algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

ARCA i Can Olesa

ARCA, al llarg d’aquests darrers anys, ha mantingut contactes amb les diferents administracions per a intentar la compra de Can Olesa, un dels darrers exemples de gran casal ciutadà que conservava gran part del seu mobiliari i sens dubte un gran actiu de nostre patrimoni cultural i turístic.

Lamentablement les Administracions no s’han decantat per la compra i el fet de que s’hagi renunciat al retracte per un preu més que raonable (aproximadament 3 milions d’euros), és un exemple més de la falta de previsió dels nostres governants per intentar crear un patrimoni històric públic que pugui ser a la vegada dinamitzador de la nostra economia… Una vegada més estam davant una oportunitat perduda, però és el fruit d’una manca de política estructural de preservació del patrimoni. Una vegada més s’actua o no s’actua en el darrers minuts i sobre fets quasi consumats. Possiblement la instauració d’una taxa turística, com hi ha a la majoria de les ciutats –Barcelona, Amsterdam, Roma, etc-, seria una bona manera de crear un fons per a la conservació del Patrimoni i de poder gaudir de polítiques estructurals i a mig i llarg termini per a la preservació del patrimoni.

Però a hores d’ara el futur de Can Olesa resta doncs en mans privades i creim que cal cercar el punt d’equilibri que permeti la seva conservació i a la vegada el seu ús respectuós amb el Patrimoni. El fet que l’administració se’n renti les mans respecte de la seva adquisició, però que a la vegada demani al particular pràcticament “la musealització” dels seus interiors no sembla coherent, com tampoc permetre que, al contrari, Can Olesa perdi completament la seva identitat com ha passat a altres grans casals de ciutat.

El punt d’aquest equilibri creim que rau en conservar el pati i les sales nobles amb els mobles més importants que les caracteritzen (Quadres, avantsales, alcova o la pròpia cuina) i permetre un ús d’habitatge a la resta conservant la lectura dels espais i evitant actuacions irreversibles. D’aquesta manera es podria fins i tot preveure una possible visita (obligatòria essent un BIC) a la part noble de Can Olesa compatible amb el seu ús privat.

Creim que cal que l’Administració i la propietat treballin conjuntament amb aquest objectiu, pel bé del casal i pel bé del patrimoni de la nostra ciutat que no es pot permetre perdre un casal que per la seva arquitectura i interiors és un dels més importants de la nostra ciutat. Una ciutat que fins fa 20 anys tenia una gran mostra de casals, que ara pràcticament s’ha vist reduïda a una tercera part, i possiblement encara minvarà més.

Josep Masot i Tejedor,
Vicepresident d'ARCA.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tanmateix, fa mes de 6 anys

La possessió emblemàtica de Raixa és un bon exemple de inutilidad dels nostres governants: comprada amb un acord desastrós que ha permès l'espoli del contingut i una posterior reforma nefasta de l'edificació. Raixa s'ha perdut, per sempre?
Ara a sabre com acabarà Can Olesa. Me pareix increible com en tan poc temps hem perdut un patrimoni quasi milenari, a causa de la falta de protecció del medi ambient i dels bens culturals (costums, patrimoni, etc.); i tot per culpa d'aquesta guarda de polítics incultes i ineptes que han ocupat el Govern (per cert, de tots els colors polítics)

Valoració:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 6 anys

Això és sa prova de s'odi que tenen cap a sa cultura ("Tanta cultura arribarà a fer oi", Gabriel Cañellas) i a ses nostres senyes d'identitat en concret

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris