nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

No són tots iguals

El mega conseller Company ha afegit una altra atribució a les moltes que ja té encomanades. Ara resulta que encarna, ell sol, dos papers que per la televisió eren atribuïts a personatges diferents. Els personatges són Epi i Blai. Els que teniu una certa edat els deveu recordar. A vegades, ensenyaven nocions bàsiques als espectadors. Amunt i avall, per exemple. Ell, en Company, entre rotet i rotet de llagosta, va mostrar a la població les nocions d'igual i diferent. L'exemple emprat perquè tothom ho intentàs entendre va ser el de les prospeccions - ja ho saben- aquests foradets de no res a la recerca de petroli. Ell va sostenir que les efectuades a Canàries i les de la mediterrània nostrada eren diferents. Allò que no va explicar el conseller era en què es diferenciaven. Potser, atès el fracàs escolar de les Balears que el TIL no ha corregit sinó que ha augmentat, es referia simplement a una diferència geogràfica. Encara, el pròcer deu tenir in mente els antics mapes escolars on situaven Canàries a un requadre tot just davall les Illes Balears. O tal vegada confusions més modernes que ben bé no diferencien un arxipèlag de l'altre. O, esmenant l'error del ministre Sòria que va situar el meridià que passa per Alacant a les seves Canàries nadiues. Hauria convengut que en Company hagués dit en què es diferenciaven. Convé aportar dades. Papers canten, barbes menten, diu l'adagi.

Ara, aprofitem l'ocasió per dir-ho, s'ha inventat un nou concepte: 'el de la no veritat', la semàntica del qual coincideix – vejats miracle- amb el de la no mentida. Una fusió. Sembla estrany que tot un govern que té un altíssim càrrec de vicepresident, la funció més notable coneguda és saber quantes vegades els consellers, batles, directors generals, entre d'altres, fan servir la cadeneta del vàter i informar-ne al seu amo Bauzá, justament se li passàs per alt certes premudes fetes a les roques marines i que aquest no secret no arribàs a les orelles tiloses del president. O el president i el seu sanedrí perden facultats – en el benentès que n'hagin posseïdes mai - o bé el mega conseller Company, amb connivència amb el president Bauzámolt de missa si convé els dos- diuen una mentida no pietosa.

Clar! I després van i obren la mànega dels vituperis i diuen que tots són iguals. Sense dir en què s'assemblen. De la mateixa manera que diuen que l'economia va bé sense aportar-ne cap dada que pugui convèncer el ciutadà, que veu que les urgències estan col·lapsades, els llits tancats, les aules replenes, la precarietat laboral i salarial més enravenades que mai, entre d'altres. Això com casa amb la recuperació econòmica tan proclamada? Convendria que aportassin dades convincents.

Aprofitant la noció d'igual i diferent amb què començàvem a esclovellar aquest article i la demanda de dades objectives suara reclamades, n'hi ha una que és ben evident. Es refereix als partits polítics. Aquesta és el nombre de càrrecs – alts càrrecs- que es troben imputats i/o compleixen condemna. Aquests dies ha dimitit com a Diputat a les Corts Valencianes David Serra. Unes Corts que tenen 54 diputats del Partit Popular, d'aquests 10 han estat encausats per un motiu o un altre i dos encara continuen en el càrrec, la resta ha dimitit. També podríem parlar de Carles Fabra que pidola un indult – podria complir la condemna a l'aeroport que va construir, per exemple-. I la llista d'aquí: Matas, Cardona, Ordinas, Munar... és de tothom coneguda. Convendria, de tant en tant, repetir-la com una alineació d'equip de Futbol, reserves inclosos, perquè no se'ns oblidi. No fos cosa que, talment com li va passar Company, que va oblidar-se d'informar el president, caiguéssim en la desmemòria. De retruc perdríem la noció que amb tant d'afany en Company ens ha ensenyat: igual/diferent.

Rafel Crespí i Ramis

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Preu per preu, fa mes de 6 anys

No són ni iguals, ni diferents, sinó tot el contrari. El que passa és que uns són més iguals que els altres. O que uns són tan diferents com els altres. I se queden tan feliços... Déu meuet... què hem fet per merèixer tanta curtor?

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris