però incoherent en relació amb les coses que, més o menys correctament, deia (llegia): sentir-li dir (llegir) frases com que “aquí están nuestras raíces”, així, en l’idioma imperial, sonava a “contradictio in terminis”.

Tanamateix, abans de començar l’acte, un conegut m’havia explicat, entre rialles, que un senyor del mateix Ppartit de Bauzá, que fou batle de Palma, un dia es referí a l’arqueòloga municipal, també coneguda meva, com “l’espeleòloga municipal”. Jo li vaig comentar que fa dos anys el batle d’un poble, també del PP i que a més ocupa un altre càrrec que té a veure amb la matèria que comentam, en acabar una conferència que vaig fer sobre Ramon Llull, em demanà si podia fer referència a les obres que el Beat havia escrit en castellà... I és que Bauzá, per molt que s’esforci (i s’esforça), no és l’única ni, potser, la màxima mediocritat ignorant que pul·lula dins el seu partit.

Gabriel Ensenyat Pujol

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ramon LLull era mallorquí, fa mes de 5 anys

Ja està be de falsetjar sa història

Valoració:-1menosmas
Per jaume, fa mes de 5 anys

Això que l'apotecari Bauzá, nét del barber del poble, va anar a l'escola de Sant Francesc-just davora del Convent i l'esglèsia on restan les despulles del Beat- i al manco va fer el batxillerat, no com el doctor Gómez, ja sabeu el de "Ninette i un senyor de Múrcia". Convendría que algú ens assenyale s qui va fer-li escola de filosofía, perque és posible que prevaricàs al donar-li nota a Joserra. Si en Toni Vera, proper conseller d'Educació "jienense", veu que el Vicari general predica millor que ho fa ell ja la hem fotuda

Valoració:0menosmas
Per Mateu Planas, fa mes de 5 anys

RAMON LO FOLL (Guillem d'Efak)
Escoltau les paraules
que Ramon lo Foll diu:
qui no viu no estima,
qui no estima no viu.
Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
Som vell i som pobre i som menyspreat
i no haig ajuda de cap home nat.
Trenta anys de ma vida foren mundanals
i quaranta foren per l'apostolat.
Deu anys de ma vida en contemplació
pensant en Maria i en nostre Senyor.
A Vós, Dona Verge i a Vós, Amat,
més de dos-cents llibres vos he dedicat.
Tota la meva obra feta a poc a poc
els prínceps llegien a surran del foc.
No consent cap motlle ni cap guarniment
perquè té llum pròpia el meu pensament.
Jo era almogàver espiritual,
la primera espasa del combat verbal.
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
Som vell i som pobre i som menyspreat
i no haig ajuda de cap home nat.
Altra volta a Randa avui he pujat
la plana és catifa, la serra domàs.
He escampat la vista i m'he posat trist
qui t’havia vista, qui t'havia vist!
He escampat la vista i he alçat la veu,
Qui t'havia vista i ara te veu!
Mallorques, vos veia des del meu ahir,
com bèsties salvatges vos han fet morir.
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.
Ara, environades per mals caçadors
sou la claveguera dels pobres del món.
No és sols Miramar que em fa pegar crits,
totes les Mallorques haveu destruït.
Ai, les nostres illes com les heu tudat
comprant i venent, venent i comprant.
Ara sols no resta ni temps per plorar;
e haja'n consciència qui ho ha afollat.

Som vell i som pobre i som menyspreat
i no haig ajuda de cap home nat.

Valoració:14menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 5 anys

Hahaahahaaa! Gràcies per l'article! Tenim un govern del TBO, i és surrealista a més no poder que genteta així acabi asseguda a la trona. Molt "marcaespaña" tot plegat. Seria per morir-se de rialles... si no fós que en sóm els perjudicats.

Valoració:18menosmas
Per jbm, fa mes de 5 anys

1289: Dedicatòria que fa Ramon Llull a un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus...
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
Història de Mallorca de Joan Binimelis, Mallorca 1593

Valoració:28menosmas
Per portal, fa mes de 5 anys

Així m´agrada emigrante, que si no ets vols integrar parlis sempre en castellà. Al menys no enganyes a ningú. No com d´altres que es canvien el nom per aparentar.

Valoració:23menosmas
Per emigrante, fa mes de 5 anys

Oh ! que asnos y catetos son los españoles como Bauzá y que cultos son los mallorquines como Ensenyat.

¿Es el mismo del artículo del ébola?

Valoració:0menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 5 anys

l'altre dia vaig copiar una part del misatge del borbò que es va emetre el dia "D" no el vaig veure, però sì el TXT :
"También quiero destacar que bajo la Constitución, se reconoce el derecho de todos a sentirse y ser respetados, en su propia personalidad, en su cultura, tradiciones, lenguas e instituciones"
El pèssim i poc honorable president, fa tot el contrari del que diu el monarque, i le meua pregunta ès, ¿ Qui diu mantides, o no fa lo correcta ? lo demès, bla, bla, bla, bla, bla i bla, en consecuència, bla,bla,bla,bla,bla,etc, bla,bla..........................
Salut, molts d'anys i bons.

Valoració:24menosmas
Per Ramon Llull, fa mes de 5 anys

Arruix feixisme pancatalanista de ses nostres illes.
Sempre mallorquins, mai catalans.

Molts d' anys a tots, excepte als pancas, q feis oi

Valoració:-54menosmas
Per Antoni, fa mes de 5 anys

Magnífic escrit., divertit, irònic, oportú...
Enhorabona!

Valoració:49menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris