algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Ampli consens contra el TIL

No voldria contribuir amb el comentari que faré a continuació a augmentar els fums de la consellera Camps, però crec que s’està demostrant –amb tot el seu equip- com una autèntica mestra en l’art de la ficció. La conselleria d’Educació ha aconseguit que, sobre el paper, paregui que la majoria dels centres educatius de les Illes Balears estan d’acord amb el projecte del TIL, tot aprovant els seus respectius projectes en aquest sentit. També fa la impressió, des del seu punt de vista, que el conflicte educatiu ha remès considerablement, perquè a Eivissa l’Assemblea de docents ha decidit no seguir la vaga que a la resta de les illes Balears està prevista per al dia en què efectivament comença el curs escolar. Així mateix, treballen (i aquesta ja és més mala de fer passar) per difondre la ficció que les associacions de pares i mares d’alumnes, més o manco, sintonitzen amb la proposta del Govern en matèria educativa, i, molt especialment, amb això del TIL.

Intentar fer passar aquestes tres ficcions és quelcom més que er passar bou per bèstia grossa (o combregar amb rodes de molí). S’ha de tenir molta habilitat, molta inconsciència, molt fetge o molta barra per intentar vendres tres mentides de l’alçada d’un campanar a la societat (i no enrojolar-se cada vegada que se’n parla).

Vegem què hi ha darrere aquestes tres ficcions que ens presenta la conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears per donar-nos la benvinguda al curs 2013-14 (últim curs –en aquest cas polític- del PP al capdvant del govern suara esmentat).

Els centres aproven els respectius TIL. Mentida! El Govern imposa als centres que aprovin el TIL, però els centres, de manera absolutament generalitzada, hi estan en contra. Qui formen les comunitats educatives? D’una banda, els ensenyants. Posem que no tots hi estan en contra: suposem que només n’hi ha un 90%, o així. De l’altra, els pares i mares. En el seu moment, un 80% varen decidir demanar l’educació en català per als seus fills. Ara el TIL la fa impossible. El Govern va carregar-se una decisió individual i intransferible perpetrant el nou desastre. Pel que fa als alumnes, no tenim dades objectives per parlar-ne. Si feim la mitjana de la postura del professorat i de la dels pares i mares, podríem aventurar que, pel cap molt baix, devers un 85% està en contra del TIL i, tirant molt amunt, potser entre un 10% i un 15% hi estan a favor. En aquestes circumstàncies, vendre la ficció que el TIL va sent aprovat pels centres educatius constitueix una rialla extraordinària. L’institut on jo treball va aprovar un projecte TIL amb pràcticament tots els professors en contra, i es va posar l’escut d’un pròleg on es venia a dir que del projecte del govern no ens en creim res de res. Però, almanco estadísticament, per al govern devem comptar entre els que hi estam d’acord. No pot ser més surrealista.

La conflictivitat ha disminuït. Mentida! Si una hipotètica davallada de vaguistes el proper dia quinze, a Mallorca, Menorca i Formentera, o el fet que no hi hagi vaga convocada a Eivissa fa pensar als responsables de la conselleria d’Educació que la conflictivitat ha disminuït és que, o bé porten ulleres de batre (per molt que siguem a les portes de la tardor), o bé practiquen un cinisme fora mida. Justament el fet de començar les classes amb una relativa normalitat posa pressió al govern. Davant una assemblea que, estant radicalment en contra de la política educativa del govern, decideix no fer vaga, el govern no pot quedar-se mans plegades. Ha de fer alguna cosa. La pilota és a la seua teulada. I ho tenen, des del meu punt de vista, més que negre. Perquè l’única resposta acceptable seria derogar el TIL, i això ja han dit, per activa i per passiva, que no estan disposats a fer-ho. No veig quina altra mesura contundent poden prendre per reconduir la situació. Si no, temps tendran, la pròxima primavera, per analitzar si el curs (per a ells) ha estat conflictiu o no.

Els pares i les mares donen suport al Govern. Mentida! La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes d’Eivissa, per exemple, ha manifestat la seua satisfacció perquè no hi hagi vaga el dia quinze i les classes comencin, però, al mateix temps, ha expressat el seu suport als mestres i professors, i ha deixat ben clar que, en cas de vaga, també els haurien donat suport. És a dir, els progenitors troben un “acte de responsabilitat” començar les classes, però afirmen –clarament i amb aquestes mateixes paraules- que « la culpa del conflicte a l’Educació la té el Govern. No diuen “la meitat de la culpa”, ni tan sols “una part de la culpa” (per mínima que sigui), sinó “la culpa”, és a dir, tota la culpa. Si això és donar suport als punts de vista del Govern, que baixi algun esperit més elevat i ens ho il·lustri. (D’altra banda, igual que he comentat en referència al conflicte, la pròxima primavera també podrem avaluar amb dades fefaents, numèriques i irrevocables, si tenc raó o no).

Si passam de la ficció del Govern a la realitat constatable i observable, veurem que: els centres, les respectives comunitats educatives, rebutgen el TIL d’una manera completament generalitzada; el curs 2014-15, encara que hi pugui haver menys vagues que l’any passat serà considerablement més conflictiu (segurament perquè el Govern voldrà acostar l’aigua al seu molí, o senzillament perquè no sabrà llegir què està passant); i, en cara, els pares i les mares donen un suport general als professors i estan radicalment en contra del TIL, per anar a coses concretes, i de la política educativa del Govern, per fer-ho més general.

Últim apunt (potser repetit): estam a favor de l’anglès, del castellà i del català. El Govern només pledeja pel castellà, que volen espanyol. Això ens fa radicalment diferents.

Bernat Joan i Marí

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa mes de 6 anys

Boicot a s'arTILugio foraster i anti eivissenc.

Valoració:20menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris