nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

José Bono i la unitat d'Espanya

Només he creuat, al llarg de la meva vida, dues o tres paraules amb qui fou Ministre de l'Exèrcit d’Espanya, el senyor José Bono Martínez. No puc recordar si les paraules foren “buenas tardes” o si “usted primero”. Sí que record el lloc: era a l'hotel Formentor, on jo havia anat a fer una de les millors inversions que, pens, es poden fer a Mallorca: anar a prendre un cafè o una coca cola a l'esmentat hotel i gaudir una bona estona dels seus tan magnífics jardins que limiten amb la mar. En Bono, amb molt més possibles que no els meus, no només hi havia anat a beure un cafè, sinó que hi passava alguns dies acompanyat d'un no gens esquifit grup de familiars –vaig deduir. No us costarà gaire creure que en el moment de la salutació vaig sentir una certa enveja i vaig pensar que m'havia equivocat a l’hora de triar una organització que em donàs aixopluc, i que, en lloc d'ingressar a la Universitat, ho hauria d'haver fet en el PSOE o en algun altre partit majoritari. El penediment em durà poc i aviat vaig raonar que, en la complicada vida dels partits polítics, hauria fet, donades les meves condicions, encara menys progressos i diners que a la Universitat, ofici que, si has de comprar civada per als cavalls, ja no dóna –us ho puc explicar amb detall– per anar a prendre res més que un cafè al Formentor. Aquesta trobada, l'he recordada aquesta setmana quan he pogut llegir en El País un avanç del qual seran les memòries de qui fou a més de ministre de Defensa, president de Castella-La Manxa i de les Corts Espanyoles.

En l'esmentat avanç, Bono conta una reunió que tengueren l’any 2005 el Rei Joan Carles, Jordi Pujol, Rodríguez Ibarra, Maragall, Fraga, Ruiz Gallardón, Moratinos i el mateix Bono. En la reunió, i d’una manera prou airada, Bono envestí Maragall recriminant-li haver perdut les eleccions i –pitjor encara– haver-se convertit a l'independentisme. Li assegurà que ell, en canvi, estava i estaria sempre per defensar la unitat d'Espanya. En una frase digna de passar als annals, li deia que un ministre de defensa que no cregués en la unitat d'Espanya era igual que un ministre d'economia que no cregués en la comptabilitat. Quasi arribaren a les mans, els dos polítics socialistes, tot i que segons Bono l'estimava molt, en Maragall i, amb ell, clar, Catalunya.

No escric aquest article per criticar les múltiples fes i devocions que assegura tenir en Bono i que estic segur que quedaren reforçades en les seves jornades de meditació en un lloc tan idíl·lic i inspirador com Formentor. Unes devocions que no impedeixen el sentiment de venjança i atacar a qui, per motius de malaltia, ja no pot defensar-se. No: escric aquest article per explicar i, si és possible proposar per a la discussió, la dificultat que hi ha per posar d'acord dues fes. Perquè sé cert que els meus adversaris dialèctics no em perdonarien si no diguéssim que en Maragall també en tenia unes altres de fes. Segurament no tan nombroses ni tan sòlides com les del pietós Bono, però si les de creure amb una altra unitat: la dels Països Catalans. Una unitat que, pobreta, no té cap ministre de l'exèrcit que la defensi. La nació, la unitat, la pàtria, la identitat, les verges i els sants formen part del que Marx va denominar ideologia, i la història demostra que dues ideologies contraposades tenen molt difícil posar-se d'acord i trobar una solució que satisfaci ambdues parts, com és el que passa ara entre Espanya i Catalunya. Hi és, aquesta solució? Jo tenc una idea, però no crec que a hores d'ara hi hagi ja cap lector –ni jo mateix– que no estigui exhaust. Ho haurem de deixar per a la setmana que ve. Mentre podríeu anar llegint una mica sobre el que diu Marx pel que fa a la ideologia i els interessos. Us farà bé si sou com jo: ànimes que desitgen la pau i la concòrdia.

Xesc Bujosa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per escardapenyes, fa mes de 6 anys

Vous Bernat hi ha que fer mès pedagogia, van de espanyols i no coneixen l'article 8º de la constituciò, molt bè, idò parla d'unes cosas que se denominan " por tierra mar i aire ."
De res, salut.

Valoració:8menosmas
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

I qui el va enviar aquest sobre a Herrero ?
En Franco des de sa tombe

Valoració:0menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 6 anys

@molt be
Pel que veig no entens res,els coaccionats foran els pares de la constituciò, (representants populars ) estaven consensuant els articles i va arribar un sobre dirigit a D. Miguel Herrero i Rodriguez de Miñón que deie que si avia de incloure sense canviar ni una coma = art. 8º ho tens clar ara.
Salut

Valoració:12menosmas
Per molt be, fa mes de 6 anys

Ahora va a resultar que los 2.500.000 catalanes, o sea casi el 90 por ciento del electorado (en unos tiempos en que la población de Cataluña estaría en +- 1.500.000 de la actual) que dió su conformidad a la actual Constitución lo hizo "bajo amenaza o coacción". Vamos mejorando en cuanto a disparates.

Valoració:0menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 6 anys

Admetre que els articles en els cuals es defineix la base sobre la cual "ES FONAMENTA" la Constituciò, que va ser imposada als representants de la voluntad popular per uns "sectors consultats" de naturalesa extraparlamentària, ès una cosa que qüestiona molt seriament la seva llegitimitat (art.8 )
Part final de la carta d'Enric Casulleras a D.Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón "Como jurista que es, usted sabe mejor que yo, que los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción, son viciados de origen y nulos de pleno derecho".

Valoració:18menosmas
Per pues no, fa mes de 6 anys

1.- Sé que no pensamos igual. No hay un conflicto entre España y Cataluña. No hay un conflicto entre la pierna derecha y la izquierda ya que las dos pertenecen al mismo cuerpo. Aqui lo que hay, es que una parte, de una parte, de la Nación quiere trocearla por medios totalmente ilegales y repugnantes. Y probablemente, algo más impresentables. Se habla de España y Andalucia, por ejemplo. Se habla de Galicia y España. Otro ejemplo. Las palabras, indebidamente mal empleadas al igual que las pistolas, las carga el diablo. Os la estan metiendo doblada y vosotros, con el consabido: Si, bwana. Lo que diga el amo y señor del otro lado del charco.

2.- Crei que habías ido a Formentor a comprar un ego. Se ve que no.

Valoració:-2menosmas
Per ARR, fa mes de 6 anys

No se pot llegir en Marx amb aquesta basca . Però fullejant els diaris se poden trobar exemples de partits polítics (PSM i ERC) amb la mateixa ideologia i interessos diferents (Illes Balears, Nació Catalana), i partits polítics (PP i PSOE) amb diferent ideologia i mateix interès (Palau de Congressos).

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris