nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Una paraula per a Jaume Santandreu (i per a tots)

La Casa Llarga; espai lliure de bandejadors.

B. Mestre

Fa dues setmanes, juntament amb l'amic historiador Guillem Morro, vaig participar a la Casa Llarga a una taula per parlar de la Guerra de Successió a Mallorca, amb una xerrada que aquests dies he escampat a part i a banda, amb perspectives molt variades. Justament aquell vespre, per qüestió de salut, no hi va ser present Jaume Santandreu, el nostre particular Santvicentdepaul, a qui volia brindar un suggeriment. Ho faig ara des d'aquest espai.

A les persones decantades, a les arraconades, el mateix sistema els hi ha enflocat, sense dret a decidir, uns noms i unes denominacions que han evolucionat al llarg del temps. Ara fa devers cent anys, eren coneguts com els pobres vergonyants que feien almoina agenollats amb el cap clot als portals de les parròquies de Mallorca i que, a la Seu, besaven les mans als botifarres que insultaven les seves dignitats amb quatre cèntims o, pitjor encara, amb uns vals que havien d'anar a bescanviar al Montepío (després Caixa de Balears, després Sa Nostra i ara un banc privat impersonal). A poc a poc, el poble els retirà l'adjectiu humiliant i els nomenà senzillament pobres. Els més arregladets, amb una bossa a les mans, acompanyaven “ses hermanites” quan anaven a captar de casa en casa. El franquisme els va dedicar una llei tan racista com classista: la de vagos y maleantes. Fa mig segle la paraula acceptada col·lectivament va ser marginats i, qui més qui menys, la va trobar encertada per la concreció que feia, ja que pobres (d'idees? de recursos? de coneixements? d'ètica?) n'hi havia i n'hi ha de tantes castes com de porcs i de senyors. Encara no fa vint anys, la paraula va trasmudar-se i les víctimes començaren a ser reconegudes com a exclosos. Doncs bé, crec que sense dir mentides aquestes paraules han abandonat la primigènia i més exacta de totes: bandejats!

Bandejats foren els pagesos que fa cinc-cents anys, el segle XVI, patiren la repressió en caure la Germania de Mallorca. Bandejats foren els centenars de fugitius resistents que ara farà tres-cents anys, el segle XVIII, ompliren la Serra després de la Guerra de Successió. Bandejats foren els que aviat farà cent anys, el segle XX, després de la incivil i incívica Guerra dels Tres Anys, partiren cap a les muntanyes o cap a l'exili. Eren bandejats dels seus territoris, perquè els reclamaven i en feien crides, perquè eren denunciats per mitjà d'un ban i, sobretot, perquè feien nosa. Els bandejats eren i són això: els deixats de banda.

Entenc que, justament per reparar la injustícia que es va voler fer d'aplicar la paraula i, des del poder militar i eclesiàstic, equiparar-la a delinqüent, lladre, violador, bandit, assassí i com a sinònim de les pitjors perversions (excepte les dels rics, naturalment), hem de reivindicar l'expressió, rescabalar-la, fer-la nostra. Si hi ha bandejats, almenys no facem el joc als destructors socials del diccionari, dels símbols, de la cultura, de la identitat i de la intel·ligència. No és una paraula més. Al meu entendre és “la paraula”. El mot més exacte i que millor escau per definir els arraconats davall de les catifes de les ciutats, per aquells que no els volen veure i, així, satisfer la mala consciència de fer creure als altres que no existeixen bandejats dins d'aquest puta món (perdonau-me per escriure la paraula món); una Terra que voldríem talment com Francesc Macià pretenia que fos la nostra nació: “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”.

Sense bandejats ni, sobretot, bandejadors!

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mallorquí d'arrel, fa mes de 6 anys

És perdre el temps voler fer veure que en Macià en dir tots aquestos desitjos per Catlunya pensava en les Illes Balears i Pitiuses. El Regne de Malllorques parla i parlà el català, però no és català ni ho fou mai en el passat

Valoració:-1menosmas
Per mallorquín, fa mes de 6 anys

balutxo suena a "tonto del pueblo", ¿verdad?

Valoració:-3menosmas
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

Un bandetjador i ara bandetjat es clar que si que es posible, en Pujol es un clar exemple

Valoració:-10menosmas
Per Jordi, fa mes de 6 anys

Mentre la Humanitat sigui incapaç de superar el capitalisme ultraliberal, neocon, desfermat, despiatat, darwinista social i neonazi i de trobar-li una alternativa, podem considerar que ens trobam a la prehistòria de la civilització. Amb el nazisme, la vida d'un home val segons la raça de l'individu. Amb el capitalisme, igual només que hem de baratar el mot raça per poder adquisitiu. La butxaca mesura el valor de les vides humanes en aquest món capitalista porc en què en volen resignar a viure.
Avui més que mai, tant tens, tant vals. Això és humà? Això és civilitzat? Això és una civilització?

Valoració:14menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 6 anys

Perdona, Balutxo, però jo no usaria un sinònim de "prostituta" amb es significat d'"infame" o de "maleït". Què tal "proxeneta món"?

Valoració:-7menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 6 anys

Estic totalment amb tù Balutxo, i avui mès que mai, estam els bandetjats i ple de bandetjadors.Això si, molts segueixen jurant damunt la Biblia, cumplir i fer cumplir la llei, ¿ quina llei ? la dels bandetjadors?? per suposat que la de Deu no es. La del estat ?? que van canviant i agombolant als seus interessos i conveniencias.
Que un pis es il-legal ? una urbanitxaciò ?? se canvia la llei, la normativa, lo que fasi falta i andavant.
I desprès son els que mès emplean paraulas com, claretat, honestedat, transparència i respecta a la llei quina "llei?? sa de " lo nostro" faltaria mès.
Salut Bartomeu

Valoració:36menosmas
Per Bandejada (i llicenciada en Dret), fa mes de 6 anys

Sí, la llei original coneguda com la "de vagos y maleantes" és de 1933, però poc té a veure amb la franquista que la va modificar i ampliar dues vegades, La primera, el juliol de 1954, va incorporar a l'article segon la repressió contra "los homosexuales, rufianes, proxenetas y mendigos profesionales". Contra aquests "y a los que vivan de la mendicidad ajena se les aplicarán las medidas siguientes, para que las cumplan todas y seguidamente:
a) Internado en un establecimiento de trabajo o colonia agrícola. Los homosexuales sometidos a esta medida de seguridad deberán ser internados en instituciones especiales y, en todo caso, con absoluta separación de los demás.
b) Prohibición de residir en determinado lugar o territorio y obligación de declarar su domicilio.
Fins a l'any 1970 la llei no va ser derogada, però va ser substituïda per la coneguda com "llei de perillositat social", en uns termes similars a l'anterior.
Si voleu que expliqui les normes posteriors en vigor (per exemple contra els venedors ambulants o els sense papers) necessitaré un parell d'hores.

Valoració:23menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

La llei de "Vagos y maleantes" ès del temps de
la II República (1933).
En Franco se pot considerar com el president
vitalici de aquesta república (1936-1975).

Valoració:-16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris